Enlaira les ales. Un llibre en colors

Enlaira les ales és un viatge amb cinc etapes en 150 pàgines. Episodis d’una aventura vital d’una dona de més de 50 anys, professional autònoma, persona inquieta, curiosa, observadora, viatgera i amb les “ulleres liles” sempre actives. Llibre de lectura, consulta, divulgació i reivindicació de la memòria de les dones, les anònimes i les famoses. Amb  continguts diferents i complementaris.

Les Memòries Líquides es capbussen dins l’aigua dels safareigs i escolten les veus de les dones que hi han fet bugada, en sentit literal i metafòric. Espais de treball, llibertat, socialització, solidaritat, dolor i ràbia, mort, alegries i tristors, xafarderies, trobades nocturnes, cançons, contes i vivències íntimes.  

Pensat, escrit i publicat és un recull d’articles publicats en la seva majoria al setmanari penedesenc El Tres de Vuit

La noia que no duia calces i altres relats és una selecció d’experiències viscudes per l’autora, on la semblança amb la realitat no és pura coincidència. 

Llença’t al buit i se t’obriran les ales és una selecció de pensaments d’autores i alguns autors, carregades de força i energía vital.

 Jo canto, tu cantes elles canten és un mini cançoner perquè recuperem aquest plaer de cantar. Lletres noves que he inventat a partir de melodies conegudes.

Paraules, imatges, colors i tota la passió de comunicadora i dinamitzadora cultural. Desde Sant Pau d’Ordal (Subirats), amb la roba estesa als quatre vents! Per aconseguir-ne un exemplar, contacteu amb l’autora.

El primer capítol, Memòries Líquides. Una bona bugada, és el títol de l’espectacle del mateix nom que he presentat 52 vegades arreu dels PPCC. Aquí va un regalet…

Què diuen les lectores:

Un llibre diferent, excepcional, recull de vivències del passat fetes present per la Rosa Vendrell a través dels seus projectes dinamitzadors socials i culturals. Un torrent d’optimisme i color que necesitem com l’aigua sanadora. L’aigua que bevem, l’aigua que renta la roba al safareig mentre conversem.

Ció Abellí. Cassà de la Selva

M’encanta el llibre ja vaig per la mitad. Esta escrit amb molta passió… M’ha enganxat i no puc parar de llegir-lo.

Dolors Andreu de Lleida

He aprés moltes coses, he rigut amb la oració pre-fornicació (no te preu) i has donat visibilitat a les dones i els safareigs, tan importants en la vida de moltes generacions, lloc de trobada, àgora femenina on es compartia informació i coneixement, on es feia teràpia de grup, on les dones es posaven al dia de les necessitats dels altres i actuaven com a serveis socials quan encara no existien com a tals. Ja no tenim àgora femenina.. on s’ha traslladat?

Esther Ruiz de Begues

Aquesta entrada s'ha publicat en Feminisme, Ulleres liles i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s