MODERNITZEM LES TRADICIONS NADALENQUES?

Qui s’atreveix a innovar a les Cavacades? I si enguany són les REINES MÀGIQUES D’ORIENT les que porten els regals la Nit del 5 de gener? Vinga, que estem al segle XXI!! Només falta posar els ovaris sobre la taula i donar la volta a la visió patriarcal de la religió jueocristiana ( com la resta de religions monoteïstes, clar).

“ En la religió judeocristiana, com en totes les religions patriarcals, Déu és déu i no una deessa, és Pare i no mare, té un Fill i no una filla, els seus atributs són masculins i no femenins, els seus servidors humans són sacerdots i no sacerdotesses, etc, i això ha arribat a sembla la cosa més natural del món”.
Fragment escrit per Emilio Garcia Estébanez, autor del llibre Es cristiano ser mujer?
Ed. Siglo XXI España Editores. 1992.

M’ha vingut al cap el començament del llibre Es cristiano ser mujer? Al fixar-me en els missatges dels Pessebres Vivents com espectacle nadalenc i dels pesebres familiars com a tradició nadalenca i els rols que representen i perpetúen de manera subliminal i subtil.

Observeu els missatges de la veu en off (masculina sempre, clar):

El Jesús estimat per tots els HOMES…
Jesús, que vol comunicar a tots els HOMES de bona voluntat…
Una familia plena d’autoritat i obediència (serà l’autoritat masculina i l’obediència femenina?
– Un fill si jo no tinc marit? (pregunta la verge a l’àngel)
– No tinguis por Maria, tindràs UN FILL i li posarem el nom de Jesús ( i ella res a dir!).
– Sóc l’esclava del Senyor, contesta.
Déu i l’Home s’han trobat en el sí de la verge…
El Senyor Déu serà Rei…
Mireu, mireu, allà dalt, els Reis Mags d’Orient!!

Algunes mares amb qui he parlat, s’han posat les mans al cap només imaginant-se que els Reis d’Orient poguessin ser Reines d’Orient, encara que només fos una Reina i dos Reis per començar. Els sembla que les criatures tindrien un xoc. I jo crec que el xoc el tindrien elles, persones adultes i intel•ligents, a l’adonar-se de com de fàcil i senzill és donar la volta a una explicació de la història religiosa (i l’altra Història també) quan se li veu el llautó, i es descobreixen els missatges subliminals i els explícits sobre la concepció del món, de la familia, la societat, etc.
-És que això és la Història Sagrada i és aíxí com va anar va dos mil anys!
– Com vols canviar-ho ara això?

Però qui ho va escriure? La “història” mai s’escriu ella sola. Hi ha algú, homes fins ara, que han destacat allò que han considerat important per ells, han disfressat el que els ha convingut, han afegit el que els ha semblat i obviat i ignorat el que els feia nosa. I això ho acceptem com la cosa més natural del món, quan és la cosa més cultural del món, artificial i artificiosa, com un conte, vaja… Potser fa dos mil anys va passar alguna cosa exepcional protagonitzada per un home, però d’aquí a fer-ne el nostre model cultural i social, ho trobo exagerat i immadur, i impropi d’una societat que es diu MODERNA.

Què passaria si la verge deixés de ser-ho i presentéssim una jove enamorada que concebeix una criatura amb la seva parella? I si aquesta criatura fos una FILLA? I si la MARE triés el nom e la Filla? I si la Filla fos la Mare de totes les Dones i els Homes de la terra? I si Ella fos la Salvadora i la Reina? I si les seves seguidores fossin Sacerdotesses del mateix rang que els Sacerdots?

Què passaria? Estic convençuda que res de greu. Senzillament, les nenes i els nens, les mares i els pares, les àvies i els avis, etc veurien que un altre món és possible. I la jerarquía eclesiástica que ha viscut del “cuento” durant dos mil anys, s’hauria d’inscriure a les llistes del Servei d’Ocupació o canviar la seva mentalitat i adaptar-se a la nova cosmovisió, on les DONES pareixen sense que cap esperit sant les insemini, on les DONES viuen sense pors, sense cap necessitat de prometre obediència a l’HOME, i on ELLES són les que projecten un nou contracte social on totes les persones hi sortiran guanyant, dones i homes, en qualitat de vida i en igualtat d’oportunitats.

Ho veig així de senzill, n’hi ha que ja s’ho han imaginat…
Només cal fer un primer pas, i un altre, i un altre…gloria fuertes

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles opinió, Comunicació, Coses que em passen, Dones, Feminisjme, Ulleres liles, Vivències íntimes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s