HE FET D’EXTRA AL PESSEBRE DE PAU CASALS

Sí, he fet d’extra al concert del Pessebre de Pau Casals, que aquest divendres s’interpretava a la Sagrada Familia. Ingènua de mi, tenia dues invitacions a la fila 13, i m’imaginava asseguda al davant de l’Orquestra Simfònica del Vallès, i davant dels cantaires, emocionant-me amb aquesta obra del músic català. I a dintre de la Sagrada Familia, quin privilegi! Una privilegiada, a la fila 13, envoltada de 3500 persones vingudes d’arreu de Catalunya! La nit promet… La meva amiga està tan emocionada, o més, que jo.

– Abriguem-nos que farà fred!

– Sí, i portem els caramels d’eucaliptus, perquè les dues fa dies que tenim tos!!

Arribem a la Sagrada Família, i una hora abans la gent ja fa cua per entrar. Quins nervis! Una beguda calenta abans d’entrar. Tenim sort, i aparquem just al davant, en una zona de càrrega i descàrrega que a partir de les 8 del vespre és gratuïta. Tot flueix. Au, anem a buscar la fila 13. Hem d’entrar pel lateral, per la façana del naixement.

– Sí, clar, deu ser l’accés per la gent important… Si estem a la fila 13…

Sí, la fila 13 del sector G6, i això de fet, correspon a la fila 150, més o menys! Quina decepció! Darrere unes columnes, gairebé al final de tot, i sense ni tan sols veure un instrument ni un cantaire!!! Cap problema! Diuen que la música clàssica no cal veure-la, la música s’ha de sentir. Tota la raó del món… Tancaré els ulls i la sentiré. I se m’obriran el cor i la ment, i em relaxaré. I de tant en tant, miraré una de les 15 pantalles de televisió per saber d’on ve la melodia…

– Ostres, quin fred que fa!

– Porta, porta un caramel d’eucaliptus…

Veig que tothom ha vingut preparat: gorres, bufandes, guants, abrics de pell… Però no serveixen gairebé de res. Fa un fred que pela. Notem un aire gèlid com si estéssim al mig del carrer.

– I com és que no hi ha cap d’aquelles estufes que posen ara a l’exterior dels bars?`

A més del fred, la nostra atenció es desvia ràpidament del concert perquè no se sent pràcticament res! L’orquestra s’escolta de lluny i els solistes sembla que estiguin a kilòmetres de distància! Com és que no han sonoritzat el concert perquè tothom el pugui escoltar? Potser per evitar la reverberació del so? Però és que ni podem seguir el llibret, perquè només veiem els solistes per les pantalles, però pràcticament no entenem el que canten. I això que canten en català! Quina llàstima de concert! La majoria de persones que estic veient, aprofiten el temps per admirar el sostre i fer fotos…

Això sí, estic segura que les càmeres de televisió estan captant unes imatges úniques amb l’interior de la Sagrada Família, plena de gom a gom, amb l’orquesta i els centenars de cantaires… I els micros que veiem són per l’enregistrament televisiu, clar. El públic, que es foti. Ja ho veurem per la tele quan es passi el concert en diferit, imagino que han pensat els “ideòlegs” de l’esdeveniment… M’he sentit com si treballés d’extra en una pel·lícula… Només ens volien per ocupar una cadira i omplir aquest espai espectacular i desmesurat… Si ho hagués sabut, m’hagués quedat al llit a cubar l’encostipat…

Després d’uns 40 minuts de concert, li sincerament a la meva amiga:

Quan vulguis marxem…

– Doncs ja podem marxar, que em comença a rajar el nas…

I ens agafa un atac de riure. No serem pas les primeres a abandonar el recinte. Ja fa una estona que la gent ha començat a desfilar. Primer, discretament i de dos en dos, després, fileres senceres de persones han anat abandonant la Sagrada Família, mortes de fred i enfadades per la manca de sonorització del concert. A qui se li acut fer un concert de Nadal, al vespre, i a dintre de la Sagrada Família, sense ni una triste estufa que psicològicament ens escalfés l’ambient? Estic convençuda que les sales d’urgències dels hospital s’ompliran en les properes hores amb les persones que hauran agafat una pulmonia gràcies a aquest concert tant ben organitzat i amb tan d’èxit de convocatòria, però que finalment ha estat un fracàs musical. Estic segura que a la televisió, res d’això s’explicarà. M’agradaria equivocar-me…

Els comentaris a la sortida, a les escales mateix de la Sagrada Família, són dignes de ser transcrits aquí:

Casum cony de pessebre!

– Si el Pau Casals aixequés el cap!

– I jo, que he pagat una cangur? (una noia del Masnou)

Bé, no em vull extendre més. He escrit aquesta crònica perquè quan veieu la notícia per televisió, tingueu una altra visió d’El Pessebre que s’ha muntat a la Sagrada Familia aquest vespre. A l’exterior, una temperatura de 7 graus! La part positiva és que la meva amiga i jo hem rigut molt; que les nostres parelles s’han quedat a casa i s’han estalviat la congelació dels seus membres, i que nosaltres hem tornat al Flash-flash on he menjat una sopa de peix ben calenta que m’ha ajudat a recuperar les constant vitals… i ens hem explicat vida i miracles. Després de 30 anys de veure’ns per Vilafranca, la nostra afició a viatjar ens ha fet coincidir fa unes setmanes i hem començat una amistat que crec durarà per sempre… Aquest pessebre ha estat la nostra primera anècdota compartida… Fent d’extres en un pessebre, sense previ avís…

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles opinió, Comunicació, Coses que em passen. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a HE FET D’EXTRA AL PESSEBRE DE PAU CASALS

  1. josefa doblado ha dit:

    Mi marido y yo tambien hicimos de extras en el Pesebre de Pau Casal, que pena de concierto, sobre todo por la acustica, que si hubiese sido buena nos hubiera hecho pasar un poco desapercibido el frio polar que pasamos.
    No entiendo que un problema de sonido no se pueda preveer por arquitectos y expertos.
    Imagino la decepción de los organizadores que tanto han trabajado para que este concierto se hiciera.

  2. paquita ha dit:

    Tens tota la raó, feia un fred que pelava. L´acústica no era bona, millor no hi havia. Bé, un altre dia anirà millor.

  3. Montse ha dit:

    Jo també us vaig fer companyia… I fins al final! Això sí, anar canviant de lloc intentant, com a mínim, sentir alguna cosa!
    Una vergonya! En aquest país ho aguantem tot!
    I els cantaires? Suposo que deuen estar tots a ca l’otorrino. Pobres!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s