EL TIEMPO SE HA PARADO EN VALLADOLID

Valladolid, encara. Gràcies Univers, Energia Universal per aquests dies fantàstics. Res a fer. O tot per fer. Sense agenda. Sense presses. Igual que el grup de París Les Souffleurs. Commandos poètiques, que regalava poesies al carrer a través d’uns tubs encarats a l’orella. Teatre a la carta. Una actriu o un actor dedicat exclussivament a una persona del públic. “El tiempo se ha parado” em diu una d’elles. I jo tanco els ulls per escoltar millor el seu poema del mexicà Jaime Sabines, mentre aguanto el paraigües negre que m’ha donat. “Tentativa de desacelerar el mundo”, llegeixo a la seva targeta de presentació. Espectacle de carrer, lent, silenciós, senzill, impactant. I també, una frase de l’Oscar Wilde: Sempre cal apuntar a la lluna perquè potser en cas de fracàs arribem a les estrelles”.

Estic contenta de ser aquí entre setmana. Tot es veu millor i sense cues. Em sento una privilegiada. M’han dit que Valladolid és una ciutat més aviat conservadora i aquest Festival és una alenada d’aire fresc. També ho és per a mi. Tot gratuït. Espectacles sugestius i trencadors. Molta presència femenina en els grups, o grups 100% femenins.

Potser sí que estem entrant en un nou paradigma on els valors de la pau, l’amor i la vida són els protagonistes.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized, Viatges. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s