Qui sóc?

Rosa Vendrell Miret. Comunicadora. Escriptora. Conferenciant. Viatgera. Dinamitzadora cultural.  Tècnica d’informació turística. Tècnica de Promoció d’Igualtat de Gènere.

Link reportatge de France3 sobre la conferència a Elna sobre la Neus Català i altres dones lluitadores, empresonades, deportades i mai vençudes.

http://france3-regions.francetvinfo.fr/languedoc-roussillon/emissions/jt-local-1920-pais-catala

IMG_0019 (Copiar)

TALLER DE COMUNICACIÓ. TU ETS EL MISSATGE!

Co-organitzadora Concerts Jaciment Font de la Canya. Avinyonet del Penedès

Promotora de les Postals del Penedès.

Facilitadora d’intercanvis culturals amb Catalunya Nord (Conflent).

Articulista setmanari El 3 de Vuit i membre equip Festival EVA (En Veu Alta).

Secció de Pedra Seca del Centre d’Estudis de Subirats i Secretaria Coordinadora d’Entitats de Pedra Seca.

He publicat Algèria sense pors. Vivències d’una viatgera nòmada. Ed. Sunya.

 XERRADES acompanyades d’EXPOSICIÓ: 

MIRADA DE GÈNERE: Neus Català, seguim aprenent de tu! Elles ens donen la força. Quin perill de dones! Lluna plena de gràcia. 10 Idees. 10 èxits

CULTURA VITIVINÍCOLA: Visca la Vinya, Visca el Vi! Vins i Caves. Begudes màgiques. El meu Penedès. L’arquitectura de pedra seca. L’art de la gent del camp

MIRADES AL MÓN:  Algèria, un país per descobrir. Jo també sóc algeriana. Catalunya Nord, bressol de Catalunya.

26 respostes a Qui sóc?

  1. neus benavent i vallès ha dit:

    m’ agradaria coneixe’t.

    jo també soc viatgera empedernida, i el “bitxo raro” de la meva família.

    soc feminista, estic en el grup de dones de Vilanova i la Geltrú…en fi, que …podem trobar-nos?

  2. Núria ha dit:

    Hola Rosa,
    sóc Núria Jar del programa de divulgació científica Eureka! de COMRàdio.

    M’agradaria posar-me en contacte amb tu perquè demà passat fem un tema sobre donar el cos a la ciència amb el cap del Servei de Donació de Cossos de la Facultat de Medicina de la UB i crec que seria interessant tenir l’opinió d’alguna persona que hagi decidit donar el pas.

    M’he llegit el teu post i crec que seria interessant tenir-te 3minuts al telèfon perquè ens expliquessis la teva decisió.

    Espero que ens puguis escriure a temps per dir-nos què et sembla.

    Molt agraïda.

    • Mª Glòria Sospedra i Llach, Jutgessa de Pau (suplent) de Corbera de Llobregat ha dit:

      Et felicito pel teu comentari sobre la gala Gaudí. De veritat que m’hagués agradat introduïr-me dins el pensament dels espectadors del Teatre, començant per la Mònica Terribes. Comparteixo la teva opinió sobre el mal gust en el vocabulari que s’empra en les sèries i programes en general. Els meus pares van treballar professionalment al Teatre i a la Ràdio (la meva mare amb la Núria Espert, en Joan Capri, Pau Garsaball, etc i el meu pare amb Màrius Cabré, Adolf Marsillach i a Ràdio Barcelona, i estic ben segura de que si visquéssin actualment, no els agradaria gens! A mi també m’agrada escriure. El petit premi que vaig rebre darrerament (relat curt) Va ser per una història d’una dona a la que se li havia practicat una mastectomia i quan va a les sessions de Radioteràpia, coneix un senyor amb el que estableix una relació i ell li proposa un viatge a Egipte…….
      Encara guardo a la memòria les imatges d’aquest pais on la mort no s’amaga com volem fer nosaltres…..
      Bé es pot dir que quasi sóm veínes a veure si puc venir a una de les teves xerrades…. però és que les àvies estem molt ocupades, sobre tot si tenen 9 néts com jo, i dos viuen a Califòrnia!
      Envejo aquests viatges que fas, segueix així. Aquestes vivències, són el motor que ens empènyen a viure! Una abraçada.

  3. Anna Bofill ha dit:

    Hola Rosa, soc una dona arquitecta i compositora que ha estat cinq vegades a Argèlia, pero ja fa molts anys. Em va fascinar tant aquest païs que fins i tot en un moment vaig voler quedar-mi a veure. M’agradaría conèixer-te per comentar sobre aquest païs amb tu. Buscaré el teu llibre. Moltes felicitats. Anna Bofill

    • rovenmi ha dit:

      M’encantaria quedar amb tu. Crec que les persones que estimem Algèria, i sobretot, la seva gent, ens hem de conèixer i explicar les nostres vivències.
      El meu correu electrònic és rovenmi@gmail.com
      Jo ja t’he enviat un correu per intentar quadrar les nostres agendes.
      Una abraçada!
      M’ha fet molta il·lusió el teu correu!
      Jo et vaig escoltar una vegada en unes jornades sobre DONA I ARQUITECTURA…

  4. manelvici ha dit:

    Hola Rosa:

    Ahir vaig estar a la presentació del teu llibre a Altaïr. M’interessava saber l’opinió d’una dona sobre Algèria i la teva exposició em va motivar prou per comprar el llibre. Per acabar-ho de arrodonir, el cantant que et va presentar, en Yacine, havia estat alumne meu, just quan va venir a viure a Barcelona, havia seguit la seva música però no l’havia tornar a veure. Ara tinc el seu nou disc i el 10 de març aniré al concert que farà, va ser una trobada entranyable!
    He estat a Algèria tres cops. El primer cap l’any 85 i ja em va fascinar. Després van venir els anys negres i vaig ajornar el següent viatge fins el Nadal del 2009. Va ser un viatge amb bicicleta, per mi la millor manera de viatjar. Al tornar, una amiga lletraferida, que per cert té es diu com tu de nom i el segon cognom és el seu primer, em va fer reflexionar quan, al veure’m tan entusiasmat amb l’hospitalitat del país, em va preguntar si pensaria el mateix si fos una dona. Li vaig contestar que, probablement, la meva opinió seria diferent, però que no estava segur quina seria.
    Aquest Nadal passat he tornat a fer una altra ruta amb bici, després d’haver llegit alguna cosa de dones algerianes, com la Malika Mokeddem i l’Assia Djebar. Un cop més en dues setmanes de recorregut, hem tornar a gaudir de l’hospitalitat del país. Quan arribàvem a una població sense hotels, on probablement mai havia fet nit un turista sempre trobàvem algú que ens acollia, cases particulars, les “autoritats”, una zaouia…però el contacte sempre ha estat, gairebé exclusivament, amb homes, llevat d’alguna excepció amb alguna dona que, nosaltres diríem, clarament “alliberada”.
    Per això ara tinc ganes de viatjar pel teu llibre, a Itaca, com em dius a la teva dedicatòria, per veure el punt de vista d’una dona viatgera, sense pors.
    Fins aviat
    Shukran , Saha
    Manel

  5. Miguel ha dit:

    Hola, Rosa,
    Quan vaig rebre el missatge setmanal d’Altaïr dient que hi hauria una presentació d’un llibre sobre els viatges d’una periodista catalana a Algèria, no m’ho vaig pensar dues vegades. “Hi aniré sigui com sigui”, perquè normalment plego tard. L’altre dia vaig comprar el teu llibre i avui he començat a llegir-lo. Irremeiablement, les emocions han començat a sortir del meu cap i del meu cor. Records de tota mena, de més alegres i de més tristos, tots junts. I és que ets la primera persona que he escoltat en la meva vida que tingui aquests sentiments tan positius sobre un país que jo vaig descobrir per raons d’amor (i no de parella exactament).
    La primera vegada que vaig anar-hi va ser l’u de maig del 1998 per visitar els camps de refugiats sahrauís (com la mare i la filla que surten a les primeres pàgines del teu llibre). Des d’aleshores, vaig tornar-hi un total de set vegades. No tinc tanta sort com tu per poder haver fet 12 viatges en dos anys! I la veritat és que des de l’últim cop que vaig anar a Algèria, al setembre del 2009, “tengo el mono de volver”.
    Sempre hi he anat sol i he trobat dues famílies a Tindouf i una a Orà. He de dir, però, que amb aquesta última he tingut problemes per raons molt greus que aquí no explicaré.
    Fins ara, he pogut visitar Alger (on puc caminar pels carrers del centre de la ciutat gairebé com si fos una ciutat coneguda), Orà i els seus cabarets amb música rai en directe (à la Corniche), Constantina (la més bonica a nivell de paisatges i de ponts), Bejaïa (una petita joia mediterrània) i altres petites poblacions rurals amb menys d’atractiu però amb gent molt acollidora i agradable. Al sud, només vaig visitar el camps de refugiats sahrauís, on s’ha d’anar amb el cor per poder suportar tota la misèria que hi ha però que no fa res quan veus el somriure etern dels seus habitants.
    És per això que queda pendent un viatge al gran sud algerià (el Tassili Najjer, Djanet, Tamamrasset, Ghardaïa, El Golea, Biskra i tantes d’altres). Per poder fer aquest viatge adequadament, sí que m’agradaria que em fessis algunes recomanacions.
    Altre cosa que voldria saber és quan obrirà el consolat algerià a Barcelona del qual vas parlar l’altre dia. Fins ara, jo sempre feia els tràmits amb el consolat d’Alacant, ciutat que conec gràcies a Algèria.
    Bé, no m’embolico més. M’agradaria moltíssim poder mantenir el contacte amb tu, encara que sigui només per e-mail. Imagino que ja veus la meva adreça electrònica. Respon-me i ja contactarem d’una manera més privada.
    Mentrestant, et recomano escoltar tota la música algeriana que vulguis al web site http://www.dzmusique.com que potser ja coneguis. A més a més, tot el que vulgui aprofundir en la cultura algeriana pot trobar molts llibres, pel·lícules i música a http://www.amazon.fr en francès, clar.
    Per a acabar, una anècdota: la primera vegada que algú em va parlar en català va ser un nen sahrauí als camps de Tindouf que no parlava castellà. Jo no en coneixia res aleshores i des de llavors tenia moltes ganes d’aprendre’l.
    Res més per ara. Espero el teu missatge i que cada vegada siguem més els enamorats d’aquest país tan fascinant del que tant podem dir que es tracta d’un bon jan com que es tracta d’un vell que sempre està de mala lluna.

    Una abraçada,

    Miguel

    • rovenmi ha dit:

      No us podeu imaginar com sóc de feliç de rebre els vostres comentaris. Sabia que havia d’escriure aquest llibre sobre Algèria, i no sabia explicar el per què. Ara ja ho sé. Calia posar-ho en paraules i fer-ho públic: Algèria ja no és una paraula maleïda, i les persones que hem tingut el coratge de trepitjar-la i ens hem enamorat de la seva gent, tenim l’obligació de donar-ho a conèixer a tothom… A l’abril hi tornaré, a Tlemcen, i espero que a més ciutats… però serà sense programa previ… que és com em surten millor els viatges… Necessito de la vostra complicitat per donar a conèixer el meu llibre… Si sabeu d’algun espai per a presentar-lo, estaré encantada d’anar-hi! L’experiència d’Altair va ser inoblidable. Gràcies per venir!

  6. Massi ha dit:

    Hola,

    Solo para informarte de dos errores que he encontrado en tu libro sobre Algeria:
    – Pagina 13
    esta escrito que Algeria “es el segon pais mes gran del Magrib”.
    No es correcto. Algeria es el pais mas grande en superficie del Magrib, no el segon
    mas grande. Confundes quizas con el hecho que Algeria es el segundo pais mas grande de Africa, despues de Sudan. Sudan no forma parte del Magrib.

    – Paina 115

    escribes “1 Euro = 11,75 DA”, lo cual no es correcto. 1 Euro = 117,50 DA es mas cerca de la realidad.

    • rovenmi ha dit:

      Tens tota la raó. Dos lapsus imperdonables, que corregiré a la propera edició.
      Gràcies per la teva aportació. M’agradaria saber de passada si t’ha agradat el llibre…

  7. manelvici ha dit:

    Per mi el teu llibre ha resultat força amè i interessant. Al haver viatjat pel meu compte, les dues darreres vegades en bicicleta, el meu contacte amb la població ha esta també força estret i algunes situacions que descrius, o de semblants, les he viscut també directament. També dóna la coincidència que en el darrer viatge vaig fer el recorregut Batna- Arris-Balcons de Goufhi-Biskra- El Oued- Touggourt – Guerrara – Berriane -Ghardaia, per la qual cosa vaig passar per alguns dels lloc del teu llibre. Sent sincer no crec que el llibre m’hagués interessant tant si no hagués conegut el país. , tanmateix ja sabem que això sempre passa amb els llibres de viatges.
    Et comento algunes qüestions tal com em surten:
    – He constatat que tens una capacitat de relacions socials extraordinària, tot i i que, moltes vegades, t’exclames per tenir els teus espais de llibertat individual. És aquesta una contradicció amb la qual també em vaig trobar, malgrat que ben segur que no tinc aquesta capacitat teva. Un dia a casa d’una família a Touggourt vaig haver de jugar una partida d’escacs amb un dels fills, mentre mantenia diverses converses creuades en francès i anglès, anava entrant gent que em presentaven i la tele, com gairebé sempre, a tot volum. Vaig haver de recórrer a tècniques de relaxament per no alterar-me i, fins i tot, guanyar la partida!!
    – Tothom es preocupa per tu, o per mi, en nom de la “securité”. És curiós, i no crec que sigui inconsciència, que són sempre els altres, la gent del país, que veuen perills per arreu.
    – Sembla mentida que un poble tant acollidor fos capaç de cometre tantes atrocitats en els anys negres de terror. Costa de creure, i això que un hoteler d’Alger, amb el qual tinc bona relació, em va dir que les salvatjades van ser molt pitjors encara del que podem imaginar. Clar que això mateix seria d’aplicació a molts altres llocs.
    – També em va fascinar la història de Kahina, o Daya, la reina dels berebers, personatge encara molt present a l’Aurès, com vaig tenir ocasió de constatar en un cafè de Ghassira, a prop dels balcons de Ghougi.
    Error en el teu llibre (p.119) Els balcons de Ghoufi es troben entre Arris i Biskra. Tu els situes després de Biskra, quan agafes la carretera del desert.
    – Entenc, però discrepo de la teva opinió negativa de Ghardaia i del M’Zab en general. Potser en aquest cas, em vaig veure afavorit per ser home, i vaig poder copsar l’hospitalitat i l’amabilitat extraordinària d’aquesta zona. A Guerrara, a més de deixar-nos dormir en un restaurant (nit de Cap d’Any) es van convidar a uns banys. En cap moment el rigorisme religiós, i de costums, els impedia tenir tot tipus de consideracions amb nosaltres, no musulmans. A Berriane el mateix. Ghardaia i la pentàpolis és diferent al haver ja un cert turisme però també totes les experiències van ser positives. A part de la gent, crec que el lloc és formidable des del punt de vista arquitectònic, paisatgístic, mercats etc, etc.
    El tema, Algèria, i el teu llibre poden donar moltíssim més. De moment ho haig de deixar aquí.

    Si algun dia t’interessa donar alguna xerrada sobre Algèria, a Barcelona,a podries posar-te en contacte amb la gent de “Coneguem el Mon”.Si t’animes et puc facilitar un contacte, fa uns mesos jo hi vaig fer una sobre el viatge que fam fer a l’Afganistan l’estiu del 2009. Sol haver un públic força avesat i interessat pels viatges
    A reveure
    Manel

  8. Us recomano el llibre de la Rosa Vendrell (de Sant Pau d’Ordal) – Algeria Sense Pors.
    Si voleu conèixer l’autora i Algèria no us el podeu perdre.

  9. Jordi Anmella ha dit:

    Has publicat al final el llibre: ATINI BUSA, ALGÈRIA? Acabo de comprar el teu primer llibre (ara mateix per internet), però mirant per aquí veig que fas referència al Juliol del 2.010 que vols treure un altre, però no ho he trobat en aquesta web ni buscant per Sant Google, fa dos anys i mig que per feina estic vivint a Algèria i m’interessa molt llegir coses sobre aquest país i contrastar coses d’altres persones, així que si l’haguessis publicat t’agrairia que m’ho diguessis. Sahiti!

    • rovenmi ha dit:

      ÉS l’únic llibre publicat de moment.
      Per cert, ja em diràs si t’agrada viure a Algèria…
      Ha de ser molt diferent viure-hi que ser-hi per plaer…
      Una abraçada!

      • Jordi Anmella ha dit:

        Si, la veritat es que la paraula es “molt diferent” es curiós lo a prop geogràficament que estem i lo lluny socialment… es una vida en la que has de desconnectar el teu xip d’occidental i adaptar la teva vida (en molt sentits ) al que tens aquí, ara porto dos anys a la capital i encara pots fer alguna cosa, però els primers sis mesos els vaig passar a Tiaret i allà si que es dur viure. La veritat que viure a aquí es una experiència que sempre recordaré amb carinyo, però sincerament mai em quedaria a viure a Algèria per a tota la vida. Una abraçada!

  10. rovenmi ha dit:

    A Tiaret? Ostres! També tinc una familia “adoptiva” allà. Si ho hagués sabut abans, t’hi hauria posat en contacte…

  11. rovenmi ha dit:

    Per cert, imagino ja hauràs visitat la casbah a hores d’ara, però si vols visitar-la amb un arquitecte algerià, amic meu, us puc posar en contacte… Ja diràs..

    • Jordi Anmella ha dit:

      A Tiaret estem construint el tren de Relizane-Tiaret-Tissemsilt, hi ha uns quant companys de l’empresa per allà, jo vaig estar el primer mig any i després l’empresa va decidir enviar-me a la Delegació a la capital.

      La Casbah si que l’he vista, t’agraeixo l’oferiment, si algun dia hagués de tornar a fer una vista t’ho diria, tot i que per aquí em moc amb gent algeriana i també tinc possibilitat de fer-ho, t’has d’espavilar per a conèixer una miqueta això i intentar “integrar-te”.

  12. rovenmi ha dit:

    M’alegra saber que et relaciones i surts amb gent algeriana. He conegut alguns espanyols i catalans que només es relacionaven amb la “seva gent” i mai havien entrat a una casa algeriana… Molt trist. Bé, ja em diràs què et sembla el llibre, que per cert, es titula Algèria sense pors. Si algun dia vens al penedes, m’avises i te’l dedico!! hahaha

  13. Virginia ha dit:

    M’agradaria rebre informació sobre el taller que imparteixes sobre comunicació.gràcies

  14. lola ha dit:

    Estic interessada en el taller de comunicació. Encara ho fas?

  15. Em pots passar a rosafoc@hotmail.com tots els detalls possibles sobre la xerrada de la Neus Català (sense exposició perquè no tenim espai). També condicions, preu….etc. Seria pels volts del 8 de març, entre els dies 4 i 11 ho encabiríem com a acte del Dia de l Dona Treballadora. Espero les teves notícies. Gràcies (Lluís).

  16. Hola ROSA : Soc el JOSEP VENDRELL- avui te parlat per telef. sobre una petita col-laboraciò
    al teu programa de radio. Millor contacte per XAT al meu móbil- 638.555.564 si no es molestia.
    Agrait, espero el teu xat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s