DEIXAR LA FEINA? SÍ o SÍ?

Article publicat al setmanari El 3 de Vuit ( 11-4-2014)

Aigua estancada. Així defineix una amiga vallesana (32 anys) la seva situació laboral després de quatre anys treballant a una institució del sector social. Una profesional competent, creativa i amb excel·lent formació. A punt de deixar una feina estable per aixecar el vol. Sis mesos donant-t’hi voltes i ja ho té decidit tot i la incertesa del camí. Potser aprofitarà la invitació d’un amic per viure al Canadà una temporada. Un amic penedesenc d’uns 40 anys, competent, creatiu i amb una excel·lent formació, ha deixat una feina en una institució relacionada amb el turisme. S’ha llançat al buit, sense cap oferta laboral concreta. També vola lliurement i ja està ocupat en nous projectes. Una artista del Garraf va abandonar la feina a un hospital fa 20 anys per viure amb passió la pintura i l’escriptura. I ha encoratjat la filla de 32 anys a fer el mateix, dir adéu a una feina fixa al sector serveis i realitzar un somni: obrir una consulta de teràpies alternatives. Mare i filla, talment papallones, obren les ales cada dia. Escriu la filla al bloc: M’acomiado de la feina dels darrers 8 anys, per entrar de cap, però sobretot de cor, en les teràpies alternatives. Mai em podré queixar ni arrepentir, perquè  he fugit del que em tenia atrapada i descobreixo altres mons.  Cap d’aquestes persones envia currículums. Creen projectes i els executen amb constància i esforç. Ho explico per si teniu al cap el “disbarat” d’un canvi radical laboral. Hi ha més persones com vosaltres! Nedant contracorrent i sense pors (o amb pors però sense defallir). P.D. Jo també ho he fet, als 50. Deixant una feina meravellosa, amb una gent encantadora, per emprendre el vol d’un camí incert però emocionant!Imatge

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles opinió, Comunicació, Coses que em passen, Deixar una feina, Dones. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a DEIXAR LA FEINA? SÍ o SÍ?

  1. Judit Salvadó ha dit:

    Bones;
    Sóc la Judit, de 32 anys i de professió comptable. El meu marit ja fa anys que va prendre aquesta decissió; llicenciat en filologia anglesa i professor ho va deixar per dedicar-s’hi a la pagesia. I ara, amb bessons, jo m’estic fent el mateix plantejament. Horaris, menjadors, estrés, els nens sempre d’aquí a allà…. Cada dia hi ha més gent, i sobre tot jove, que ho està fent. Per què? Què ens està passant? Crec…. que jo també volaré!

  2. rovenmi ha dit:

    Hola, Judit: gràcies per compartir aquesta vivència. Això és el que pretenc, donar a conèixer altres alternatives vitals. Què ens està passant? Doncs que aquesta crisi és un canvi de paradigma i l’hem d’aprofitar perquè la mort ens agafi completament VIVES!!! Estem sortint de la “caverna” i veiem que el món és molt més gran del que ens havien explicat… Tinc la idea de fer una taula rodona a Vilafranca per compartir totes aquestes inquietuds i tinc 3 persones disposades a seure a la taula i “confessar” la seva “bogeria” de deixar una feina fixa!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s