PER QUI VULGUI ESCOLTAR-ME…

Segons un codi tàcit entre la comunitat virtual (ignorat per mi fins ara), sembla ser que si reps un correu electrònic amb una informació d’una activitat i saps que s’ha enviat a més gent, perquè enlloc figura el teu nom, pots passar olímpicament de respondre. Ni tan sols amb un gràcies, miraré de venir, enhorabona per la iniciativa, etc. Faig aquest comentari per manifestar la meva extranyesa davant d’aquest “pacte de silenci”, tot i que segurament sóc jo la que vaig malament esperant algun feedbakc de l’altre costat. He enviat 160 correus anunciant una Caminada amb la lluna plena el dissabte 25 de maig, i els dits d’una mà em sobren per enumerar les persones que han donat senyals de vida. El més curiós de tot és que totes em coneixen, ja que només ho he enviat a gent que em coneix o amb qui he tractat recentment. L’altre dia a Vilafranca, un amic em va parlar d’aquest “codi de silenci” i vaig quedar ben sorpresa. Segurament, el temps és un valor escàs i respondre un correu electrònic és innecessari, encara que qui te l’envii sigui una persona il·lusionada i implicada en l’activitat que t’ofereix. Potser us semblarà un detall sense importància, però necessitava explicar-ho… Potser així em serà més fàcil acceptar-ho…

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles opinió, Comunicació, Coses que em passen. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s