Sòria reviu durant l’estiu

–         Hola, soy la Pascuala, la alcaldesa de este pueblo y os doy la bienvenida!

Així s’ha presentat la Pascuala Palomar (a la foto), la nostra guia de Morcuera, una població de 25 habitants a 85 kilòmetres al sur de Sòria capital. Morcuera és un dels 18 pobles del municipi de San Esteban de Gormaz, y forma part de la ruta “Entre adobe y piedra” que ha organitzat l’ajuntament amb el suport de l’Asociación Tierras Sorianas del Cid. Quina canya de dona! Que s’ha de fer un mur de pedra a l’entrada del poble? Doncs, fa les “hacenderas”, la crida al voluntariat, i en una tarda, la feina està feta! Ha treballat de venedora ambulant durant 40 anys oferint peix, carn, fruita i verdures a 7 pobles de la comarca. Quan era petita, el poble tenia 320 habitants, amb 10 pastors, i cabrer, guarda, metge, ferrer, carter i agutzil. Ara, a l’hivern, només queden 10 persones. Fa 10 anys que ocupa el càrrec d’alcaldessa de la pedania de Morcuera. L’antic ajuntament, del 1771, fa les funcions d’església quan fa molt de fred. És un espai petitet, amb dues estufes, molt més confortable que l’església, on hi trobem les imatges de Santa Bárbara, San Sebastián, Santa Teresa i San Roque. A partir dels anys 60, la gent va començar a emigrar a les ciutats, i ara a l’estiu, es retroben per les vacances i per compartir les festes. Després de la visita, ens convida a un botellín (quinto) amb olibes i cacauets.

L’alcaldessa ens mostra orgullosa totes les cases amb la façana restaurada de pedra vista. Fa uns mesos ha arribat al poble un paleta procedent de Rumania, que treballa bé i a bon preu. La Casa Rural del Tío Prudencio és un dels atractius del poble, i les antigues escoles de niños i niñas ara són espais per la canalla i el jovent. A les parets, mapamundis antics de l’època dels mestres Don José i Doña Carmen. Morcuera, Torraño, Torremocha, Quintanas Rubias de Abajo y Quintanas Rubias de Arriba són algunes de les poblacions de la província de Sòria que a l’estiu multipliquen el nombre d’habitants. El juego pelota (frontó), les passejades a la fresca, les cartes i les tertúlies després de sopar són les distraccions principals. En aquests pobles, es perd la noció del temps i no hi ha horaris. He viscut aquesta setmana a Liceras, allotjada a casa de la familia de la Montse de Pablo, l’amiga que m’ha fet descobrir l’encant dels paisatges de Sòria. Des del cerro, aquesta és la vista del poble, que fins el 18 d’agost celebra la festa major.

 El Club de Amigos de Liceras m’ha convidat a presentar l’exposició i l’audiovisual La vida de les barraques de pedra seca, dintre de la setmana cultural. Si encara no coneixeu aquestes terres, us aconsello que les visiteu: Sòria capital, el Cañón de Río Lobos, la Laguna Negra, el jaciment de Tiermes, el naixement del riu Pedro…

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Barraques de pedra seca, Viatges, Xerrades i exposicions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s