QUI CONTROLA ALS CONTROLADORS?

LLegeixo aquest matí a La Vanguardia: “en el Prat se restablecía el tráfico tímidamente a última hora”. Mentida podrida. Jo hi era! I va ser tot el contrari. Tancat l’espai aeri ens vàrem quedar a terra, almenys que jo sàpiga, la gent que haviem triat Alger, Tinduf o El Caire com a destins. Però, clar, a qui li importa?

El vol era a les 19.05. Al bitllet ho posava almenys. Però els controladors van decidir que ahir canviarien els nostres destins. Chapeau! Gràcies, nois! Sabeu que ahir tenia un bitllet de BUSSINES CLASSE? I que vaig experimentar per primera vegada com se sent una persona a la sala VIP de l’aeroport del Prat? Per res del món canviaria les darreres 12 hores! Butaques confortables, silenci a la sala, connexió a internet, sala de golf virtual, billar amèricà, premsa, sala de repòs, i el millor de tot: barra lliure i alguns productes alimenticis per acompanyar. Rosa, aprofita l’ocasió! Trec l’entrepà que porto de casa: llom, amb carbassó i pernil dolç, i el tovalló de roba. El Ramon, el “meu marit”, se’n fa creus. Seràs capaç de fer un pic-nic a la sala VIP del Prat? I tant! Si ja em coneixes! I a més, vaig a  buscar una copeta de vi. Sumarroca. Vi del Penedès. Perfecte. Tot flueix. Em mereixo una foto. Bé, això del meu marit és un pacte que hem fet amb el Ramon perquè quan arribem a Algèria, ens farem passar per matrimoni, per evitar problemes a l’hora de compartir habitació a l’hotel. A les 21 h pugem al bus que ens durà a l’avió. Però ens aturem just al davant de l’aparell i ens fan entornar. Cap problema! A la sala VIP. Gràcies, controladors! Ara, una copa de cava a la vostra salut! Sumarroca, també. Heu estat mai a la sala VIP? Aquí teniu unes quantes imatges… A dalt, menjant-me un entrepà de llom i carbassó que m’he endut de casa!

Ens llegim el llibre Algèria sense pors en veu alta, ara tu i ara jo. I amb el cava unes pastetes. Llàstima que abans de les 22’30 h ens fan fora de la sala: per seguretat. Mentida podrida! Volen plegar i prou! Doncs que ho diguin sense embuts, no?

A les 23,15 ens donen permís per tornar a l’avió! Faig un yuyu de felicitat! I un petó a l'”hostesso” que em valida el bitllet. Massa aviat. Després de dues hores a l’avió, d’enretirar l’escala d’accés, d’oferir-nos un suc de taronja i d’informar-nos de les mesures de seguretat, vaig per la finestra que es torna a instal.lar l’escala. Air Algérie vol volar però l’espai aeri està tancat. Potser demà… Inshal.la!

 Però de moment, seguim a Barcelona. Hem dormit a l’hotel Tryp del Paral·lel, al costat del Molino! Qui ens ho havia de dir! Justament ahir, el Ramon llegia el llibre Algèria sense pors, i es va quedar al capítol ON DORMIREM AQUESTA NIT? Aquesta frase, que tan familiar és per a mi quan viatjo per Algèria, ha estat ben real aquesta nit passada, quan estàvem ajaguts per terra a l’aeroport esperant notícies del cap d’escala d’Air Algérie. Al costat del desfibril·lador. Li ha fet una foto, perquè mai n’he vist cap.

Policies, seguretat privada… ens diuen que surtim i marxem. I nosaltres que no, que només obeim ordres d’Air Algérie. Els seus uniformes no ens intimiden pas. El Ramon i jo som feliços, perquè aquest matí, bé aquest migdia estem novament a la sala VIP del Prat: suc de taronja natural, cafè amb llet, una migdiada a la sala de repós, auriculars amb sons de la natura i un masatge als peus. On estaríem millor que aquí? Gràcies, controladors! Mai oblidaré aquesta vivència!

Ara em poso a la pell de la Màrua, que viatja sola amb una filla de mesos als braços, sense cotxet, sense acompanyant, amb tres bosses i sabates de taló d’agulla per complicar encara més els desplaçaments. I també penso en el Mourad i la Nadia, embarassada ella i amb tres criatures de 2, 3 i 4 anys. Ningú els dóna cap tracte especial, ningú els explica que a les cues, les criatures tenen preferència… I llavors em costa de creure que estic a un aeroport internacional d’una ciutat europea, Barcelona. I estic contenta que aquest CAOS i aquest DESGAVELL s’hagi provocat des d’aquí i no pas des d’Algèria, que prou mala fama que té.

Seguirem informant…

Ramon Biosca i Rosa Vendrell

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Activitats recomanades, Algèria, Articles opinió, Coses que em passen, Excursions, Viatges, Vivències íntimes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s