Paco Ibáñez i Mario Mas. Caldes d’Estrac. Juliol 2014

Caldes d’Estrac. Em sona però impossible ubicar-la al mapa. Sort en tenim del Mario Mas. El guitarrista del concert del Paco Ibáñez, sap on va gràcies a les indicacions del mòbil. Direcció Granollers, Argentona i desviació a Caldes. I el parc de Munyanyà? Ni flowers. Preguntem a la guardia urbana. Sí, sí, heu de seguir les indicacions de la Fundació Fabra. Més de dues hores pel concert. Cap problema. La Montse i la Rosa tenim converses pendents i amb un copa de cava al Tete-à-tète el temps passa volant.

Mitja hora abans del concert, els jardins del parc Muntanyà es van omplint de persones joves i grans, admiradores i seguidores del Paco Ibáñez. A segona fila estarem bé. El tindrem a prop i podrem fer bones fotos. Les granotes de la bassa comencen a fer-se sentir. Seran protagonistes tota la nit. Doncs per a elles, la primera del repertori. Las ranas en un lago. Abans de cantar-la, una sentencia ferma, la última del poema de l’Arcipreste de Hita: Ser libre e independiente, no es con dinero pagado. Primers aplaudiments. Góngora, Quevedo, Antonio Coral, Lorca, Goytisolo, Nicolás Guillén, León Felipe, Neruda, Alfonsina Estorni. Quina incultura. Quin desconeixement dels poemes musicats per Paco Ibáñez. La majoria del públic canta amb el Paco, menys jo. Però ja he resolt aprovar l’assignatura pendent, i empapar-me dels clàssics sense pressa però sense pausa. Primer tast de Paco Ibáñez a l’Hospitalet fa uns mesos. Segon tast, a Caldes d’Estrac. I tercer, Polinyà ben aviat. I entre concert i concert, revisió dels textos originals. Al web del cantant hi són tots, però en el cas del Federico García Lorca, prefereixo el llibre d’Edicions Cátedra, Poema del cante jondo i Romancero gitano (per començar). Si cada cosa a la vida té el seu moment, el 2014 és l’any de la poesia. Llegida i escoltada. Aliment imprescindible.

– Preciós, oh, preciós! Escoltem d’entre el públic després de Déjame en paz, amor tirano, de Góngora.

Als jardins de Can Muntanyà, amb la llum del dia ja apareix un fil de lluna, i inspira la propera cançó del recital, Canción de la luna, luna, de García Lorca. Pàgina 223 del llibre: Por el cielo va la luna, con un niño de la mano. Amb una copa de cava a la mà, tast entre cançó i cançó. Ulls tancats. Per sentir la unitat: música, vent, flaire del mar, energia lunar, granotes, gavines, el teu organisme i també l’esperit. Consciència de la unicitat. Pau. Ingravidesa. Potser la felicitat. A l’escenari, vivències i records: infantesa, gires, mestres, la mare i el pare, el Che Ghevara. I classes d’euskera. I recomanacions de grans veus femenines, com la rumanesa Maria Tamase (la voz más grande que ha parido la humanidad) o bé l’egípcia Oum Kalthoum. Busqueu-les al YouTube i us emocionaran, aconsella el Paco. Content de veure joves entre el públic, perquè “una juventud que no es rebelde, es como un pozo sin agua”. Públic i Paco Ibáñez, una sola veu. Soldadito boliviano (Nicolás Guillén):

(…) Pero aprenderás seguro,
soldadito boliviano,
que a un hermano no se mata
que no se mata a un hermano
que no se mata a un hermano
soldadito de Bolivia
que no se mata a un hermano (…)

Mitja part. Emocions a flor de pell. Ja hem escoltat el guitarrista Mario Mas. Amb poques notes n’ha tingut prou per posar-se el públic a la butxaca. Sent el flament talment com si hagués nascut a Andalusia. Els peus mai quiets, sempre seguint el ritme. Però el moment més memorable per a nosaltres dues, serà un altre. L’audició de la maqueta de Alazul, el primer disc del Mario Mas compositor, amb el Xavier Mas (el seu pare) entre altres músics. Una fusió d’inspiracions africanes, mediterrànies i orientals. Un viatge del Penedès al Maresme experimentat com un viatge iniciàtic sense temps ni espai. Amb incisos del Mario Mas sobre el procés de composició.

– Vuit anys treballant aquest tema fins que l’he donat per bo, puntualitza.

Segona part, ni llibreta ni apunts. Carpe diem. Exercici de presència conscient. Copa de vi per augmentar el plaer sensorial. Les granotes segueixen cantant. Molt fort.
– Jo diría que són gripaus, puntualitza el Mario com a biòleg que és.

– Andaluces de Jaén. Ya no sé cantarla solo. Dale Mario!

(…) Cuántos siglos de aceituna,
los pies y las manos presos,
sol a sol y luna a luna,
pesan sobre vuestros huesos (…)

El poeta inmortal, sempre present. Sobre la importància de la reivindicació de la cultura, Lorca va dir: “No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del espíritu humano porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio de Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social” (Alocución al pueblo de Fuentevaqueros, pronunciada per Garcia Lorca en la inauguració de la primera biblioteca del seu poble. Setembre 1931). I tan vigent avui…

I encara, després del concert, la VIDA ens dóna un REGAL. Compartim sopar amb els músics i el seu equip. Però això ja és una altra història…

Un dia per recordar tota la vida. Gràcies Paco Ibáñez i Mario Mas, per aquesta lliçó d’humanitat, senzillesa, saviesa, amistat, generositat i amor a la poesia i la música…

(…) La vida es lucha despiadada
nadie te ayuda, así no más,
y si tú solo no adelantas,
te irán dejando atrás, atrás.
¡Anda muchacho y dale duro!
La tierra toda, el sol y el mar,
son para aquellos que han sabido,
sentarse sobre los demás.

Me lo decía mi abuelito,
me lo decía mi papá,
me lo dijeron muchas veces
y lo he olvidado siempre más(…)

José Agustín Goytisolo

P.D. Encantada d’haver-te conegut, Anita! Els teus 86 anys de vida i la teva energia i dedicació venent els discos del Paco Ibáñez als seus concerts, són dignes d’admiració!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Activitats recomanades, Articles opinió, Comunicació, Coses que em passen i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Paco Ibáñez i Mario Mas. Caldes d’Estrac. Juliol 2014

  1. Alfred ha dit:

    Molt maca la crónica. Seguia l’historial del Mario mas a qui he descobert gràcies al video a Mas Sorrer amb una actuació mágica de la Silvia Pérez Cruz, https://www.youtube.com/watch?v=0j87sQJHkEQ

  2. rovenmi ha dit:

    Gràcies pel comentari. És una recompensa saber que algú llegeix el que escrius…

  3. Alfred ha dit:

    Un suggeriment: posar la opció de donant el mail poder rebre cada nova entrada del teu blog facilita el seguir el que fas.
    Una recomenació: sentir la cançó de Maria del Mar Bonet Yiğidim Aslanım ( Maria Del Mar Bonet – A Les Portes de L’oblit ) https://www.youtube.com/watch?v=ijQ0eeGDmIc on potser toqui Javier Mas, el pare de Mario Mas, acompanyant habitual de gent com Leonard Cohen, la Bonet,….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s