DONAR SANG, QUINA ANGÚNIA!!

 Sí, em fa angúnia. Mai m’han agradat les xeringues. No les puc veure. A les pel·lícules. quan a alguna persona li posen el gota a gota, tanco els ulls. Quan em claven l’agulla a la vena, també em fa angúnia, tot i que no sento cap dolor. Només angúnia. Estirada a la camilla, miro a l’altra banda. Intento donar conversa. Em noto una mica tensa.

Puc donar sang tres vegades l’any, i cada vegada me’n treuren 450 ml. Tinc més de 18 anys i menys de 65, estic sana, i peso més de 50 kilos. A més a més, per posar-m’ho encara més fácil, el Banc de Sang s’instal·la al consultori de Sant Pau, just devant de casa! A les 6 de la tarda, em penso que seré la primera, però la Teresa s’ha avançat. Omplo el qüestionari per confirmar que no tinc cap factor de risc. El metge el revisa i em pren la pressió: 13 i 7. I sí, darrerament he estat de viatge a un país Africà, Algèria. En pocs minuts, ens trobem set dones a la sala d’espera. La Teresa em comenta que molts dels homes que abans en donaven s’han fet grans, i ara cal un relleu generacional. Just ho acaba de dir, entren 3 nois que ho faran per primer cop. Potser també els fa angúnia, com a mi, però la seva decisió ja està presa. Total, una punxadeta de res i 5 minuts de bombeig. De fet, fer-se un tatuatge o un piercing, això sí que fa angúnia de veritat! Vaja, m’imagino pel que m’han exlicat. I com ens cuiden! Després de l’extracció, ampolleta d’aigua fresca, i un obsequi a triar: dolç o salat. Ara, la sang es guardarà a una temperatura d’entre 2 i 5ºC i s’hi realitzaran diferents tests per descartar l’hepatitis B o C, el virus de la SIDA i la prova reagínica de la sífilis; també es determinarà el grup sanguini ABO, l’Rh i els anticossos irregulars. D’una bossa de sang es pot treure un concentrat de glòbuls vermells, un concentrat de plaquetes i una unitat de plasma. Quan torno de Vilafranca veig que el Banc de Sang és a punt d’anar-se’n. I tinc curiositat. Pregunto. Un total de 23 donacions. Havíem arribat a 30, a Sant Pau. Podríem ser moltes més persones, tot i descomptar que no en poden donar per motius de salut o d’edat avançada. Si no fos per l’angúnia…

 Voleu que us confessi un secret? He llegat el meu cadáver al servei de Donació de Cossos de la Facultat de medicina de Barcelona per fer estudis anatòmics, servint així per a l’ensenyament i la investigació. M’ha fet molta angúnia donar el meu cos a la ciència quan ja no el necessiti, però sabia que ho volia fer i ara m’he tret un pes de sobre, i mai més ben dit!

En una anterior entrada del blog, trobareu més detalls d’aquesta donació, per si també heu pensat donar el cos a la ciència.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles opinió, Vivències íntimes i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s