VACANCES A SANT PAU D’ORDAL

Em llevo sense despertador. No em cal. Abans de les 7 del matí, em desperta la porta de ferro del magatzem de la brigada municipal. Porta amunt! Furgonetes que s’engegen, eines que es carreguen, converses de bon matí. Quines ganes de xerrar que tenen! I porta avall! I un dia a la setmana, els dimarts, la màquina que neteja els carrers amb el seu soroll infernal. Passa una, dues i tres vegades just per devant de l’habitació on dormo. Enyoro l’època dels escombriaires amb escombra i cabàs, i prou. Reconec que tot és culpa meva per dormir amb les finestres obertes i sense aire condicionat. Però així també sento les converses de la canalla del Casal d’estiu amb la granota del meu jardí. Una granota de pedra que cada dia rep infinitat de petons i desitjos dels més petits ( la que tenia la vaig haver de canviar perquè algú me la va robar mentre estava de viatje a Algèria. Sort que el meu germà me’n va regalar una altra pel meu aniversari. I me la va clavar a una pedra que deu pesar 100 kilos que li va regalar l’Èrik. Aquesta no te la robaran! No podran endur-se la pedra! ) Em sento una privilegiada escoltant aquestes converses íntimes i innocentsde la canalla amb la granota. Tot un luxe. Igual que la piscina de Sant Pau. És un luxe tenir una piscina municipal al mig del poble. No té ni gespa ni tumbones per pendre el sol, però és la nostra piscina. I potser algun dia es podrà modernitzar. Al matí, un cafè amb gel. A la tarda, un clara amb patates. La Bety me la serveix en una copa gelada. Petits grans plaers de la vida. A l’hora del dinar, la piscina és un oasi de pau.

El César i l’Antònia s’alegren quan em veuen i fem petar la xerrada. També llegim. El silenci ajuda a concentrar-se. Ja m’he acabat El celler del Noah Gordon i ara estic llegint Tomates verdes fritos de la Fanny Flagg. A la tarda, en canvi, la piscina es transforma. Crits, rialles, corredisses, esquitxades, i algun plor també. Durant el mes de juliol, s’han fet els cursets de natació. La piscina plena de canalla aprenent a nedar, seguint les instruccions dels monitors. Aprendre jugant. M’ha quedat gravada la imatge del monitor nedant amb tota la canalleta al darrere, com una família d’aneguets. Però Rosa, que no ho has vist mai? Doncs, no. Mai havia gaudit tant de la piscina de Sant Pau com aquest any. L’Stephanie ha vingut de París a passar unes minivacances a Sant Pau. El seu “autoregal” d’aniversari. Trenta anys. Felicitats! Durants la seva estada fet una passejada per les vinyes de Subirats i ha gaudit d’un sopar a la fresca a la terrassa de Cal Figarot. Pau, tranquiil·litat i bons aliments.

Al programa del vuitè Sopar a la fresca dels carrers de Ponent llegeixo: la felicitat és una papallona que no es deixa agafar, però si t’asseus tranquil·lament, potser se’t posarà a la mà (Nathaniel Hawthorne). Us asseguro que a la piscina de Sant Pau, les papallones se’t posen a la mà…

P.D. Confesso que el fet d’estar enamorada, ajuda, i molt, a atraure la papallona…

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s