PAU CASALS, PER MOLTS ANYS!

Avui, a la Vil·la casals,  hem celebrat els 135 anys del teu naixement. Hem visitat el museu amb la Jorgina, i hem vist el mar que tu veies des de la terrasa, mentre xerraves amb la mare o fumaves en pipa…

T’hem vist al Vendrell, a BCN, a París, a Brusel·les, a l’exili de Prada, a l’ONU, i ens hem emocionat escoltant-te tocar el txelo a Sant Miquel de Cuixà l’any 1950. Hem conegut la teva mare i el teu pare, les dones que van compartir la vida amb tu, els amics músics, i les teves accions humanitàries amb les persones refugiades durant la guerra. Després de la visita, a la sala polivalent, l’Anna Obiols (filla de Sant Pau d’Ordal) i el Subi, la seva parella, han escenificat el conte PAU CASALS, EL COL·LECCIONISTA DE PIPES.

I les alumnes de l’escola EL MUSICAL de Bellaterra, ens evocaven Pau Casals interpretant música en directe. Música, dibuix, paraules, un còctel d’emocions que ha agradat a la gent gran i a la petita.

Jo també tinc una curiosa anèctoda sobre en Pau Casals.

Una vegada, fa uns 5 anys, estava a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d’Estiu. Ballava sardanes a la plaça del poble, i vaig veure una parella de japonesos que es delien per entrar a la rotllana. Primer ell i després ella, van aprendre al meu costat els quatre passos bàsics (un es quedava filmant amb la càmara). Parlant, parlant, resulta que vivien a París, i ell era fill del primer alumne asiàtic de Pau Casals!!! Admirava el mestre, clar! I em va aconsellar que visités el museu de Pau Casals de Prada, on veuria la foto de la seva família en una visita al mestre. Vaig confessar la meva ignorància sobre la vida d’aquest penedesenc universal, i vaig prometre que quan tornés a casa, visitaria la casa de Sant Salvador per conèixer-lo millor. I així ho vaig fer. Un dia entre setmana. Sola. Em van caure les llàgrimes quan vaig veure Pau Casals, amb més de 90 anys, amb prou feines aguantant-se dret, proclamant a tot el món JO SÓC CATALÀ… I avui, m’he tornat a emocionar, i no he estat la única…

L’Anna ha estat contenta de veure que jo havia vingut des de Sant Pau per escoltar el seu conte sobre les pipes d’en Pau, editat per Bellaterra Música Ed, amb CD inclòs. I jo m’he alegrat del seu èxit, i de la quantitat de llires que han signat! Ella, amb lletres, i el Subi, amb un dibuix,clar! Avui he fet festa de la feina i la festa d’aniversari d’en Pau Casals, ha estat un bon regal! 

Aquesta entrada ha esta publicada en Activitats recomanades, Comunicació, Coses que em passen. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s