AVUI HE DONAT EL COS A LA CIÈNCIA

Feia mesos que ho havia decidit. Em faltava passar del pensament a l’acció. ja està fet. Més fàcil impossible. Tren a Barcelona, metro a Hospital Clínic, i cap al carrer Casanovas 143, on hi ha la Facultat de Medecina de la UB. Planta 0. Servei de Donació de Cossos. La mateixa planta on l’alumnat fa les pràctiques d’anatomia, de fisiologia o de bioquímica. Al taulell d’anuncis, l’examen pràctic de neuroanatomia, amb els exercicis de cada grup. A la taula 3: pelvis renal, mesenteri, cua del pàncrees i artèria pèlvica. Taula 4: fons úter, artèria renal esquerra, lligament suspensori ovari, i bufeta. Potser un dia seran els meus òrgans els que l’alumnat estudiarà. En això penso quan la meva veïna de la sala d’espera em toca la cama i diu: La vida es una tómbola, y el que no la baila es un tonto. Molt ben dit, dona! I afegeix, me lo han quitado todo, pero nunca me quitaran el sentido del humor. D’origen gallec, té 81 anys, i com que no té descendència ni familia ha decidit donar el seu cos a la ciència. Com jo. Estic convençuda que moltes persones heu pres ja la decisió i només us falta fer el pas. Us passo les dades de la pàgina web de la UB on explica què és el Servei de Donació de Cossos. http://www.ub.edu/anatomia/sala.htm#

Ha estat difícil aquesta decisió? Gens ni mica. Ja fa anys que la mort ha deixat d’espantar-me. Als 90, vaig participar en un Taller d’Apreciació Subjectiva de la Pròpia Mort, amb l’antropòleg Josep Maria Fericgla, i el que vaig experimentar allà em va treure un pes de sobre. Si allò que vaig viure s’assembla al moment de la mort, no haig de témer res. A més, jo crec que som energia, essència, ànima. o com vulgueu dir-li, i que el cos només és l’envoltori. Que la meva essència sobreviu a la mort física. Us passo el link de la Societat d’Etnologia Aplicada i Estudis Cognitius, on podeu trobar aquests tallers. http://www.etnopsico.org/

Perquè com diu la psicòloga francesa, Marie de Hennezel, a la foto: Podem pensar en la nostra mort. No per això morirem de seguida. D’ella, us recomano La mort íntima, de Columna Assaig. En aquest llibre, vaig conèixer la paraula haptonomia, que vol dir aproximació tàctil  afectiva. Aquest llibre és fruit de set anys d’experiència al costat de persones properes a la mort que van anar a acabar la vida en una unitat parisenca de cures pal·liatives.

La mort. Igual que la vida. Naturals. En canvi, la mort s’amaga en la nostra societat. Als anys 90 vaig veure la pel·li Nadie me quiere de la directora alemanya Doris Dorrie, i la he tornat a veure fa poc perquè volia recordar algunes imatges. 

La Fanny (Maria Schrader, a la foto) és una noia que arriba a la trentena i s’enfronta a les seves dues grans pors: la soledat i la mort. Assisteix a un taller sobre la mort, com jo en aquella època, i es construia i dissenyava la seva caixa funerària a mida. El darrer dia del taller, es carrega la caixa a la vaca del cotxe i travessa la ciutat de Colònia mostrant una imatge d’allò més original i trencadora. Ho vaig trobar genial. Alguns dies, la noia dormia a la caixa, per anar-s’hi acostumant. Veieu la foto de l’actriu protagonista, Maria Schrader, en un moment del film. En aquella època, pensava deixar escrit que quan em morís, volia reposar en una caixa pintada de color lila. Activista fins al final! Però he canviat d’opinió. És massa car, massa parafernàlia, no crec en Déu, ni en el cel ni l’infern, i se’m regira l’estòmac cada vegada que entro a una església i constato com els homes que la representen, dirigeixen i la manipulen, segueixent fent-ho després de segles i segles, de forma incontestada.  I el pitjor de tot, és que de forma inconscient per part nostra, però eficaç per part seva, ens han inoculat la por, la vergonya, la inseguretat, la desconeixença del nostre propi cos de dones, i ens han dit com l’hem de viure, què podem fer amb ell i què no podem fer. I vull ser conseqüent. Penso que donant el cos a la ciència, estic esquerdant aquesta doctrina i les tradicions que comporta. Com si no hi haguessin alternatives! I n’hi ha. Només cal informar-se. Un altre dia us parlaré de la cerimònia funerària laica, una altra alternativa per les persones que volen exercir ” el dret a decidir” com abandonar aquest món físic.

I per acabar, unes frases sobre la vida i la mort, per si us ajuden a treure alguns vels…

…no pots escollir com moriràs, ni quan. Únicament pots decidir com has de viure. Ara. Joan Baez

 Hem d’acabar la vida abans de morir. Madame de Lambert

 Acostumar-se és una altra manera de morir. Dulce Chacón

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles opinió, Comunicació, Vivències íntimes i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a AVUI HE DONAT EL COS A LA CIÈNCIA

  1. Donar el cos… perfecte. Perquè en efecte és l’embolcall, la crisàlide que queda ‘buida’ un cop neix la papallona, imatge ben poètica de la nostra veritable naturalesa, que és energia pura. Sóc creient, estimada, però també molt crítica amb les diverses esglésies que s’han permés de dir qui eren i què havien de fer les dones sense preguntar-ho a les dones!
    En el seu moment vaig llegir Hennezel i altres, el tema de la vida i la mort m’interessen perquè tot és u.
    Anem sortint de l’armari i això ja no hi ha déu que ho aturi. Un petó

  2. Rosa ha dit:

    M’agradaría poder donar tots els meus òrgan i el cos a la ciencia, con s’ha de fer

  3. Aladia Comas ha dit:

    hola, jo voldria saver quin cost te,donar el cos a la ciencia? se que muns pares han fet donació devan d un jutje , en aquet moment no tenim relació amb ells per poderlis preguntar personalment,ells li han esplicat tot a una tieta que ens ho a fet sapiguer,gracies.

  4. rovenmi ha dit:

    La Carlota, estudiant de periodisme de la UAB m’ha entrevistat com una testimoni de la donació del cos a la ciencia. Confio haver-la ajudat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s