Quina és la teva Algèria?

Fragment del llibre de viatges Algèria sense pors. En parlem aviat a BCN.

biblio-sant-pau-bcn

“Viajar es un impulso que nos lleva a airearnos por dentro.” És una frase de Pilar Tejera, promotora del web www.mujeresviajeras.com. Molt encertada. Viatjar és també una manera d’entendre la vida, i Algèria és una bona escola de pràctiques, en tots els sentits. Aquesta segona edició d’Algèria sense pors, revisada i ampliada, recull vivències al Saló Internacional del Llibre d’Alger i a unes excavacions arqueològiques a prop de Tamanrasset, al sud d’Algèria. Trencant tòpics i ampliant el camp de visió d’una societat polièdrica, completament desconeguda per les persones que m’envolten. Quan pregunto a la gent: “Què us suggereix la paraula Algèria?”, les respostes són d’allò més variades.

– Algèria és el meu país. L’estimo, simplement, tot i els seus defectes (Nadia).

Argelia, país de paradojas (Karim).

– Algèria, qui sap on ets? Per descobrir (Pau).

– Algèria és l’Àfrica que fa pessigolles als peus d’Europa (Josep-Ramon).

– A mi, home de la terra, aspre, ancorat i arrelat a la gleva, al terròs!, em sona a país llunyà, per mi inassequible, molt, molt llunyà (Emili).

– Desert inabastable. Treu el cap al Mediterrani i crida: per què no m’enteneu? (Omar).

– Després de viatjar molt, no he estat a Algèria per por (Montserrat).

– Tres colors: blau, verd i groc. Mar, terra mediterrània i desert (Alícia).

– Algèria em suggereix un poble que, com el palestí, ha lluitat per la seva llibertat en contra de l’ocupació. També m’emociona per la meva amiga Majda, que és algeriana (Maria del Mar).

– Una cultura molt diferent on no sé quin paper té la dona (Marta).

arqueologia-noies-1600x1200

Les dones algerianes. Pobres dones. Tot i no saber-ne res, ens les imaginem submises, dependents, musulmanes ortodoxes, sense ser protagonistes de les seves vides. Aquesta és una imatge reduccionista i malintencionada. La realitat és més complexa. L’escriptora Malika Mokeddem assegura que la situació de les dones a Algèriail·lustra l’esquizofrènia del país. Les dones romanen, dintre de la llei, com a subindividus. La realitat és una altra: representen el 50% dels metges, el 60% dels mestres i són una legió entre els periodistes i els magistrats. Als instituts, les noies treuen millors notes que els nois. Amb o sense mocador, ocupen l’espai públic davant l’estupefacció dels integristes. I això és irreversible.(Le Monde, abril del 2010).

Sola o acompanyada, a Algèria la vida sempre et dóna sorpreses, com deia la cançó Pedro Navaja de Rubén Blades. L’única condició és acceptar les invitacions sense pors, amb la ment oberta i ganes de viure el present. Bon viatge! Dijous 3 novembre t’esperem a Barcelona!

 

img_6060-copiar

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s