UN SANT JORDI MOLT ESPECIAL

Aquest any, la diada de Sant Jordi és molt especial per a mi. El meu primer llibre, Algèria sense pors, ja és a les llibreries i a les biblioteques on s’ha presentat. Mai m’havia imaginat com autora d’un llibre. Però l’atzar m’hi ha portat. Sí, l’atzar. La lectura de la novel·la El Vuit, de la Catherine Neville, em va fer decidir a viatjar al sud d’Algèria, per descobrir els paisatges que descrivia en el seu llibre d’aventures. L’atzar em va dur a Alger, capital, i em va fer conèixer la primera família algeriana, que em va convidar a la festa de l’arbre. Algèria, un país perillós. Ho va ser en el passat més recent, però ara ja no ho és. Almenys, no més que qualsevol altre. Algèria, un país ben desconegut, proper físicament i llunyà en el nostre imaginari. Acabo d’arribar del tretzè viatge. Quan vaig començar a fer-hi estades al 2008 i el 2009, em vaig adonar que tot el que vivia era digne de ser explicat: trobades, coincidències, coneixences, experiències, esdeveniments, viatges per l’interior del país, etc. I com que no sabia que era impossible, ho vaig fer. Vaig publicar un llibre de viatges que està fent el seu camí a poc a poc, però sense pausa. Com que sóc una dona agosarada i aventurera, m’he llençat al buit i se m’han obert les ales. He trobat les persones que m’han animat a fer-ho, i les que s’han animat a llegir-lo. Quan penso que no fa tant de temps, les dones havien de publicar amb pseudònim o de forma anònima, sento que aquesta modesta publicació contribueix a homenatjar-les per la seva valentia, per haver donat el primer pas. I quan penso en les viatgeres aventureres que m’han precedit, com Isabelle Eberhart (1877-1904), Aurora Bertrana (1892-1974) o Carmen de Burgos (1867-1932), per posar només alguns exemples, m’adono que aquestes aventures algerianes no tenen comparació amb les seves: avui, viatjar amb mòbil i amb fàcil accés a internet, aigualeix la intensitat de les emocions i del risc que es poden sentir viatjant sola per països desconeguts. Tot i així, Algèria sense pors. Vivències d’una viatgera nòmada, és un llibre d’aventures. Aventures de tota mena, que compartireu amb mi quan el llegiu. La pedagoga Teresa Sanz diu que fer una cosa nova eixampla el món, i estic d’acord amb ella. Simone de Beauvoir deia que tant de bo sempre ens quedessin coses a la vida per fer per primera vegada. Escriure un llibre ha estat per a mi una satisfacció, perquè sé el que m’ha costat i totes les etapes que he hagut de superar. He comprovat que qualsevol somni  a la vida és com pujar una muntanya: només t’has de preocupar de fer un pas darrere l’altre. Algèria sense pors és un llibre que fa obrir les ales, i us el dedicaré amb molt de gust aquest Sant Jordi a Vilafranca. Com va escriure l’Emily Dikinson, “per viatjar lluny, el millor és un bon llibre”.

P.D. Aquest dissabte 23 estic signant exemplars a la llibreria Cuscó de Vilafranca, d’11 a 14 h i a partir de les 19’30. Us espero! Em fa molta il·lusió!

 Properes presentacions d’ALGÈRIA SENSE PORS:

Martorell. Dimecres 27 d’abril 18 h. Biblioteca

Vacarisses. Divendres 29 d’abril. 19 h. Biblioteca.

Santa Coloma de Farners. Dijous 5 de maig. 20 h. Òmnium Cultural

Sant Andreu de la Barca. 19 h. Biblioteca

Foto: presentació a la biblioteca de Sant Pere de Riudebitlles

Aquesta entrada ha esta publicada en Activitats recomanades, Algèria, Articles opinió, Comunicació, Coses que em passen, Ulleres liles, Viatges, Vivències íntimes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s