QUAN ELLES S’ANOMENEN ELLS

Cursos, seminaris, conferències i en un 99’9% s’escolta: els professors, els tècnics, els periodistes, els polítics, els enginyers, els actius, els proactius, els emprenedors, els treballadors,  els  nanos, els candidats, els actors, els usuaris, els nens, els, els , els… fins i tot si parlen elles d’elles. En sóc testimoni darrerament. M’hi fixo. Ho apunto. Em sorprenc. Quan comento: “Ostres, som 5 en aquest grup, totes dones i quan posem exemples tots són en formes masculines: els nanos, els professors, etc”. Em miren com si fos una extraterrestre que parlés de la vida a Mart. Ni s’han adonat del llenguatge que fan servir. I són docents. Pobres nenes i noies, alumnes seves, penso jo. Quina poca autoestima tindran si MAI se les anomena a les aules…

A l’església, creients i no creients, repeteixen a l’altar quan es casen: en el nom del pare, del fill i de l’esperit sant, com si aquest mantra fos neutre i sense efectes secundaris per l’empoderament femení. Em casaria només per dir en veu alta un dia: en el nom de la MARE, de la FILLA i de la mare que la va parir!!! A veure quina cara faria el mossèn…

Com hem arribat fins aquí? Insivibles fins i tot quan nosaltres parlem de nosaltres mateixes! Gràcies al curs de Docència que estic acabant, he creat un curs que us servirà per “canviar el xip”, primer desde dintre, i per extenció a la vostra empresa, entitat o institució. Us proposo unes Ulleres liles en forma de Tallers pràctics per veure conscientment allò que comuniquem insconscientment. Amb una metodologia eminentment pràctica. Amb material audiovisual, imatges, premsa, redaccions, material educatiu, etc. Perquè el llenguatge és un dels dispositius del poder (Clara Coria). I nosaltres utilitzem el llenguatge oral, visual i escrit en les nostres professions, siguin quines siguin. Ens cal saber què mostrem i com mostrant altres coses canviem el nostre entorn immediatament.

Què en penseu? Estem al·lienades? Tenim remei? On queda el nostre lideratge? I l’empoderament? L’autoestima pot créixer si ens mirem sempre en l’altre? M’encantaria que opinéssiu…

13015360_1379826045376397_1640991301717496037_n

Em feina molt de respecte anar a TV3 però m’hi van convidar i vaig dir que sí. Les dones prenem la paraula amb la mateixa autoritat que els homes i ens hem d’oblidar de la vergonya, la por a fer el ridícul o les crítiques. Si penseu com jo, passem a l’acció i transformem la realitat canviant nosaltres mateixes. Podem canviar pel llenguatge i per anomenar-nos en femení si som nosaltres les que parlem… dic jo.

IMG-20160119-WA0004

Maig 2016. Opció d’impartir una formació de Comunicació amb Mirada de Gènere per a futures docents. Dit i fet! Amb  molt de gust! Visibilitzant les aportacions femenines en tots camps: antropologia, psicologia, economia, periodisme, serveis socials, etc. Si el llenguatge és un mirall de la societat, cal que les dones professionals ens hi emmirallem també, oi? Vinga, comenceu a fer llistats! Nosaltres, a l’aula de L’AVBC de la Fundació Gentis, ja hem començat! Sabem que ens cal ser autodidactes en la cerca de referents i ho fem sense mandra!

20160606_135629 (Copiar)

IMG-20160606-WA0004 (Copiar)

Aquesta entrada ha esta publicada en Comunicació, Dones, Feminisjme, lideratge, Ulleres liles. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s