Dissabte pa to lo dia!

Un dissabte a les Terres de l’Ebre amb persones de les Terres de l’Ebre, actives, activistes, compromeses amb el territori i ansioses per compartir la seva estima per aquests paisatges.

-Aquí tenim de tot, Rosa! De mar a montanya: ostres i musclos, taronjes, mandarines, oliveres, presseguers, cirerers!!

– Préssecs també? Ostres! A Subirats també “fem el préssec” amb orgull.

Quedem demà a les 9 a la plaça de L’Ampolla! Em convidem a una passejada al Faig del Retaule i al Pi Gros, dos dels arbres monumentals dels Ports. Encantada d’afegir-m’hi! Una hora de pista amb el Peugeot del Julián i arriben a les Cases Velles. S’ha descarregat un programa per seguir la ruta que ell mai ha fet encara. Uns 12 kilòmetres. El Mario i la Ingrit ens acompanyen. Bon rotllo, ganes de passar-ho bé. Portem menjar per un regiment i ens disposem a viure un dia a la natura, sense rellotge ni cap pressa.

-Dissabte pa to lo dia!! diu el Julián.

-I tant, fins que es faci fosc!!

Com m’agrada lo seu parlar! L’imito de seguida! Allà on sóc em mimetitzo el més aviat possible i em deixo portar. Guies locals i amistats, combinació perfecta!!

10378005_10206672164376905_1428089367031088359_n

Quanta vida als Ports! Cap a Santa Bàrbara, Mas de Barberans i vinga, pista i paisatges espectaculars! La Cova Ebre, Casetes Velles, Faig i Pi Gros del Retaule, cavalls, vaques, cabres, bocs, àligues, esquirols.. Espectacular!! Ni que ho haguessin pactat amb les bèsties!! Esmorzar, aperitiu, dinar, berenar, sopar!! Menjar, caminar, riure, meditar, carregar-nos d’energia. Sembla increïble com un dia pot donar tant de si!! Dissabte pa to lo dia!! repeteixo. M’encanta aquesta frase del Julián!

-Tindran ostres a Mas de Barberans? pregunta ingènia meva

-Rosa, i ara! Estem a la muntanya!

-Però estem a prop de lo Delta, oi? Vull menjar ostres!!

-Doncs te quedes a dormir i demà comprem ostres i fem el vermut amb ostres i cava!!

Deixarem les ostres per un altre dia. Haig de tornar al meu poble. Tinc feina acumulada. El diumenge és un dia com unn altre per treballar. Almenys per mi. Cada dia pot ser festa o cada dia pot ser laborable. O de tot una mica, com la vida. Gràcies a les persones que m’han “segrestat” a les Terres de l’Ebre i a l’ANC de L’Ampolla per convidar-me a parlar de les dones valentes com la Neus Català, les Dones del 36, l’Elisabeth Eidenbenz i tantes altres. Talment com la Lola Anglada sentia als anys 1920 a París: “Sóc molt feliç!  (…) Em sento coratjosa,ben situada per encalçar el meu castell d’il·lusions” Del llibre Lola Anglada. Memòries 1892-1984.. Edició a cura de Núria Rius i Teresa Sanz. Ed. Diputació BCN

12828503_10208623355284070_5530645462740553355_o

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Activitats recomanades, Articles opinió, Viatges i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s