Jacint Verdaguer, de la mà d’Anna Maluquer, a Folgueroles

“Jo alçava la maneta a les estrelles quan era xic com un esqueix d’isop. Tànyer sommiava les més belles, les veia tan a prop! Jacint Verdaguer20160811_182541 (Copiar)

Dau-me unes ales o preneu-me les ganes de volar” Jacint Verdaguer

20160811_195236 (Copiar)Passejada per Folgueroles, pels espais del gran poeta i millor persona, Jacint Verdaguer, de la mà de la rapsoda Anna Maluquer. Ells ens posava en situació i ens recitava poemes i textos del poeta com el dedicat a la seva mare: “la dona que amb la llet me feu mamar la poesia”
Per Verdaguer, “la poesia és un aucell que fa sovint volades a la terra”
Suspeneu algunes assignatures a l’escola i us diuen que no serviu per a res? Ni cas. En Verdaguer va suspendre teologia al seminari de Vic!!
Heu fet una promesa fa anys i ara la voldríeu trencar? Cap problema. Ja teniu una coartada: “Lo prometre és una veta, que estirant, estirant, se peta”
Heu sigut massa obedients tota la vida i voleu canviar i transgredir les normes apreses, establertes o imposades? Ell va trencar el vot d’obediència quan estava confinat al santuari de la Gleva. Per tot això i molt més, gràcies Anna Maluquer, per acostar-me el Jacint Verdaguer, home, poeta, excursionista, amant de la natura, somiatruites, transgressor…imperfecte i incomprès a la seva època, per algunes persones sobretot…

20160811_202052 (Copiar)

Publicat dins de Folgueroles, Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Concerts LLuna Plena Font de la Canya 2016

 

TXALAPARTESEl 16 de juliol tornen les propostes enoturístiques a l’entorn del JacimentFont de la Canya , d’Avinyonet del Penedès, organitzades pel Centre d’Estudis Cossetans, amb el suport de laDiputació de Barcelona, Ajuntament d’Avinyonet del Penedès, la Cooperativa Actua i la col·laboració d’empreses del territori. Les excavacions arqueològiques del jaciment de la Font de la Canya han identificat evidències relacionades amb els origens de la vinya i el vi al territori, que es remunten al segle VII aC, i els concerts pretenen apropar el jaciment al públic de totes les edats, amb visites comentades, tastos de productes i propostes musicals.

Pels concerts de juliol i agost, el programa 2016 ofereix dues propostes amb el grup Tarragonako Txalaparta Eskola i un duet amb les arpistes Esther Pinyol i Caterna del Cerro, els dissabtes 16 de juliol, 20 d’agost, respectivament. Pel dissabte 17 desetembre, el recital El vi encenia la vida, amb Silvia Amigó (veu) i Anna Peret (acordió), juntament amb el documental Vi o Diversitat. Biodiversitat i Vinyes al Penedès, amb el seu director Xavi Bayer.

SILVIAAMIGOANNAPERET

Aportació: persones adultes: 12€, prèvia reserva. Menors 16 anys: 5€. El mateix dia: 15€.

Activitats 17 setembre: de franc.

CONTACTE i RESERVES

650 473 639

fontdelacanya@gmail.com

http://bit.ly/28XwUtG

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

FESTIVAL EVA. Entre bambalines…

20160612_182057

Qui té més força? La muntanya o el sol? La pluja o la terra? Depèn. No es pot dir mai. Es pot viatjar en carro sense cavalls? Depèn. Amb la Diana Kerbelis, sí. Mentre la teixidora texeix els somnis de les nenes i dels nens que han pujat al carro dels contes, em regalo un gelat de torró. M’assec al banc i em taco els pantalons blans. Mai falla. En això sóc una nena petita. Pantalons que estreno, pantalons que es taquen. Jersei que estreno, jersei que s’esfilagarça perquè m’enganxo en algún cantu. Rosa, es pot saber per què vas tan espitada?

20160611_213028 (Copiar)

Es pot anar al cementiri sense morir-se? Depèn. Amb les propostes del FESTIVAL EVA cada any més persones descobrim el costat amable, relaxant, inspirador i artístic d’un espai massa sovint ignorat com a patrimoni material i inmaterial. El cementiri de sant sadurní es va omplir de pomes, àngelAs, cava, ànimes, paraules i imatges, notes musicals, pinzellades i passejades. Les Escarteen Sisters ens van portar de la mà a viatjar pel món buscant cançons. La Flàvia i la Laia, germanes de veritat, s’il·luminaven amb la llum de la lluna creixent i del jardí de les ànimes dalt del turonet on actuaven.

13423728_1191996004180589_174705581547645052_n

L’ajuntament de sant sadurní ens ha ofert una recepció digna del festival grec de BCN. Un pica pica deliciós acompanyat amb cava, evidentment. Sense dinar pràcticament i em trobo amb aquesta mar de safates dient-me: menja’m, menja’m!! M’havia de controlar per dissimular la meva fam! Per què no menja la gent? Són les 8 del vespre… Anna, vinga, pica alguna cosa, acompanya’m, que em fa vergonya ser la única que endrapa. Hahaha. Una mica de cava fresc. M’encanta obrir cava abans d’una activitat on participo. M’agrada el cava abans, durant i després. Mai és poc per fer un brindis. Millor tres que un de sol, oi? Brindo perquè algún dia vegi retrats femenins en els quadres de personatges d’aquest saló de plens. Com poden sobreviure les persones sense cava? Em costa imaginar-ho.

Cal Calixtus. Primera noticia. On és això? Ostres, la casa modernista del carrer de l’estació. Us podeu creure que mai m’hi havia fixat? Quin vitral! Quin pati amb plataners! La Josefina si o sí, vol treure l’hamaca perquè faci una capcinada.

  • Fina, però si representa que estic treballant. Si em veu la Jordina, em mata!
  • Dona, però si ens acaben d’avisar que el primer grup del 3 bandes arriba d’aquí mitja hora..
  • Que et dic que no, que a la tumbona ja estic bé…

M’estiro i tanco els ulls. Sento passos… Veig la Josefina penjant l’hamaca entre dos plataners…

  • Mira que n’ets de tossuda, dona. Més tossuda que jo, i mira que ja es dir.
  • Que quant de temps fa que ens coneixem la Josefina i jo? Temps? Hores, més aviat. Ahir va ser la primera vegada a la vida que vàrem parlar. Volia visitar el pati de Cal Calixtus per fer-me una composicio de lloc. La seva familia prové de Subirats, igual que jo… Ves per on. No es pot dir mai…
  • Quedo enfonsada dintre de l’hamaca i em protegeixo del sol. Si ve la Jordina ni em veurà…Hahaha. I penso: com es pot ser tan feliç? Serà pecat això? Com puc treballar al festival EVA, fent el que més m’agrada, organitzar, engrescar la gent, parlar pel micro, gestionar imprevistos… i ser remunerada i tot? Gràcies, Univers!

Havíem pactat que jo faria de guía d’un dels grups i els aniria portant d’un espai a l’altre. Canvi de plans. Arribo i la Jordina diu: – – Rosa, millor et quedes fixa a Cal Calixtus.

  • I jo pensó, Jordina, ni t’imagines el favor que em fas!! Aquestes sabates m’estan matant! Tinc llagues a dreta i Esquerra! Mai més em compro unes sabates i me les emporto posades. I encara menys per treballar al festival EVA amunt i avall!!
  • D’acord Jordina, em quedo a Cal Calixtus. Ja em sacrifico… Hahaha

El dissabte, abans d’anar a Cal Calixtus, passo pel mercat de SantSa. Gairebé són les 10.

  • Bon dia, voldria un vestit. El necessito per d’aquí una hora!
  • Pots passar una mica més tard, que els tindré tots penjats?
  • Dona, vols dir que a les 10 no és hora de tenir-ho tot col·locat?
  • Segurament, però estic tota sola i porto molta roba…
  • Disculpa’m. Vaig massa esverada. Porto un vestit per estar per casa, i em cal un vestit nou si o si! Vaig a veure si el trobo en una altra parada…
  • Res, res del que busco. Bé, de fet, ni ho sé el que busco. Gairebé mai porto vestits!! És que no en trobo ni un per emprovar! L’únic que trobo val gairebé 80 euros!! Un bitllet a Algèria, ni hablar!
  • Al cap de mitja hora torno a la parada del principi.
  • M’ajudes a trobar un vestit?
  • I tant, dona! Mira, mira…
  • Quin dels dos em quedo?
  • La Glòria Bricullé, la directora de la biblio, em diu: queda’t els dos Rosa. Un per al dia i l’altra pel vespre!
  • Genial! 60 euros els dos!! Gràcies Univers!!

El diumenge m’acomiado de la Diana teixidora i vaig cap a l’Index a veure el darrer espectacle del dia. Sento que em criden:

.  Roooosaaaaa!!!!

  • Em giro i veig l’Anna, l’encarregada de comunicació del festival. Que tens un roller?
  • Sí, sí, ja el porto!! Cridant…

ESTIMOLEVA

Que què és un ROLLER, escrit ROLLER? Doncs ni més ni menys que un cartell gegant plastificat enrotllable. Però la definició és massa llarga i preferim dir-ho en anglès, encara que ningú més ens entengui… Hahaha!   Coses de l’idioma. No se sap mai…

  • Després de mitja hora xerrant amb les voluntàries de les lectures, miro el whatsap. La Núria pregunta si algú té un cordill per lligar el roller i programes del festival. En comptes d’escriure, miro per la capella, veig la Núria i li dic:
  • Núria, jo porto programes i tinc un cordillet! No calia enviar un whassap i esverar tot el grup! Hahaha
  • Tens raó noia! La propera vegada primer miro, pregunto i si no, escric un whatssap…!!!

El dilluns, a la biblioteca Torras i Bages de Vilafranca, ens trobem amb Miguel Hernández. L’espectacle ens trasllada als anys 30 i 40 del segle passat gràcies a les cartes que s’escrivien amb la seva esposa Josefina Manresa.

Cartes d’amor fetes poema. “Muerto de amor por una morena guapa”.    “La libertad se gana y se pierde en un segundo”. Quanta raó tenia el Miguel….

El sol em dóna directament a la cara. Vaig sense ulleres. Tanco els ulls i em carrego d’energia solar. Són les 8 del vespre. Pica de valent encara, però just quan surten els actors a escena, José Manuel Garzón y José Galiana, uns núvols l’amaguen i sembla que s’apagui el llum, igual que passa en un teatre quan s’obre el teló… Atzar? Màgia? Saviesa universal?

La noia que estén la roba al terrat del davant, ens escolta. Penja cada peça de roba lentament, com si vulgués allargar aquest moment. O això és el que imaginem… El gos que lladrava insistentment durant els primers minuts ha deixat de fer-ho…

Té raó la Luisa Etxenike, “la cultura no és una activitat del temps lliure, és allò que ens fa lliures tot el temps”

 

Publicat dins de Ajuntament de Sant Sadurní, Festival EVA, Uncategorized | Deixa un comentari

A l’hospital, silenci sisplau

shhh

La Ingrit és al box d’urgències de l’Hospital de Vilafranca retorçant-se de dolor. Espera els resultats de la prova.Només vol escalfor, foscor i silenci. Demanem una manta més. Tanquem els llums. A  l’altra costat de la porta, dos nois de l’ambulància xerren animadament com si estessin al bar. Surto i els dic: Silenci, sisplau. Dies abans, la Ingrit va visitar la Maria, una àvia recentment operada a l’Hospital. Estava prou bé. Només volia companyia. Una cortina la separava del llit del costat, on una persona xerrava com si fos al mercat. Hagués jurat que el monòleg provenía d’una visita. Però a l’anar al lavabo va comprovar que era la ingressada qui molestava la companya d’habitació. Parli més baix, estem a un hospital. Fa unes setmanes, la Ingrit acompanyava una amiga a l’Hospital de Bellvitge per una operació molt delicada pel cos femení. La Pepita sortia de l’ascensor en una camilla de camí al quiròfan. Què és aquest xivarri? La sala d’espera per famíliars, amb 40 persones parlant en un to de veu més propi d’un pati d’escola. La Pepita sentía “violada” la seva intimitat en aquest trajecte. Les filles de la Pepita buscaven una cadira còmoda i un racó íntim per esperar la mare. Des de 2/4 de 9 fins les 5 de la tarda van estar en aquesta sala: xivarri, desfilades de camilles, escoltant sense ganes històries desafortunades i sense esma de cridar: Voleu fer el favor de callar? Al cap d’uns dies, la infermera venia a curar la Maria a la vista de la companya d’habitació (a punt d’entrar al quiròfan) i la Marial pregunta: cal que la noia vegi les meves ferides? Vostè s’ha preguntat si  vull mostrar-les a una desconeguda? Intimitat i silenci: assignatures pendents…

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

QUAN ELLES S’ANOMENEN ELLS

Cursos, seminaris, conferències i en un 99’9% s’escolta: els professors, els tècnics, els periodistes, els polítics, els enginyers, els actius, els proactius, els emprenedors, els treballadors,  els  nanos, els candidats, els actors, els usuaris, els nens, els, els , els… fins i tot si parlen elles d’elles. En sóc testimoni darrerament. M’hi fixo. Ho apunto. Em sorprenc. Quan comento: “Ostres, som 5 en aquest grup, totes dones i quan posem exemples tots són en formes masculines: els nanos, els professors, etc”. Em miren com si fos una extraterrestre que parlés de la vida a Mart. Ni s’han adonat del llenguatge que fan servir. I són docents. Pobres nenes i noies, alumnes seves, penso jo. Quina poca autoestima tindran si MAI se les anomena a les aules…

A l’església, creients i no creients, repeteixen a l’altar quan es casen: en el nom del pare, del fill i de l’esperit sant, com si aquest mantra fos neutre i sense efectes secundaris per l’empoderament femení. Em casaria només per dir en veu alta un dia: en el nom de la MARE, de la FILLA i de la mare que la va parir!!! A veure quina cara faria el mossèn…

Com hem arribat fins aquí? Insivibles fins i tot quan nosaltres parlem de nosaltres mateixes! Gràcies al curs de Docència que estic acabant, he creat un curs que us servirà per “canviar el xip”, primer desde dintre, i per extenció a la vostra empresa, entitat o institució. Us proposo unes Ulleres liles en forma de Tallers pràctics per veure conscientment allò que comuniquem insconscientment. Amb una metodologia eminentment pràctica. Amb material audiovisual, imatges, premsa, redaccions, material educatiu, etc. Perquè el llenguatge és un dels dispositius del poder (Clara Coria). I nosaltres utilitzem el llenguatge oral, visual i escrit en les nostres professions, siguin quines siguin. Ens cal saber què mostrem i com mostrant altres coses canviem el nostre entorn immediatament.

Què en penseu? Estem al·lienades? Tenim remei? On queda el nostre lideratge? I l’empoderament? L’autoestima pot créixer si ens mirem sempre en l’altre? M’encantaria que opinéssiu…

13015360_1379826045376397_1640991301717496037_n

Em feina molt de respecte anar a TV3 però m’hi van convidar i vaig dir que sí. Les dones prenem la paraula amb la mateixa autoritat que els homes i ens hem d’oblidar de la vergonya, la por a fer el ridícul o les crítiques. Si penseu com jo, passem a l’acció i transformem la realitat canviant nosaltres mateixes. Podem canviar pel llenguatge i per anomenar-nos en femení si som nosaltres les que parlem… dic jo.

IMG-20160119-WA0004

Maig 2016. Opció d’impartir una formació de Comunicació amb Mirada de Gènere per a futures docents. Dit i fet! Amb  molt de gust! Visibilitzant les aportacions femenines en tots camps: antropologia, psicologia, economia, periodisme, serveis socials, etc. Si el llenguatge és un mirall de la societat, cal que les dones professionals ens hi emmirallem també, oi? Vinga, comenceu a fer llistats! Nosaltres, a l’aula de L’AVBC de la Fundació Gentis, ja hem començat! Sabem que ens cal ser autodidactes en la cerca de referents i ho fem sense mandra!

20160606_135629 (Copiar)

IMG-20160606-WA0004 (Copiar)

Publicat dins de Comunicació, Dones, Feminisjme, lideratge, Ulleres liles | Deixa un comentari

ROSES PER AL MARCEL. Màgia en estat pur

13073160_747595125382907_545346909_o

Roses per al Marcel. Un petit gran esdeveniment a Sant Pau d’Ordal. Difícil de dir, però més de 500 persones acompanyenel Marcel Surià en un acte solidari a Sant Pau d’Ordal. Com que no sabíem que era imposible, ho hem fet! Amb una mica de cada persona hem fet un molt que mai oblidarem! Pel Marcel, per la Muriel Casals, per les persones que lluiten per la seva salut, per la seva gent, per al seu poble o per la llibertat del seu país. Més de 4 hores sense parar d’actuacions i lectures, de 6 de la tarda a les 10 del vespre. El Marcel estaba emocionat i ens va donar les gràcies per aquest gest de solidaritat. Gent de molts pobles de Catalunya, amistats que no veia feia temps, persones que ni el coneixen però volien actuar-hi, etc.

13087767_998631523505450_338645239569139227_n

La Colla Jove de Vilafranca obria l’acte amb un pilar de 4 amb la colla de gralles Si fa sol toquem, i a partir d’aquí tot es va encadenar màgicament. La Corall Llegeig va cantar la sardana Sant Pau, el Paton Soler de Les Cabanyes i el Joan Parellada de Vilafranca ens van fer cantar Paraules d’amor, el Ricard Serra de Sant Quintí va recitar dos poemes, el Jordi Muste, l’Elisabeth Forn i la Pruvi Almiral van cantar temes de Sopa de Cabra i Pastora, el Jawad Amazig de Manresa va triar cantar a la llibertat en amazig, l’Oriol Casals, la Coral de Lavern, la Silvia Amigó recitant amb l’Anna Peret a l’acordió, el duet Nil Amigó-Pol Ràfols el José Bielma de Can Rossell amb un monòleg de lladres, Picarda Quartet cantant a capel·la, l’Eugeni Vendrell d’Ordal amb les Vinyes verdes vora el bosc, el Jacint Girona de Sant Sadurní amb poemes d’Eduardo Galeano

IMG_0462

Sorpresa final: arribat de Touluse (50kms de Sant Pau) el  cantant Georges Vidal ens regala L’Estaca i una cançó en occità! L’Assumpta Gabarró de Lavern proposant-nos una dansa col·lectiva per acomiadar-nos! Això només passa un cop a la vida!! Màgia en estat pur!

 

-Ostres, com canta el Jawad Amazig i quina marxa! Si en comptes de cantar en amazig del sud del Marroc cantés en català entrendríem la lletra, em diuen.

– Ah, si? Entens l’anglès tu?

– No.

-Doncs, si cantés en anglès diries el mateix?

– No, Rosa, tens raó. No estic acostumada a l’amazig, és la primera vegada a la vida que escolto una cançó en aquesta llengua.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amazig, català, occità, castellà, portuguès, anglès i francès. Ni una cançó repetida! Això és màgia! Més de 70 persones als diferents escenaris fent castells, cantant, ballant, tocant instruments, recitant. Varietat, qualitat, il·lusió, emoció, nervis, etc. Mai s’havia vist un espectacle semblant i sense voler-ho el Marcel Surià ho ha fet possible. Ens ha ajudat a treure el millor de nosaltres: amor, respecte, llibertat i valors ètics, així ho va escriure al punt de llibre que ens va regalar. Perquè el 28 de febrer va expressar un desig en veu alta: per la diada de la rosa us donaré una rosa. Pim-pam.

Com deia la presentadora de l’acte, a la brossa la maleïda Llei de Murhpy!! Si una cosa va bé, va bé. Si va bé pot anar millor! Demostrat!! Gràcies Marcel per ensenyar-nos que la màgia de la vida és a les nostres mans!! Un 10 per l’equip tècnic format per l’Enric Muste, el Pol Ràfols i el Miguel de Lavern. 4 hores de directe i algunes més d’assajos!! Ha estat un plaer organitzar aquest acte juntament amb el Josep Forns, el Joan Esteve, l’Antonio Soler, el Jordi Llongueres, la Maite Catasús, l’Assumpta Gabarró i el Víctor Santacana. Gràcies també al Gabi Giralt per la pancarta i el Francesc Llopart pels adhesius i el llibre de signatures. Gràcies, Montse Casals pels teus tocs manuals, cosint, decorant i confeccionant una caixa-regal per al Marcel. I molta més gent….

Vinga, seguim!! Ara a per la LLIBERTAT EN MAJÚSCULES per al Marcel Surià. Ho aconseguirem, abans del que ens pensem… segurament.

P.D. Es van recollir gairebé 800 €. És el de menys… L’important és que el Marcel ha dormit a la “residència” segurament molt ben acompanyat amb tants records, cares, abraçades i emocions…

Publicat dins de Llibertat, Marcel Surià, Uncategorized | Deixa un comentari

ROSES PER AL MARCEL SURIÀ

llibertat-marcel-suria

 

ARTISTES

Pel diumenge 24 d’abril es prepara a Sant Pau d’Ordal una vetllada solidària per mostrar el suport de la ciutadania a l’exalcalde de Santa Fe i veí de Sant Pau d’Ordal, Marcel Surià. Després d’unes setmanes de presó,  li han concedit el tercer grau. Això vol dir que de dia pot fer vida normal i a  la nit ha de tornar al centre penitenciari. 

Ho ha explicat a TV3

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/concedeixen-el-tercer-grau-a-lexalcalde-de-santa-fe-acusat-de-fer-papers-per-a-immigrants/video/5591966/

Per al diumenge 24 d’abril, es fa una crida a la participació a nivel amateur o professional, amb cançons, música instrumental, poemes, danses, etc.

PROGRAMA PROVISIONAL D’ACTUACIONS FINS AVUI:

Colla Jove de Castellers de Vilafranca

Gralles Si fa sol toquem

Coral Llebeig de Sant Pau d’Ordal

Elisabeth Forn i Jordi Muste  

Paton Soler i Ricard Serra

Picarda Quartet

Yacine Belahcene

Sílvia Amigó i Anna Peret

Júdith Love

Jawad Amazigh

José Bielma

Eugeni Vendrell

Jordi Casals

Combo de l’Inter Sant Sadurní

Coral de Lavern

La vetllada començarà a les 6 de la tarda i fins al vespre, a la sala del Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal. Entrada de franc. Aportacions voluntàries destinades al Marcel.

Publicat dins de Marcel Surià | Deixa un comentari