SEMPRE HI HA UNA PRIMERA VEGADA…2a part

 Sempre he sentit a dir que hi ha una edat per a cada cosa. Però també, que tot arriba en aquesta vida. Per exemple, jo vaig tenir la meva primera bicicleta als vint-i-vuit anys, i me la van regalar la meva mare i el meu pare. I em va fer molta il·lusió. Potser m’havia passat l’edat, o no. Aquest dimarts passat, unes quaranta persones es van apuntar a la caminada de la lluna plena, a Subirats (a la foto, a l’ermita de Sant Joan Salerm, lloc de trobada). La Berta de Sant Sadurní i l’Eduard de Can Batista, de cinc anys tots dos, van caminar de nit, amb la llum de la lluna, per primera vegada a la seva vida!  Per ells, l’excursió era una mica llarga, però van fer un bon paper, sense queixar-se massa. Pel camí, van veure una teranyinya gegant, amb aranya inclosa, al mig del pas. Com que la lluna la va il·luminar, la Dolors de Can Cartró, que anava al davant, ens va avisar i vam passar  pel costat sense molestar-la. La Luli de Can Batista pren el relleu com a organitzadora de la caminada del setembre, i ens proposarà una altra ruta per Subirats, amb la lluna plena del 23 de setembre. Ja us informarem dels detalls per la premsa i aquest bloc. Aquesta mateixa setmana, he acompanyat la Irina de cinc anys  i el Jan de set, a la Festa Major d’Avinyonet. Al programa posava que hi havia inflables infantils i després, la festa de l’escuma musical. El seu pare va portar tovalloles perquè ja savia de què anava tot plegat. Jo no. Mai havia assistit en directe a una festa de l’escuma. Quan vaig veure el canó que llençava l’escuma, i la canalla que començava a saltar, cridar, i a ballar al ritme de la música, vaig pensar: llàstima que no portis el bikini, Rosa! Això és divertidíssim! Alguna mare magribina es va atrevir a participar-hi, vestida, amb l’excusa de vigilar més d’aprop la filla petitona. Després, dues mares i algun pare. Una dona desvergonyida, es va quedar en bikini i ballava al ritme de la música de moda: Black Eyed Peas, amb I Gotta Feeling (Tonigh’t gonna be a good night…), la de Papara Americano remix o Alejandro de Lady Gaga. Quina enveja que em feien! Fins que em vaig decidir. Sabates fora i cap dintre de la plaça! Au, vinga! No podeu imaginar-vos com m’esverava mentre se m’empapaa la roba d’escuma i d’aigua!

La Irina ja s’havia assecat i em mirava bocabadada. El Ramon, el seu pare i la meva parella,  no deixava de fer fotos, al·lucinat! Ara veig la nena que la Rosa porta dintre seu! va pensar. Sí, jo sempre procuro fer com el Picasso: quan em diuen (o penso jo) que sóc massa vell (vella) per fer alguna cosa, procuro fer-la immediatament…

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Activitats recomanades, Articles opinió, Comunicació, Vivències íntimes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s