Aventures al desert. Narracions infantils

20170421_113719 (Copiar)He estrenat una proposta infantil a l’escola Cristòfor Mestre de Vilafranca aquest abril i la canalla ha gaudit moltíssim! Es titula AVENTURES AL DESERT i explico històries de persones i animals del desert del Sàhara i d’Algèria, amb tocs de música, endevinalles i participació de la quitxalla. Totes les històries són viscudes i/o escoltades de viva veu per les persones que he conegut en els meus viatges al desert i publicades al llibre Algèria sense pors.

L’escriptura i l’idioma àrab. La indumentària de la gent que viu al desert. Les panoràmiques del Tassili n’Ajjers al Sàhara, un desert de deserts. Les cultures africanes del sud de la Mediterrània. La música tuarega i mil i una experiències més, explicades a la quitxalla de forma apassionada i interactiva.

Coberta Algeria


És una activitat molt adequada per a empoderar l’alumnat procedent del Magrib perquè coneixen bona part de la realitat que s’explica i s’emociona molt, i la resta de la classe aprèn coses noves (i positives) de la gent del desert i del nord d’Àfrica.
Contacteu amb mi per consultar dates i pressupost.
rovenmi@gmail.com
Publicat dins de Algèria, Viatges, Xerrades i exposicions, Cultura musulmana, Contes infantils | Deixa un comentari

Trencant el gel. Memòria de les dones als safareigs

20170329_171737 (Copiar)M’encanta rescatar de la memòria la història invisiblitzada de les dones rentant la roba als safareigs, pèlags o basses. Estirant d’aquest fil, aquest 2017 he començat a recuperar la memòria oral de les dones del meu poble, Sant Pau d’Ordal i del meu municipi, Subirats,, que han rentat als safafeigs, a les basses o a la vinya, en condicions molt dures. Quan explico la idea, trobo les persones amb històries per explicar, espais per mostrar, estris o llibres per deixar-me. Ignoro què en sortirà de tot plegat, però serà una obra col·lectiva i entranyable: publicació, exposició, xerrada, taula rodona.

Sant Pau d’Ordal, Ordal, Can Rosell, El Pago, Can Batista o Lavern són alguns dels pobles de 20170329_180409 (Copiar)Subirats on aniré a cercar la memòrial oral de les dones més grans, però seran vivències compartides i semblants a tota la resta de dones de la mateixa època. Sense aigua corrent ni llum a les cases, ni rajoles al terra ni estufes, només la llar de foc.

L’any 2005,  l’Associació de Dones d’Horta de Barcelona va encetar un ambiciós projecte sobre  les rentadores i bugaderes d’Horta, titulat Qui té roba per rentar?. La tasca va comptar amb moltes col·laboracions individuals i d’entitats, i va culminar amb una exposició i una publicació amb moltes fotografies i textos sobre aquesta feina. Amb aquesta publicació, segons Ana González, “es volia rescatar la memòria perduda d’un ofici que, durant més de dos segles, va esdevenir indústria per a tantes i tantes dones d’Horta”. La memòria de les Dones d’Horta es va recuperar i així es va escriure un capítol de la història de la vida quotidiana.

Aquesta imatge d’Horta (de Sant Joan) cedida pel Santi Estrada d’Olesa de Bonesvalls il·lustra magníficament l’ambient dels safareigs públics, també com espai de trobada.

HORTA SANT JOAN

En les primeres converses amb les dones de Sant Pau  i Can Rosell van apareixent molts temes relacionats amb la higiene personal i la de la roba de tota la familia, els espais on rentaven, els productes que feien servir per la roba blanca, la roba de color o la més bruta , els jocs de la canalla al voltant de l’aigua, les anèctotes o les vivències íntimes de la menstruació  Realment, la feina de rentar la roba tenia moltes etapes: estovar, netejar, esvaldir, posar en lejia, cendrar, estendre, recollir, plegar, separar, etc. 

20170220_141840 (Copiar)

Aquest era l’accés al safareig de dalt (carrer de la Font) de Sant Pau d’Ordal, ara completament soterrat. En aquestes escales, les dones hi posaven els càntirs per l’aigua de boca i les filles s’encarregaven de vigilar la tanda. Se’n recorden com si fos ara…

Quan explico aquest projecte en veu alta, ja m’arriben mil històries i vivències de Sant Sadurní d’Anoia, Torrelles de Foix, Llorenç del Penedès o Horta (Barcelona). Estic convençuda: val la pena rescatar aquesta història oral de les nostres mares, àvies, besàvies… Dones emprenedores, pencaires i sofertes, que treballaven a casa, tenien cura de les persones i del bestiar,  mantenien l’hort i rentaven als safareigs, i en canvi, oficialment, “no treballaven” i per tant, mai van tenir un sou. Quins pebrots!!!

A Torrelavit ens proposen una Visita als safareigs de la mà de les monitores i monitors de Mas Albornà, en el marc de les activitats del Centre d’Interpretació de l’Aigua

Reserves: turisme.aigua@torrelavit.cat

Si coneixeu dones grans amb records dels safareigs i les feines de la bugada, i voleu ajudar-me en aquesta tasca de formigueta, us prego em contacteu al correu: rovenmi@gmail.com

o fent comentaris en aquest bloc…

Mil gràcies!!!

 

 

 

Publicat dins de Història oral dones, Safareigs | Deixa un comentari

(DES)APRENDRE MIRADES

20161222_161051Bona entrada d’Any a tots! Bona entrada d’Any a tots i totes! Bona entrada d’Any a totes i tots! Proposta inclusiva i senzilla: Bona entrada d’Any! Qui llegeix o escolta, ja capta el missatge. Funciona igual pel Bon dia! Us donem la benvinguda!  Cap persona es pot sentir exclosa amb aquests encapçalaments i el llenguatge és àgil i concret.

La  Generalitat de Catalunya engega campanya informativa Si tens un fill sobre el permís de paternitat. Haurien pogut posar “si tens una criatura” o “si ets pare”, però s’ha optat per la solució menys inclusiva. I és que fins i tot a l’administració pública la pràctica de la mirada de gènere és una assignatura pendent, tot i les lleis aprovades.

Dibuixant el gènere és el nom d’un projecte divulgatiu molt interessant i pedagògic que es presenta el dimecres 25 de gener a Barcelona.  Basat en el llibre Dibuixant el gènere, vol acostar les aportacions dels estudis de gènere a un públic ampli. El projecte està elaborat per Gerard Coll-Planas i Maria Vidal. Es presenta al públic el dimecres 25 de gener a les set de la tarda a l’Escola Patronat Domènech, C/Gràcia, 7, de Barcelona.

Per aquest 2017 ofereixo a empreses, administracions, entitats, biblioteques i centres de formació el Taller interactiu (Des) Aprendre mirades, amb una selecció de material audiovisual per analitzar-lo amb mirada de gènere i proposar-ne de nou sense estereotips. Publicitat, cinema, ràdio, televisió i xarxes socials conformen un entorn en el qual podem incidir donat que som persones actives en la producció i consum de missatges i/o en la denúncia de continguts sexistes. Les imatges, els missatges, els rols, les jerarquies, les enquestes, els percentatges, etc. ens indiquen des de diferents angles quina és la nostra posició en la societat: activa/passiva; protagonista/secundària; visible/invisible. Tenir-ne consciència es ajuda a guanyar autonomia i a empoderar-nos.

15203370_10207508003645110_266358486434280151_ncollage-productos-vileda_ediima20161122_0816_19

Objectius: entrenar la mirada per detectar inèrcies perpetuadores del sexisme que denunciem. Re-pensar els missatges per crear-ne de nous. Assimir la responsabilitat personal en la transformació social vers la igualtat d’oportunitats. Genealogia femenina de referència per tenir pautes transgressores i creatives.

A qui s’adreça: joves i persones adultes amb ganes d’aprendre a mirar diferent per empoderar-nos i ser més responsables de les nostres accions, missatges, seleccions, regals…

Material: joguines, fotografíes, videos, cançons, textos, projectats o exposats a la sala.

Durada: dues hores amb pausa de 10’.

Logística: 3 taules per exposar material, ordinador i projector, altaveus i disponiblitat de la sala 1h abans si pot ser.

twitter-la_jungla_175243520_22205877_1706x960

Publicat dins de 8 de març, Docència, Dones, Feminisjme, Igualtat de Gènere, lideratge, Ulleres liles, Uncategorized, Xerrades i exposicions | Deixa un comentari

IOGA ENTRE VINYES I OLIVERES

Hi tornem! Aquest diumenge 11 de desembre us proposem una matinal de ioga entre vinyes, oliveres, bosc de ribera i el jaciment de la Font de la Canya. 20160925_171902-copiar-copia

Farem postures de Hatha Ioga i Qi Gong, una  passejada meditativa en silenci a l’entorn del Jaciment Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès, on  també escoltarem la Roser Hernández, de l’Equip d’Arqueovitis, qui ens parlarà de la importància d’aquest jaciment. Al final, tast sorpresa i sorteig.

 
La trobada és a les 10 del matí i les activitats duraran unes 3 hores.
 
Miquel Gabarró, professor/formador de ioga del Centre L’Om de Vilafranca és l’encarregat de l’activitat de ioga. 
 
Porteu roba i calçat còmodes i una estora.
Cal reservar: fontdelacanya@gmail.com 
Aportació: 10€. Més info: 650 473 63920161012_114454-copiar
Activitat oberta a tots els nivells de ioga
A partir de la recerca de la nostra essència connectarem amb l’essència de la terra, el so, les vinyes i oliveres.
 
Organitzen: Arqueovitis, Centre L’Om i Rosa Vendrell

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Aromes de tardor

20161116_162119-copiar

Tenim una sort immensa de viure en un entorn on les vinyes ens assenyalen les quatre estacions de l’any. La tardor és un festival de colors i aromes. En companyia, aquestes sensacions es multipliquen. M’estimo el Penedès i cada dia descobreixo racons singulars. La cultura de la vinya i el vi és a tot arreu on miris i els productes que ens ofereix, si els tastem a la terra tenen més bon gust o aroma. El cartell-sant-paudiumenge 20 de novembre organitzo una passejada inspirada en el paisatge de #Subirats i #Avinyonet del Penedès, que començarà al meu poble, Sant Pau d’Ordal. Ens trobarem al Centre Agrícola on fan uns tallats i uns cafès amb llet únics al món! I els entrepans… Ummm!!

Es tracta d’una caminada tranquil·la, amb vistes panoràmiques i amb racons encisadors en el bosc de ribera o els canyissars. Amb tastos de productes de proximitat al costat de les oliveres i les vinyes. Amb lectures inspiradores. Petites infos sobre els productes mediterranis del vi i l’oli. Coneixereu gent nova i gaudireu les sorpreses que us preparo. promo-aromes-de-tardor

Us demano una aportació de 5€ i reserva de places al 650 473 639 o rovenmi@gmail.com

I aquesta és només una petita mostra del que us ofereixo, a peu de vinya…

M’acompanyeu?

 

20161106_112547-copiar-copia-copia

Grup del Centre Excursionista de Molins de Rei. Novembre 2016

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Quina és la teva Algèria?

Fragment del llibre de viatges Algèria sense pors. En parlem aviat a BCN.

biblio-sant-pau-bcn

“Viajar es un impulso que nos lleva a airearnos por dentro.” És una frase de Pilar Tejera, promotora del web www.mujeresviajeras.com. Molt encertada. Viatjar és també una manera d’entendre la vida, i Algèria és una bona escola de pràctiques, en tots els sentits. Aquesta segona edició d’Algèria sense pors, revisada i ampliada, recull vivències al Saló Internacional del Llibre d’Alger i a unes excavacions arqueològiques a prop de Tamanrasset, al sud d’Algèria. Trencant tòpics i ampliant el camp de visió d’una societat polièdrica, completament desconeguda per les persones que m’envolten. Quan pregunto a la gent: “Què us suggereix la paraula Algèria?”, les respostes són d’allò més variades.

– Algèria és el meu país. L’estimo, simplement, tot i els seus defectes (Nadia).

Argelia, país de paradojas (Karim).

– Algèria, qui sap on ets? Per descobrir (Pau).

– Algèria és l’Àfrica que fa pessigolles als peus d’Europa (Josep-Ramon).

– A mi, home de la terra, aspre, ancorat i arrelat a la gleva, al terròs!, em sona a país llunyà, per mi inassequible, molt, molt llunyà (Emili).

– Desert inabastable. Treu el cap al Mediterrani i crida: per què no m’enteneu? (Omar).

– Després de viatjar molt, no he estat a Algèria per por (Montserrat).

– Tres colors: blau, verd i groc. Mar, terra mediterrània i desert (Alícia).

– Algèria em suggereix un poble que, com el palestí, ha lluitat per la seva llibertat en contra de l’ocupació. També m’emociona per la meva amiga Majda, que és algeriana (Maria del Mar).

– Una cultura molt diferent on no sé quin paper té la dona (Marta).

arqueologia-noies-1600x1200

Les dones algerianes. Pobres dones. Tot i no saber-ne res, ens les imaginem submises, dependents, musulmanes ortodoxes, sense ser protagonistes de les seves vides. Aquesta és una imatge reduccionista i malintencionada. La realitat és més complexa. L’escriptora Malika Mokeddem assegura que la situació de les dones a Algèriail·lustra l’esquizofrènia del país. Les dones romanen, dintre de la llei, com a subindividus. La realitat és una altra: representen el 50% dels metges, el 60% dels mestres i són una legió entre els periodistes i els magistrats. Als instituts, les noies treuen millors notes que els nois. Amb o sense mocador, ocupen l’espai públic davant l’estupefacció dels integristes. I això és irreversible.(Le Monde, abril del 2010).

Sola o acompanyada, a Algèria la vida sempre et dóna sorpreses, com deia la cançó Pedro Navaja de Rubén Blades. L’única condició és acceptar les invitacions sense pors, amb la ment oberta i ganes de viure el present. Bon viatge! Dijous 3 novembre t’esperem a Barcelona!

 

img_6060-copiar

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Mirada de Gènere? Per què?

Com a professional de la comunicació imparteixo sessions formatives adreçades al personal de l’empresa, l’alumnat o el professorat de centres educatius i entitats per sensibilitzar sobre la Promoció de la Igualtat de Gènere en tots els àmbits del món de l’aprenentatge i l’ensenyament, la pràctica professional i el dia a dia. 

isabel-coixet
En els continguts formatius, els documents d’empresa o l’organització d’activitats és convenient tenir en compte la mirada de gènere i cal conèixer com funciona per aplicar-la sense esforç. Organitzar un seminari, redactar un Pla d’Igualtat o decorar un espai són accions on cal posar-hi una mirada de gènere sí o sí. Ara com ara, aquesta visió és inexistent i trobem infinitat d’exemples per demostrar-ho. La trampa del masculí genèric o les crítiques al “tots i totes” invisibilitzen una necessitat urgent de canviar el llenguatge per canviar la nostra mirada i veure’ns al mirall en igualtat de condicions. 
 

El llenguatge és com un mirall. Reflecteix la societat, vehicula el pensament, incorpora creences, valors, prejudicis i estereotips. Marta Selva (Codirectora Mostra Intern. Cinema de Dones)

I quan parlem de llenguatge ens referim a qualsevol llenguatge: verbal, no verbal, escrit, audiovisual, gestual, dels mitjans de comunicació, cinema, premsa, ràdio, de les aules i els auditoris, etc. Aplicar la mirada de gènere ajuda a prendre consciència de la importància de les nostres experiències comunicatives, com a persones creadores o com a receptores.

mi-sangre-me-inspira-3

 

Publicat dins de 8 de març, Comunicació, Conferències, Dones, Ensenyament, Feminisjme, Igualtat de Gènere, Ulleres liles, Xerrades i exposicions | Deixa un comentari