MATINS A TV3

MATINSTV3

Emocionant! Per primera vegada, convidada a una tertúlia de TV3. M’he sentit com a casa! Encantada de compartir sofà amb la resta de persones convidades. Gràcies per la proposta i gràcies a tot l’equip del programa (producció, maquillatge, benvinguda, equip tècnic, presentadores, direcció, cafeteria, etc). El meu missatge és aquest: el patriarcat s’esquerda i per això criden/insulten els qui es queden sense arguments”. Bàsicament això… Nosaltres, endavant!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/debat-sobre-els-limits-de-lhumor-la-llibertat-dexpressio-i-el-llenguatge-sexista/video/5578365/

Vostè jutja, Blanc o Negre, i un telenotícies sobre les emissores municipals. Experiències del segle passat amb TV3. Aquesta d’Els Matins ha estat un desafiament, acceptat amb il·lusió, amb por i amb la certesa que calia dir si a l’oferta de la Blanca de la Torre, de l’equip de producció del programa.

  • Però com heu sabut de la meva existència, Blanca?
  • Hem consultat el llistat d’expertes de l’Institut Català de les Dones t’hem triat a tu.
  • Ostres! El dia i l’hora em van bé, però vols dir? La ràdio és el meu mitjà, però la tele… Vinga sí! Endavant! Amb un parell d’ovaris, ho faré i ho faré bé!!! Hahaha!!
  • Val, però encara falten algunes persones per concretar. Dilluns et direm si finalment es pot fer…

La trucada la vaig rebre mentre passejava per la Rambla de Vilanova amb el cineasta Mario Pons.  Mario, saps què? M’acaben de trucar per convidar-me als Matins de TV3 per escoltar la meva opinió!! Clar que sí dona! Tu respira fondo, pausada, tranquila, hàgil , però fot canya!! I què em poso? Nueta de pèl a pèl!! Hahaha!! diu ell.

Arriba el dia. A les 10 a TV3. Una infusió a la cafeteria de la tele. Ostres! Quanta gent! Compto unes quaranta persones esmorzant. Per les pantalles veig sense escoltar-la, la Marta Selva, a qui conec fa uns anys. Em mereix molt de respecte la seva autoritat en temes de gènere i de denúncia del patriarcat. Quina coincidència, oi? Vinga, Rosa, ara a canviar-te de roba. Bótes negres i camisa blava, de rebaixes. Justament el dia abans a La Farga de l’Hospitalet. Boniques i bé de preu. Americana de pana blanca. M’agrada i m’oblido de si està de moda o no.

A recepció.

  • Hola, tu també vens pel programa d’Els Matins?
  • Sí, sóc la Natàlia Sánchez?
  • Ah! Molt de gust. Disculpa. em podries explicar exactament d’on ha vingut tot aquest rebombori dels insults pel twiter? Estic out!!
  • I tant, dona… No et preocupis si no em coneixes, no sóc dipudada ni portaveu de la CUP. Sóc una regidora de Figueres…
  • Em seguiu a maquillatge? La resta de convidats ja vindran…

Talment un laberint. Passadissos, escales, passadissos. Sort que ens acompanyen…

  • Hola, em dic Rosa i tu?
  • Jo Eva. Per cert, millor que la ratlla dels ulls te la facis per l’interior, així es conserva millor. El rimel, el rimel també és molt important…
  • Gràcies, Eva, pels teus consells.
  • Ara posa’t en mans de la perruquera que et farà uns retocs…
  • Ens acompanyeu sisplau a la sala d’espera?
  • Voleu un cafè? Una aigua?
  • Aigua sisplau

Abans d’entrar al plató vaig al lavabo. M’imagino allà en directe, aguantant-me les ganes de pixar i em poso a riure. Millor prevenir. Em rento les mans i encara mullades, m’aixeco el coll de la camisa i de l’americana i Ostres! Les ditades semblen taques!! Socorro!! Amb l’eixugamans i una postura recargolada i ajupida, m’asseco el coll de la camisa nova! I si em venen a buscar i encara porto les “taques”? Quins nervis…

  • Hola, sóc el Norbert Bilbeny. Tu ets psicòloga, oi?
  • Psicòloga? I ara, jo vinc com a periodista del Penedès, però sóc moltes coses més…
  • Penedès? Jo també pinto, saps? He exposat un parell de vegades a Vilafranca…
  • Hola, jo sóc ninotaire. Un col·laborador del programa. Cap, em diuen Cap.
  • Encantada de compartir sofà amb vosaltres!
  • Carme Ros, directora del programa! Però si no ens havíem vist des del 1990 quan treballàvem a Ràdio4!! Quina alegria, Carme!
  • Sí, Rosa. Ja ho veus. Són moltes hores de feina. Matinem molt. Però és molt gratificant.

La Núria Solé ens espera al plató. Tenim cinc minuts per parlar entre nosaltres i saber quins videos es veuran. L’Empar Moliner també és al plató. Entro amb la llibreta, on tinc algunes notes. Em dic a mi mateixa: Rosa, no creuis les cames, sobretot. Tú posa’t còmoda. Braços oberts. Espatlla recta. Ostres! Com és que no sento les palpitacions del cor? Pensava que aniria a mil per hora! Com si fos tertuliana habitual…

  • 1 minut i entrem!

Finalment ens hem passat del temps previst per la nostra tertúlia. Diria que és una bona senyal! Potser m’he sortit del tema dels insults, però havia de deixar clar que els insults només són una anècdota en les múltiples cares del patriarcat. M’he quedat tan ampla. El tècnic em torna a posar la mà al cul per treure’m la bateria del micròfon. Ho fa molt respectuosament i delicadament, és un professional i cada dia ho fa amb totes les persones convidades al programa. Em mereixo un premi per haver superat un repte més a la vida. Per haver fet una cosa “per primera vegada”  i fer-ho bé. Torno a la cafeteria de TV3.

  • Una crema catalana i una macedònia, sisplau.
  • Hola, Empar!
  • Ei, Rosa. Vols un cafè?
  • Vinga!
  • Tinc una estona fins que vingui el taxi i em porti a Catalunya Ràdio…
  • Sí, a mi també em pagaven el taxi però he vingut amb el bus.

Vaja dues! Xerrem i xerrem, riem i fem plans.

Els meus Matins a TV3 s’han allargat fins l’hora de dinar gairebé.

Anar a un programa de la tele és molt més que aparèixer una estona davant la càmara.

Gràcies TV3 i gràcies a l’Univers!!!

 

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a MATINS A TV3

  1. rovenmi ha dit:

    La Susan, amiga nordamericana de Spokane, advocada, ha vist la tertúlia i l’ha entès perfectament, en català. Va viure un any a Barcelona, i ha vingut a Sant Pau vàries vegades. Us deixo el seu comentari, literal, en anglès. Apa, a practicar!!
    “I understood enough to want to watch the entire interview! But I want to know more! It is especially interesting to me because the presidential candidates, especially Donald Trump, for the Republican Party here in the USA are saying the most sexist, racist things one can imagine. And not as a joke. It is very disturbing. I think what you and the others are saying is – even if an insult is said as a joke, it is discriminatory and hateful. And I agree; it is a cowardly way to be hateful”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s