#josocneuscatala

 Rebel, inconformista, dona d’acció, organitzadora, militant, supervivent, incansable, lluitadora per les llibertats i la justicia. La Neus és un compendi de qualitats dignes de ser imitades per les persones del segle XXI. I el més important, com ella n’hi ha hagut moltes, invisibilitzades a la fossa comuna del temps. Com sempre repeteix: “jo sóc una testimoni, pas una exepció”. Sí, un exemple “imprescindible de la cultura de l’emancipació i la resistència”, com escrivia Manuel Vázquez Montalván al pròleg de Neus Català. Testimoni d’una supervivent (El Periódico 2006. Premi Catalana de l’Any). Perquè la Neus ha estat una persona de carácter desde ben jove. El pare, la mare, la mestra i l’àvia li van donar bons consells per esdevenir la dona forta que encara és avui, a punt de cumplir 100 anys.

Per la meva experiència personal en el meu “despertar”, les dones passem per tres fases de creixement personal, i cadascuna ens trobem en una d’elles: victimisme, culpabilització externa i empoderament. Des de la posició de víctima, res podem fer, sempre depenem de l’altre. Culpabilitzant l’altre de les nostres desigualtats ens deslliurem de la nostra responsabilitat en la conquesta dels drets. I si aconseguim l’empoderament i l’autodeterminació personal, passem a l’acció sabent que no n’hi ha prou amb la conquesta dels drets, sinó que “és deure nostre exercitar-los”, com escrivia el 1910 la vilafranquina Núria Palau respecte a la inclusió de les dones a les llistes dels cens electorals (Veus de Dones. Belén Moreno. Aj. Vilafranca 2003). Al segle XXI les dones sabem què volem i hem d’oKupar-nos a aconseguir-ho. Per les nostres filles, per nosaltres també i en homenatge a les dones ja desaparegudes, però imprescindibles per ser on som.

Aquest dilluns, l’ajuntament de Subirats ha aprovat per unanimitat fer un reconeixement a la Neus Català, l’única catalana supervivent d’un camp de concentració nazi. Amb ella, inaugurarem la presència femenina a la galería de personatges il·lustres de la casa de la vila. Tot i el sentiment d’ambigüetat manifestat per alguns membres masculins del consistori, finalment la moció presentada per la regidora d’Igualtat, Isabel Esteve, a proposta de l’Agrupació Activa de Subirats, s’ha aprovat per unanimitat de tots els grups polítics. I sí, és només un acte simbòlic, però d’aquells actes amb efectes secundaris imparables: qüestionament de l’statu quo, “taladrar” cervells inmobilistes, donar la volta als fets consumats, viure la victòria de l’autoritat femenina, i tants altres. Aquesta acció forma part de la campanya per “redecorar” els salons de plens amb nous criteris del segle XXI. I estic molt orgullosa d’haver iniciat la pràctica de “redecoració” a l’ajuntament del meu municipi, Subirats. Confio que les dones i els homes d’altres municipis segueixin l’exemple i l’apliquin al saló de plens, els noms de les escoles, els carrers i les places, les persones convidades a les tertúlies dels mitjans, a les llistes electorals, etc. I no pas per la “quota” sinó perquè les dones exigim ser-hi al cinquanta per cent.

Coincidències de la vida! La Generalitat otorga la Medalla d’Or a la Neus Català. Els homenatges en vida sempre són millors que els pòstums. El dia 7 de març, la Neus rebrà una postal de la gent de Subirats i li demanarem el seu vistiplau per oKupar el saló de plens amb un retrat seu. El dia 9 rebrà la Medalla d’Or. El dia 20 de març, us convidem a l’ajuntament de Subirats per assistir a aquest petit acte “revolucionari”: taladrar la paret del saló de plens i exposar el retrat d’una dona que representa totes les persones lluitadores per la llibertat i la justicia, tot i mai haver passat per les urnes. Tindré l’honor de protagonitzar la xerrada prèvia on donarem idees per practicar la insubmissió a l’autoritat masculina patriarcal, i idees per crear noves propostes inclusives on dones i homes s’engresquin i se sentin còmodes.

NOTA: A les Jornades Feministes de Barcelona al 1996, vaig fer un petó a cadascuna de les representants de l’associació Dones del 36 i a la Neus Català i vaig prometre agafar el relleu en la lluita per la conquesta d’allò que ens pertoca. Llavors ignorava les conseqüències d’aquell compromís. Ara ho he entés tot…després de 19 anys.

P.D. Consti en acta que “tota la culpa” (Hahaha) d’aquesta moguda la tenen la Carme García Ribas per la xerrada sobre lideratge a l’ajuntament de Subirats i el Jordi Muntaner, veí de Lavern, per engrescar-me a passar a l’acció! Diuen que quan vols una cosa fermament, l’Univers es posa en el camí les persones que t’ajudaran a cumplir el teu desig…IMG_7107 (Copiar) IMG_7103 (Copiar) IMG_7105 (Copiar)

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s