HE TOCAT LA MÀ DE SANT FÈLIX!

Aquest vespre he descobert una nova Festa Major de Vilafranca. Mai a la vida havia assistit a la darrera processó de Sant Fèlix, on la imatge del sant entra a casa d’una de les administradores de la Festa Major. Gràcies a l’Assumpta de Lavern, avui he viscut l’ambient i la disbauxa d’aquest vespre: els falcons fent una figura de la moixiganga, els del ball pla ballant amb els bastoners, les gitanes a ritme de les panderetes, he vist un pilar de 15 fet al terra i bellugant-se al ritme de la música… No sabia a quina banda mirar! Els porrons de cava volaven i la bota de vi baixava d’un segon pis lligada amb un cordill. He saludat la Imma, la Carmina, l’Ismael… He anat d’una banda a l’altra per veure tots els balls, la banda i el sant Fèlix, acompanyat del seguici amb els ciris a la mà. Fins que no n’he tocat un, no m’he adonat que no eren ciris de cera!!! Semblaven fluorescents!! Mentre caminava, he escoltat comentaris de tota mena:

Un any que encara tinc veu el dia 31, no penso callar!

– Saps que el dia 30 d’octubre em tanquen el solarium? I ara, què faré?

– Ostres, i demà ja tinc reunions amb les mares i els pares de la canalla! Socorro!

La banda tocava un pasdoble i li dic a l’Assumpta: I si trec a ballar el director de la Banda de Líria? I just en aquest moment, el director se m’acosta i ens posem a ballar davant de la gent.

Ha estat genial! I tan seriós que semblava aquesta tarda quan presentava el concert… De mica en mica, ens hem anat apropant al número 22 del carrer Menéndez Pelayo, on la Roser administradora esperava Sant Fèlix. S’han apagat els llums i s’ha produit una explosió de focs i música. Tothom alhora. Castell de focs a la dreta, a la banda de les vies del tren, moixiganga al davant, i castellers i falcons a l’esquerra! Han deixat el sant al jardí de la casa i he aprofitat per tocar-li la mà dreta. La canalla més petita es fotografiava asseguda al seu costat. Tot un esdeveniment… 

Després, a la plaça Jaume primer, hem ballat ritmes balcànics amb els Dumbala Canalla. El joveníssim falconer Javi López, a primera fila, es menjava un entrepà mentre mirava la cantant amb el seu somriure encisador. A la plaça de la vila, ens hem mogut a ritme de salsa, però ens faltaven balladors per fer-ho com cal. I ara ja estic a casa, a Sant Pau, preparant-me per la visita de dues algerianes que estaran els dies 2 i 3 a Barcelona. Ja sabeu que Algèria és una de les meves debilitats, i qualsevol persona que vingui d’aquell país és benvinguda a casa meva i al Penedès.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Activitats recomanades, Vivències íntimes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s