A. JODOROWSKY: somnis i màgia, presents a cada pas que fem

 Alejandro Jodorowsky va tancar ahir dimecres el cicle Sobre els somnis i la fantasia, celebrat al CaixaForum de Barcelona. La seva conferència va despertar tanta expectació que van habilitar una sala apart on poder-lo escoltar i veure, a través de les imatges d’un circuit tancat de televisió.

 Per què vaig anar a aquesta conferència? Doncs perquè aquest home va fer unes declaracions a La Vanguardia (27-06-2004), que em van marcar fortament. Sobre el tabú de la sang menstrual i com a pràctica d’autoafirmació, proposava:

–         Mujer, con tu sangre menstrual dibuja tu autorretrato, barnízalo, enmárcalo con  un marco plateado y colócalo en un lugar de tu casa en el que todos puedan verlo al entrar.

–         No sé si publicaré esto

–         Por qué no? La Virgen María era mujer y también menstruaba

Vaig guardar aquesta entrevista molts anys, sense atrevir-me a fer res, fins que l’any 2009 vaig decidir a passar a l’acció. Vaig recollir sang de la menstruació en un potet de vidre, vaig comprar un pinzell i un paper bonic, i vaig dibuixar una flor, com a primer exercici. Però aquest no era el dibuix que volia emmarcar. Finalment, vaig escriure amb la meva sang la frase LLENÇA’T AL BUIT I SE T’OBRIRAN LES ALES.

El tinc penjat a la meva habitació, i el porto a les xerrades que faig per il·lustrar amb un exemple la necessitat que tenim les dones de trencar amb els tabús i seguir el nostre camí personal, amb total llibertat.

Ahir al CaixaForum parlava dels somnis lúcids, que és un tema que també m’interessa molt, perquè sóc una dona molt somniadora, i que recorda gairebé cada dia el contingut dels somnis. Més d’una vegada he fet alguna acció “inmoral” o “temerosa” mentre somniava, conscient que no em passaria res, precisament perquè estava somniant. I l’experiència és genial! Llençar-se d’un penya-segat i volar amb llibertat és una de les experiències més surrealistes que mai he viscut i que he experimentat en els somnis.

 Apunto aquí les idees que més em van quedar gravades del seu discurs d’ahir:

 Cal respondre la pregunta QUI SÓC JO??? sense pors

Perquè no som la persona que pensem que som…

El somni i la màgia són presents a cada pas que donem.

En comptes de demanar feina, per què no la creem?

Estem creant imatges constantment, tant si ens n’adonem com no, perquè som éssers creatius.

Ens han ensenyat a viure com éssers binaris, però no ho som

Hem de fer fora de nosaltres el jutge que ens jutja

Cadascuna d’aquestes frases ens ha de fer pensar…i actuar si cal…

Ah! I va anunciar que el dia 7 de maig ha convocat totes les dones que vulguem a vestir-nos de PAPISSA i presentar-nos al Vaticà. Per Jodorovski, les dones ens mereixem una papissa i la podrem tenir independentment del que diguin ara les lleis vaticanes. És una acció destinada a equilibrar el paper d’homes i dones en l’espiritualitat humana. Aquest és el link de la campanya DONES VESTIDES DE PAPISSA, AL VATICÀ:

http://planocreativo.wordpress.com/?p=34732&preview=true

 M’agrada la idea, és provocativa i ben explícita. M’agradaria veure la cara dels bisbes i del papa davant aquesta provocació!!!

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Activitats recomanades, Articles opinió, Comunicació, Coses que em passen, Ulleres liles, Vivències íntimes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s