UNA FAMILIA ALGERIANA, A BARCELONA

Mare, pare, i dos fills adolescents. Classe mitja, ben situats professionalment, uns privìlegiats, perquè poden disposar de visat quan vulguin, cosa que les altres famílies que conec a Algèria no poden fer. Una setmana a BCN i dues a París, visitant la família. Però el pare em diu que és la darrera vegada que hi van, que mentre governi el Sarkozy no hi pensa tornar. Quan aterren a l’aeroport de París i els demanen el passaport: Ça comence! Vol dir que ja comencen les mirades de recel, de desconfiança, de superioritat, etc, vers a la gent que prové d’Algèria. Un cop a París, se’ls miren i es pregunten: seran turcs? o grecs? o italians? o russos potser? Però quan obren la boca i parlen francès, tot queda clar: són algerians! I les mirades no són precisament de carinyo, que diguem.

En canvi, em diuen que a BCN se senten com a casa (el mateix que em passa a mi a Alger), que tothom els dóna la benvinguda i que la gent ni es fixa amb ells. La tarda del dimecres he fet de guia per una ciutat plena de sorpreses, com aquesta parella del sud d’Itàlia que amb la seva música i simpatia ens va alegrar la tarda a la plaça de Sant IU, davant del Museu Fredic Marés. Busqueu-la…

Una visita improvisada sobre la marxa però que m’ha quedat rodona! Plaça Catalunya, Portal de l’Àngel, Els 4 Gats, la catedral, el Palau de la Música, el Mercat de Santa Caterina, carrer Montcada, Museu Picasso, el Born i l’església de Santa Maria del Mar, la plaça de Sant Jaume, i una aturada per veure les columnes romanes que queden a l’interior del local del Centre Excursionista de Catalunya. Aprofito l’ocasió per saludar les amigues de memorables excursions als cims de Catalunya, i la Pepa, una de les dones més vitals que conec, ens convida a visitar la terrassa del CEC, i fer aquestes fotografies.

I després de la panoràmica de la ciutat, el carrer Ferran, les Rambles, la plaça Universitat, una paradeta per sopar una mica, i fi de festa a la casa Golferichs, amb una sorpresa per a la familia: un concert de la formació Yacine and The Oriental Groove. El Yacine és un músic catalano-algerià (excantant de Cheb Balowski), que em va presentar el llibreAlgèria sense pors. Vivències d’una viatgera nòmada, a la llibreria Altair, i que va estar encantat amb la familia algeriana que cantava amb ell les cançons en àrab i ballaven com si fossin a Algèria!

Aquest divendres, la familia algeriana vindrà a Sant Pau d’Ordal i els ensenyaré Subirats i algunes poblacions més del Penedès. Si us trobo ja us la presentaré, estaran encantats de saludar-vos i convidar-vos a Tipasa, on visitareu les ruïnes d’aquest indret meravellós de la costa algeriana… Mireu, mireu…

Aquesta entrada ha esta publicada en Algèria, Comunicació, Coses que em passen, Excursions, Viatges, Vivències íntimes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s