HO CONFESSO: SÓC BRUIXA

Tinc poders. Com tu i com ella. I com totes les persones. Masses coincidències seguides: volia escriure un llibre, ja el tinc; imaginava el meu diari de viatges a l’aparador de la llibreria Cuscó de Vilafranca, i ja hi és!, i també a l’Odissea i a Cal Pujol, i a la Jepi de Sant Sadurní, i a Pròleg de Barcelona; volia passar el pont a Algèria entre presentació a Sant Sadurní i presentació a Vilafranca, i ja tinc bitllets, visats i company; necessitava confiança en mi mateixa i l’Aurora em va regalar una hora de coaching on em va animar a seguir endavant amb els meus projectes! Diu que li va ser molt útil la frase que vaig repetir una vegada darrera l’altra, al Taller de Comunicació de Mataró: LLENÇA’T AL BUIT I SE T’OBRIRAN LES ALES.

 Demà ja començo a preparar les maletes per volar divendres a Alger, la capital d’Algèria que tan enyoro, tot i la brutícia dels carrers, el soroll dels vehicles, els embussos de circulació, el transport públic deficient… Per què dic que sóc una bruixa? Doncs perquè tot el que m’està passant ho he visualitzat, ho he desitjat i demanat a l’Univers, i sense massa esforç el somni és una realitat.

Avui he quedat a Sitges amb la periodista Rita Marzoa, per donar-li el llibre Algèria sense pors, que em presentarà a Vilafranca el dia 9 de desembre. Havíem concretat l’hora però no el lloc.

– Truca’m, quan arribis a Sitges i et diré on som, que estaré passejant amb el meu fill!

A les sis en punt, estic al bar Lizarrán del carrer Major de Sitges prenent un tallat. Hi he entrat per anar al labavo!! Truco la Rita.

– Rosa, que estem a la cantonada!

Màgia? Sincronia? Telepatia? Causalitats?

Li dedico el llibre a la Rita: Viure sense pors, Jo confesso, Com ser feliç sense sentir-se culpable, Petons de papallona per Algèria… Aquests podrien haver estat altres títols del meu llibre. Gràcies,, Rita.

– Per cert, coneixes aquell home que seu a l’altra taula?

– Conec poca gent a Sitges, Rita…

– Doncs és el regidor de cultura, cooperació, pau i solidaritat, Gabi Serrano. Vine, que te’l presento.  

Casualitat? Màgia? Fluidesa? Potser l’any vinent portaré la xerrada-ausiovisual-exposició-llibre sobre Algèria a Sitges, la ciutat on fa un any vaig enamorar-me del meu company!

I per arrodonir la vetllada, resulta que aquesta tarda li porto el llibre dedicat a la meva perruquera, i a l’hora de passar comptes, em paga el llibre i em regala el pentinat i la feina d’arreglar les celles! Està contenta perquè em veu tan emocionada, crec.

Mare meva! Estic flotant! I que consti que res del que em passa m’estranya gens ni mica. Si llegiu el llibre que he publicat, veureu que a Algèria he viscut nombroses trobades “casuals” que m’han fet viure experiències que mai oblidaré…

Però haig de confessar-vos que fa por realment comprovar que l’Univers no entén de mesures i que quan estires el fil, i estires i estires…mai s’acaba! Tot flueix si deixes que passi. La por i la vergonya, a la motxilla, i endavant amb el teu guió vital!

Sí, sóc una bruixa i m’agradaria que tu també et fixessis en les petites “coincidències” que et passen, i t’adonessis que les casualitats no existeixen!!! Que tu estàs creant la vida que vols i et mereixes… us espero a Sant Sadurní aquest dijous al vespre a la presentació del meu primer llibre Algèria sense pors… Us explicaré més secrets de bruixa… i us portaré ells llibres que m’han ensenyat les fòrmules màgiques…

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Activitats recomanades, Algèria, Articles opinió, Comunicació, Coses que em passen, Viatges, Vivències íntimes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a HO CONFESSO: SÓC BRUIXA

  1. Ah, bruixeta! Ahir, que vaig ser a Barna, entre dinar amb els meus pares i la conferència a la qual havíem d’assistir, vaig passar un moment per la Pròleg. I saps que vaig veure: el teu llibre! I la seva presentació anunciada a la pissarra…
    Que tinguis un bon viatge a Alger, aquesta vegada molt ben acompanyada, eh…
    Petons

  2. Aurora Duarte ha dit:

    Hola Rosa!!!
    És encisadora la teva forma d’escriure i , sobre tot, la teva forma de viure. Viure sense por és una gran fita i tu demostres que és assolible. Deixa que algunes persones ens emmirallem en tu. Mentre pugui, vindré a la presentació del dia 15 a Barna, per felicitar-te personalment i fer-te una abraçada.
    Aurora

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s