ROSES PER AL MARCEL. Màgia en estat pur

13073160_747595125382907_545346909_o

Roses per al Marcel. Un petit gran esdeveniment a Sant Pau d’Ordal. Difícil de dir, però més de 500 persones acompanyenel Marcel Surià en un acte solidari a Sant Pau d’Ordal. Com que no sabíem que era imposible, ho hem fet! Amb una mica de cada persona hem fet un molt que mai oblidarem! Pel Marcel, per la Muriel Casals, per les persones que lluiten per la seva salut, per la seva gent, per al seu poble o per la llibertat del seu país. Més de 4 hores sense parar d’actuacions i lectures, de 6 de la tarda a les 10 del vespre. El Marcel estaba emocionat i ens va donar les gràcies per aquest gest de solidaritat. Gent de molts pobles de Catalunya, amistats que no veia feia temps, persones que ni el coneixen però volien actuar-hi, etc.

13087767_998631523505450_338645239569139227_n

La Colla Jove de Vilafranca obria l’acte amb un pilar de 4 amb la colla de gralles Si fa sol toquem, i a partir d’aquí tot es va encadenar màgicament. La Corall Llegeig va cantar la sardana Sant Pau, el Paton Soler de Les Cabanyes i el Joan Parellada de Vilafranca ens van fer cantar Paraules d’amor, el Ricard Serra de Sant Quintí va recitar dos poemes, el Jordi Muste, l’Elisabeth Forn i la Pruvi Almiral van cantar temes de Sopa de Cabra i Pastora, el Jawad Amazig de Manresa va triar cantar a la llibertat en amazig, l’Oriol Casals, la Coral de Lavern, la Silvia Amigó recitant amb l’Anna Peret a l’acordió, el duet Nil Amigó-Pol Ràfols el José Bielma de Can Rossell amb un monòleg de lladres, Picarda Quartet cantant a capel·la, l’Eugeni Vendrell d’Ordal amb les Vinyes verdes vora el bosc, el Jacint Girona de Sant Sadurní amb poemes d’Eduardo Galeano

IMG_0462

Sorpresa final: arribat de Touluse (50kms de Sant Pau) el  cantant Georges Vidal ens regala L’Estaca i una cançó en occità! L’Assumpta Gabarró de Lavern proposant-nos una dansa col·lectiva per acomiadar-nos! Això només passa un cop a la vida!! Màgia en estat pur!

 

-Ostres, com canta el Jawad Amazig i quina marxa! Si en comptes de cantar en amazig del sud del Marroc cantés en català entrendríem la lletra, em diuen.

– Ah, si? Entens l’anglès tu?

– No.

-Doncs, si cantés en anglès diries el mateix?

– No, Rosa, tens raó. No estic acostumada a l’amazig, és la primera vegada a la vida que escolto una cançó en aquesta llengua.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amazig, català, occità, castellà, portuguès, anglès i francès. Ni una cançó repetida! Això és màgia! Més de 70 persones als diferents escenaris fent castells, cantant, ballant, tocant instruments, recitant. Varietat, qualitat, il·lusió, emoció, nervis, etc. Mai s’havia vist un espectacle semblant i sense voler-ho el Marcel Surià ho ha fet possible. Ens ha ajudat a treure el millor de nosaltres: amor, respecte, llibertat i valors ètics, així ho va escriure al punt de llibre que ens va regalar. Perquè el 28 de febrer va expressar un desig en veu alta: per la diada de la rosa us donaré una rosa. Pim-pam.

Com deia la presentadora de l’acte, a la brossa la maleïda Llei de Murhpy!! Si una cosa va bé, va bé. Si va bé pot anar millor! Demostrat!! Gràcies Marcel per ensenyar-nos que la màgia de la vida és a les nostres mans!! Un 10 per l’equip tècnic format per l’Enric Muste, el Pol Ràfols i el Miguel de Lavern. 4 hores de directe i algunes més d’assajos!! Ha estat un plaer organitzar aquest acte juntament amb el Josep Forns, el Joan Esteve, l’Antonio Soler, el Jordi Llongueres, la Maite Catasús, l’Assumpta Gabarró i el Víctor Santacana. Gràcies també al Gabi Giralt per la pancarta i el Francesc Llopart pels adhesius i el llibre de signatures. Gràcies, Montse Casals pels teus tocs manuals, cosint, decorant i confeccionant una caixa-regal per al Marcel. I molta més gent….

Vinga, seguim!! Ara a per la LLIBERTAT EN MAJÚSCULES per al Marcel Surià. Ho aconseguirem, abans del que ens pensem… segurament.

P.D. Es van recollir gairebé 800 €. És el de menys… L’important és que el Marcel ha dormit a la “residència” segurament molt ben acompanyat amb tants records, cares, abraçades i emocions…

Publicat dins de Llibertat, Marcel Surià, Uncategorized | Deixa un comentari

ROSES PER AL MARCEL SURIÀ

llibertat-marcel-suria

 

ARTISTES

Pel diumenge 24 d’abril es prepara a Sant Pau d’Ordal una vetllada solidària per mostrar el suport de la ciutadania a l’exalcalde de Santa Fe i veí de Sant Pau d’Ordal, Marcel Surià. Després d’unes setmanes de presó,  li han concedit el tercer grau. Això vol dir que de dia pot fer vida normal i a  la nit ha de tornar al centre penitenciari. 

Ho ha explicat a TV3

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/concedeixen-el-tercer-grau-a-lexalcalde-de-santa-fe-acusat-de-fer-papers-per-a-immigrants/video/5591966/

Per al diumenge 24 d’abril, es fa una crida a la participació a nivel amateur o professional, amb cançons, música instrumental, poemes, danses, etc.

PROGRAMA PROVISIONAL D’ACTUACIONS FINS AVUI:

Colla Jove de Castellers de Vilafranca

Gralles Si fa sol toquem

Coral Llebeig de Sant Pau d’Ordal

Elisabeth Forn i Jordi Muste  

Paton Soler i Ricard Serra

Picarda Quartet

Yacine Belahcene

Sílvia Amigó i Anna Peret

Júdith Love

Jawad Amazigh

José Bielma

Eugeni Vendrell

Jordi Casals

Combo de l’Inter Sant Sadurní

Coral de Lavern

La vetllada començarà a les 6 de la tarda i fins al vespre, a la sala del Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal. Entrada de franc. Aportacions voluntàries destinades al Marcel.

Publicat dins de Marcel Surià | Deixa un comentari

NOVA CONFERÈNCIA AL CATÀLEG!

Per aquest mes del llibre i la rosa que ja s’acosta, us proposo una conferència diferent…

 QUIN PERILL DE LLIBRES

Xerrada engrescadora, diferent, colorista, multicultural, pedagògica, lúdica i sorprenent, per descobrir personatges reals o de ficció, enfocar la la mirada a diferents maneres de viure i veure la vida. Persones del segle XXI, dels països del nostre entorn cultural i de més enllà. Moltes d’elles tractades personalment! Tambécompartiré les meves pròpies “confessions” publicades al  llibre de viatges Algèria sense pors.

TEMES: viatges en solitari, autodeterminació personal, religió, suïcidi, sexualitats, conquista de drets, èxit-fracàs, nous models socials, l’aventura de la vida, arquetips, pors, conflictes bèlics, envelliment.

Lectures extraordinàriament actuals i necessàries per al camí de la “individualitat conscient”.

VALOR AFEGIT: música ambient abans i després, exposició de material relacionat, i participació del públic que així ho vulgui.

Autores: Simone de Beauvoir, Carmen de Burgos, Isabelle Eberthart, Malika Mokkedem, Esperanza Guisán, Neus Català, Conxa Pérez, Frederica Montseny, Shere Hite, etc.

Ens cal un viure quotidià com esperits lliures (Frederica Montseny)

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Dissabte pa to lo dia!

Un dissabte a les Terres de l’Ebre amb persones de les Terres de l’Ebre, actives, activistes, compromeses amb el territori i ansioses per compartir la seva estima per aquests paisatges.

-Aquí tenim de tot, Rosa! De mar a montanya: ostres i musclos, taronjes, mandarines, oliveres, presseguers, cirerers!!

– Préssecs també? Ostres! A Subirats també “fem el préssec” amb orgull.

Quedem demà a les 9 a la plaça de L’Ampolla! Em convidem a una passejada al Faig del Retaule i al Pi Gros, dos dels arbres monumentals dels Ports. Encantada d’afegir-m’hi! Una hora de pista amb el Peugeot del Julián i arriben a les Cases Velles. S’ha descarregat un programa per seguir la ruta que ell mai ha fet encara. Uns 12 kilòmetres. El Mario i la Ingrit ens acompanyen. Bon rotllo, ganes de passar-ho bé. Portem menjar per un regiment i ens disposem a viure un dia a la natura, sense rellotge ni cap pressa.

-Dissabte pa to lo dia!! diu el Julián.

-I tant, fins que es faci fosc!!

Com m’agrada lo seu parlar! L’imito de seguida! Allà on sóc em mimetitzo el més aviat possible i em deixo portar. Guies locals i amistats, combinació perfecta!!

10378005_10206672164376905_1428089367031088359_n

Quanta vida als Ports! Cap a Santa Bàrbara, Mas de Barberans i vinga, pista i paisatges espectaculars! La Cova Ebre, Casetes Velles, Faig i Pi Gros del Retaule, cavalls, vaques, cabres, bocs, àligues, esquirols.. Espectacular!! Ni que ho haguessin pactat amb les bèsties!! Esmorzar, aperitiu, dinar, berenar, sopar!! Menjar, caminar, riure, meditar, carregar-nos d’energia. Sembla increïble com un dia pot donar tant de si!! Dissabte pa to lo dia!! repeteixo. M’encanta aquesta frase del Julián!

-Tindran ostres a Mas de Barberans? pregunta ingènia meva

-Rosa, i ara! Estem a la muntanya!

-Però estem a prop de lo Delta, oi? Vull menjar ostres!!

-Doncs te quedes a dormir i demà comprem ostres i fem el vermut amb ostres i cava!!

Deixarem les ostres per un altre dia. Haig de tornar al meu poble. Tinc feina acumulada. El diumenge és un dia com unn altre per treballar. Almenys per mi. Cada dia pot ser festa o cada dia pot ser laborable. O de tot una mica, com la vida. Gràcies a les persones que m’han “segrestat” a les Terres de l’Ebre i a l’ANC de L’Ampolla per convidar-me a parlar de les dones valentes com la Neus Català, les Dones del 36, l’Elisabeth Eidenbenz i tantes altres. Talment com la Lola Anglada sentia als anys 1920 a París: “Sóc molt feliç!  (…) Em sento coratjosa,ben situada per encalçar el meu castell d’il·lusions” Del llibre Lola Anglada. Memòries 1892-1984.. Edició a cura de Núria Rius i Teresa Sanz. Ed. Diputació BCN

12828503_10208623355284070_5530645462740553355_o

 

Publicat dins de Activitats recomanades, Articles opinió, Viatges | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

MATEM PER ENCÀRREC

Ostres! Només sortir de l’autopista a l’Empordà i entrar a Vilatenim, aquest anunci: MATEM PER ENCÀRREC. Gairebé salto del seient! Rosa, torna-ho a llegir. MATEM PER ENCÀRREC. Ostres! On hem arribat! Només al cap d’uns segons veig just al costat el dibuix d’un insecte i un esprai. Uf!! Quina angoixa he patit!! Justament al començament d’un cap de setmana de memòria històrica i d’aventures inesperades, sempre benvingudes.

Cadaqués, primera parada. Hi dormirem. Arribo sola, amb el Citroen Saxo, el meu cotxe fantàstic, atrotinat però plenament en forma, com jo! Hahaha! Sola amb els meus pensaments. Condueixo i escric. Es pot fer això? Sí! Durant un segons es pot fer. Lletra gran. Idees. A l’apartament ja ho passaré en net. Millor les dues mans al volant, sempre, deia mon pare, l’Eudald: si mai has de fer una maniobra sobtada millor amb les dues mans. Penso en ell quan condueixo el cotxe que em va deixar d’herència. Escolto Catalunya Música pels revolts, amb la lluna de cara i el sol escalfant-me l’esquena.

Un delicte comès en somnis és un delicte a la realitat? Ho pregunto en un programa de ràdio. Ningú em sap respondre. Ho pregunto a la ràdio en un somni dintre d’un somni. Si ni tan sols sé quin delicte he comès! La Policia Nacional i els Mossos em persegueixen. Escapar-me és la primera reacció. Condueixo un autocar direcció Tarragona, pel litoral, amb un temporal de mil dimonis! Però quin ha estat el delicte? Si almenys ho sabés…

Ens hem despertat a Sant Pau amb la portada del setmanari El 3 de Vuit anunciant l’imminent ingrés a la presó de l’amic Marcel Surià. Per massa bona persona i per haver-se equivocat. El món al revés. Ara entenc el meu somni…

“Amb aquesta calor serem menjats pels mosquits! diu un caminaire a l’arribar a Banyuls de la Marenda. Sortíem a dos quarts de nou del matí de Portbou i arribarem sobre les 3 a Cotlliure. Fem un dels camins de la retirada proposat per l’Oficina de Turisme de Portbou. Res a veure amb la realitat del 39. Ni fred, ni vent, ni fam, ni por, ni enyor. Al Coll dels Bellitres llegeixo un fragment del llibre de la Frederica Montseny, Cent dies a la vida d’una dona: “Vaig desitjar la mort, amb un anhel profund de pau i de repòs (…). Tot seguit, el meu ànim coratjós, la meva indomable vluntat, l’energia del meu caràcter combatiu, que mai no es dóna per vençut, van sobreposar-se”. Cent trenta persones agafades de les mans tanquem els ulls per recordar les que van travessar la frontera per aquests camins el 1939.

12773187_1080365762002183_1669283687_o

Perfecte! Arribem a Cotlliure cinc minuts abans de les 3. Adéu a tothom! Marxo pitant al Centre Cultural Antonio Machado a l’homenatge a la Teresa Rebull (Teresa Soler i Pi). Ens va deixar l’abril del 2015. La Marina Rossell ha vingut expressament per cantar-li Paisatge de l’Ebre. Als 12 anys començà a treballar a la fàbrica i abans dels 14 ja participava a la primea vaga. Una gran dama de la cançó. Ha musicat poemes de Rosa Leveroni, Maria Mercè Marçal, García Lorca, etc. Va cantar a Algèria i tot! Activista. Aficionada al teatre, a París va formar part dels cors de varietats del cantant Luís Mariano. Pintora. Enfermera voluntària durant la guerra. Molt estimada. “Una alegria molt gran ser avui aquí” diu la Marina Rossell. Jo també sóc molt feliç de ser on haig de ser.

Miquel Armandies explica l’etapa pictòria dels seus darrers anys, quan la Teresa “se serví de lo que hi ha davant dels ulls per crear amb llibertat”. Quan projecta la imatge de la Muriel Casals a la casa de Banyuls, amb ella, l’emoció surt a flor de pell. “Anem a visitar la Teresa Rebull,  que aprendem moltes coses”, li va dir al president d’Òmnium Cultural. Dues dones, les dues Catalunyes que mai han deixat de ser una.

IMG_6571

El grup Algarabia de Segovia ofereix un recital de poemes i cançons de Machado i Lorca. Poema de lluna plena del poeta andalús. Lluna plena a Cotlliure. Sincronies màgiques. Al costat meu, el François, un francès de París afincat a Cotlloire temporalment, em deixa la càmara per fer fotos. Viu just al davant del cementiri on és enterrat Machado. M’acollirà cinc dies en el seu petit apartament. Anne Girardot. Corto Maltés. Jane Birkin. Romy Schneider. Gal·la de premis de Música Clàssica. Il·lusionat per compartir amb mi el seu món. La veïna de dalt ens regala una peça al piano cada matí i vespre. Impagable.

Haig de compartir aquesta felicitat al meu bloc…

IMG_6577

 

 

 

 

Publicat dins de Catalunya Nord, Coses que em passen, Dones, Teresa Rebull, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Millor, en vida

Podem pensar en la nostra mort. No per això morirem de seguida.
(Marie de Hennezel, 1946. Autora de La mort íntima).
20151012_124804 (Copiar).jpg
        Donat que ningú sap el dia del viatge sense retorn, si em voleu dir alguna cosa, millor ho feu en vida meva, en persona, mirant-nos els ulls i compartint el nostre temps (amb una copa de cava, millor encara). Les amistats, les de sempre i les noves, l’aprenentatge i les experiències compartides, figuren entre les meves prioritats en l’escala de valors. Tinc pas por a morir, però em sabrà greu deixar els vostres missatges sense resposta. Hahaha…
    Si la mort us fa por o respecte, us recomano aquest llibre, La mort íntima (Marie de Hannezel), amb les lliçons de vida de persones de totes edats, al final del seu camí.
978848300028
        Que ningú dubti a l’hora de demanar-me un cop de mà o una informació que jo tingui. Tinc un perfil públic perquè el meu mercat professional i el meu horitzó social és el món sencer. Les xarxes socials m’ajuden a expandir la meva filosofia de vida i les propostes professionals, i arriben a més persones. Però sóc conscient de les seves limitacions.
        Se’m fa estrany veure al facebook amics i amigues que han deixat aquest món, a qui les amistats segueixen felicitant per l’aniversari, somiant que arriben al seu destí. Estic convençuda la nostra energia segueix vivint, però segur que tenim millors propostes que mirar els nostres comptes de fb, twiter, etc. Segur que és reparador el fet d’excriure a les xarxes socials missatges per les persones absents, però en el meu cas, prefereixo rebre aquestes paraules encoratjadores mentre tingui alè de vida. Les necessito per seguir el camí triat, de llibertat i activisme.
Publicat dins de Articles opinió, Mort, Vivències íntimes | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

TOT AL REVÉS. XERRADA SINGULAR I ENGRESCADORA!

TOT AL REVÉS

Si canviem la nostra mirada, la postura, l’actitud, les ocupacions, la nostra vida canvia automàticament! Heu pensat mai en quantes “certeses falses” fonamentem la nostra vida quotidiana? Un exemple? I tant! “Nena, t’has de guanyar la vida”. Vols dir, pregunto jo? Pensava que la vida ja l’havia merescuda al sortir de la panxa de la meva mare! En tot cas, m’haig de guanyar l’alimentació, un sostre on dormir, el dret de viatjar, però la vida. la vida ja la tenim pel sol fet d’existir. Tots els animals, excepte els humans, saben que el principal objectiu de la vida és gaudir-ne. Com deia la Margarida Xirgu: “No somniar, no esperar, no creure en alguna cosa, és com no existir”. “Objectivitat és el nom que es dona a la societat patriarcal a la subjectivitat masculina” va escriure Adrienne Rich. Totalment d’acord. Ja és hora de donar valor a l’autoritat femenina i liderar una “revolta a la vida, com a principi d’ordre” (Teresa Sanz). Sabieu que el “dret a l’autodeterminació personal i el gaudi de la pròpia llibertat figuren entre els béns preciosos de la Humanitat? (Esperanza Guisán). Doncs sí.

Si voleu més exemples, a partir de l’experiència personal, les lectures i els viatges, estaré encantada de venir al vostre poble, ciutat a compartir-ho.

Publicat dins de 8 de març, Activitats recomanades, Comunicació, Conferències, Coses que em passen, Feminisme, lideratge, Ulleres liles, Vivències íntimes, Xerrades i exposicions | Deixa un comentari