BRINDIS A LA LLUNA PLENA

Diu la llegenda que, quan la lluna I el sol van ser creats, s’estimaven amb una passió sense mesura, intensament. Eren amants lliures, el foc ardent d’un sobre la calidesa platejada de l’altra.

Quan la Mare Terra va decidir separar la parella, perquè el Sol il·luminés el cel de dia; perquè la Lluna l’il·luminés suaument de nit, els seus cors  i les seves ànimes  semblava que es partien en dues meitats. La parella estava condemnada a seguir separada per sempre més, intentant retrobar-se sense arribar a conseguir-ho mai, en una dansa infinita i dolorosa…

Com acaba aquesta llegenda? Dissabte ho sabrem…

RESERVEU 9 SETEMBRE LLUNA PLENA

Aquest dissabte 9 setembre a Subirats us proposo una Passejada amb la LLuna Plena (de sorpreses…). 
 
L’activitat consisteix en una passejada relaxada entre vinyes, boscos i elements patrimonials com barraques i marges o safareigs. Amb sorpreses en punts singulars com tastos de productes de la terra, paraules inspiradores, invocacions a la lluna i observació del firmament. La proposta inclou butifarrada i sorteig d’un lot de productes. L’astrofísic Markus Gaug vindrà a la passejada i portarà el telescopi per observar el firmament i la lluna!
IMG-20170905-WA0010
La trobada és a 2/4 de 9 del vespre d’aquest dissabte 9 de setembre a l’aparcament de Masia Can Sala, al Pago (a prop de Sant Pau d’Ordal). Amb la col·laboració d’Addaia Caves i Masia Cal Sala. Amb reserva l’aportació és de 10€. El mateix dia 13€.
Info i reserves: rovenmi@gmail.com.
Contacte: 650 473 639
Us esperem per viure un temps sense temps…
IMG-20170905-WA0009

Mare Lluna que vius de nit IMG_0903 (Copiar)

Que ens emboliques amb els teus rajos de plata

Senyora del silenci i la foscor

Que ens mostres el camí perque no ensopeguem

I ens il·lumines la terra sobre la que caminem

Ara que estàs en el cim del teu Poder

Et rendim honors

Allunya de nosaltres qualsevol mena de mal

Protegeix la gent que estimem

Dona’ns PAU, SALUT i PROSPERITAT

 

 

Anuncis
Publicat dins de Excursions, Passejada, Penedès, Subirats, Vins i caves | Deixa un comentari

Màgia Coetus!

Me n’havia parlat el meu amic i guitarrista, Mario Mas: Rosa, les trobades de música popular ibèrica amb la gent de Coetus són bestials! Has de viure-les un dia!

maxresdefault

Fet! Masia Can Pere de Sant Pere de Ribes, a quatre passes de casa. Concert de “fi de curs” de l’alumnat de percussió, dansa, cant i melodía. En plena naturalesa, nit estrellada amb luna creixent. Quina compenetració i energia encomanadissa! Gent d’Austria, França, Argentina, el Penedès, Barcelona, Albacete o Torrelles de Llobregat!! Humor, bon rotllo, professionalitat, obertura i emocions a flor de pell. Alumnat i professorat amb un repertori triat perquè cada grup pogués fer el lluïment d’allò après, sense protagonistes “estel·lars”. Sense rellotges ni gairebé mòbils filmant, només vivint el present i deixant-nos endur per la màgia dels sons. Veig la cantant Mariona Segarra a la percussió, com alumna del taller. La Laia Escartin al violí en algunes peces també. Com deia un dels músics:

– Cal que ho desconnectem tot: premsa, ràdio, tv i xarxes socials, i vivim la Vida!!

Tota la raó. Mentre molta gent parla, discuteix, argumenta, contraargumenta, menteix, intoxica i manipula, aquesta nit amb Coetus s’ha creat una corrent d’aire universal on cada persona ha tingut un paper i totes juntes creàvem la màgia de l’Univers. El públic també tenia un rol, ballant, picant de mans, cantant o simplement sent-hi. Com cantava la Plateria:

  • La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida…

I vet aquí que aquells homes amb trajos tradicionals indús que he vist entre el públic, ens tenien reservat un altre regal. El grup Dil Mastana ens va oferir una selección de música del Rajastán, on es van afegir la veu del Carles Dènia, la percussió de l’Aleix Tobias o la guitarra del Mario Mas 

  • dil mastana

Improvització perfectament sincronitzada, exemple del que podría ser el món si la música liderés la llista de valors universals. Des del públic, la Nigama demana afegir-se i es posa a cantar. D’origen brasileny, resident a Sant Pere de Ribes i cuinera vegetariana.

Però en una trobada musical el guió és obert i inesperat. Vet aquí que el Javi, amb una melena imponent, es presenta:

– Buenas noches! Soy de Cádiz, me he criado en Galicia y toco la gaita asturiana en Catalunya.

– Vinga doncs! Fot-li!

Fem rotllana amb els músics del Rajastan i seguim les instruccions del gaiter per la coreografia!! Èxtasi total! Mentrestant, un altre músic treu el gembri, l’instrument més típic de la música gnawa. Li pregunto:

  • I tu, d’on ets?
  • Del Marroc. D’Al Djadida!
  • Ostres! M’encanta aquesta ciutat!!
  • Toques en algún grup?
  • Sí. Gnawind!

Quan comença a tocar la música gnawa, ja s’acosten els músics del cajón, la Laia Escartin una de les Escarteen Sisters, improvitza unes veus, la gent balla i pica de mans. A mi em surt el crit de les dones àrabs de les entranyes. Ostres! Com és possible tanta màgia concentrada?? Abans un acordionista ens havia regalat unes melodies i una parella les ballava amb passos curts i delicats… Primera experiencia musical d’aquest caire a la meva vida… Inoblidable! Tinc energía per donar i vendre!! Mil gràcies per aquest regal!! L’any vinent, ja teniu una alumna més!! Percussió? Ball? Veus? Ja ho veurem…

Us deixo amb un altre enllaç de la màgia de Coetus, segura que mai, mai, mai, un video pot transmetre les emocions d’un directe viscut! Però mentrestant…

Coetus_Arenys_115 compr

P. D. Em pregunto què passaria si les activitats musicals del món fossin les protagonistes de les portades dels diaris, els telenotícies i els informatius de la ràdio,  i els mitjans deixessin de ser altaveus de la gent interessada, violenta, imbècil i/o provocadora… Proposta transgressora, oi? Qui s’atreveix a fer la prova?

 

 

Publicat dins de Coetus, Dil Mastana | Deixa un comentari

Ni rosa ni blau. Tots els colors del món!

Us avanço detalls de la propera Formació sobre Perspectiva de Gènere i Llenguatge Inclusiu organitzada a Vilafranca del Penedès per aquest setembre.

19875206_1394052704014698_6299906286843099941_n

Comunicació amb Mirada de Gènere. Aplicació pràctica de conceptes relacionats amb la mirada de gènere, és a dir, analitzar qui fa què; visibilitat/ invisibilitat; objecte/subjecte; protagonista/secundari; masculí genèric/llenguatge inclusiu, en les nostres comunicacions.
Objectiu principal: crear missatges, imatges i continguts inclusius, on les dones i els homes tinguin la mateixa visibilitat i valoració.

Taller en 3 sessions de 90 minuts. 
Dates: dimecres 13, 20 i 27 setembre. 
Hora: 19.30 a 21h. 
Lloc: Vilafranca del Penedès (al centre)

Info i reserves: rovenmi@gmail.com
650 473 639. Places limitades

Molta pràctica amb el llenguatge escrit, oral i audiovisual, amb exemples extrets dels entorns professionals i culturals de les persones participants: premsa, ràdio, televisió, cinema, literatura, educació, empreses, publicitat…

Aprendre a llegir els missatges per crear-ne de nous amb noves mirades. Adreçat a qualsevol persona interessada a analitzar els petits detalls de la comunicació i comprovar com tot allò que diem i el que s’amaga, conforma una realitat que pot canviar si canviem els missatges, el llenguatge i les representacions gràfiques…

Exemples sexistes o artificials i propostes inclusives:

  • Bon dia a tots! Bon dia a tots i totes!          Bon dia! Us donem la benvinguda…
  • Si creus en tu mateix, tot anirà bé!             Si creus en tu, tot anirà bé!
  • Si estàs interessat, truca’ns!                          Si t’interessa, trucans!
  • LLegiu les instrucccions d’aquest medicament i consulteu al farmacèutic. (…) consulteu-ho a la vostra farmàcia.
  • La majoria de vegades les alternatives són pura lògica i ben senzilles!!
  • Inclusives, millor. Quan canviem el llenguatge, tot canvia… Paraula de Rosa!!
  • Cartell Ni rosa ni blau! Tots els colors
Publicat dins de Comunicació, Dones, Feminisme, Formació, Gènere, LLenguatge, Ulleres liles | Deixa un comentari

Valencia del Ventoso. Casa meva… també

Amb la melodia de la cançó Volver: VENTOSO1

“Nunca habría imaginado unos días tan geniales

en tierras de Extremadura. En Valencia del Ventoso

hoy y aquí os doy las gracias por esta oportunidad.

Y aunque partimos el jueves,  tarde o temprano aquí me tendréis

la Rosa alegre, que observa y escucha:

“Esto y lo otro…” y “El rato hemos hechao”

Bajo el cómplice guiño de la luna, que con alegría me verá volver… Volver…

Es celebrava la festa de l’emigrant de Valencia del Ventoso (Badajoz) i l’Associació de Dones Atenea, organitzadora de l’acte, em va demanar que llegís l’article publicat al setmanari El 3 de Vuit sobre les meves vivències en aquesta estada. El vaig traduir al castellà i el vaig llegir davant de centenars de persones emocionades…

Aquest és l’article, titulat Me voy pa’l pueblo

” Viuen a Parets del Vallès, Granollers, Girona, Piera o Subirats. Van néixer a Extremadura i van emigrar a Catalunya amb la mare i el pare buscant noves oportunitats. A l’estiu tornen “pa’l pueblo”: Valencia del Ventoso (Badajoz). Més de mil kilòmetres per retrobar familia i amistats “del cole” i viure les festes de la Virgen del Valle. Observo i escolto. “ A mi, cuando estoy en Cataluña, que no me toquen Extremadura! Aquí, que no me hablen mal de Cataluña!! Mis hijas han nacido ahí”. Com es canta a Volver: “Y aunque no quise el regreso, siempre se vuelve al primer amor. La vieja calle donde el eco dijo, tuya es la vida tuyo es su querer. Bajo el burlón mirar de las estrellas, que con indiferencia hoy me ven volver”. Espectacles i sorpreses:  esmorzar torradeta amb “manteca colorá”; passejada al “dique” fins l’arbre de les cigonyes, amb mitja dotzena de nius al mateix eucaliptus; amb la Luli i l’Eugeni admirem com baixen a beure les vaques de la dehesa a la ribera; lluna plena a les “bujardas” (barraques de pedra) de Castrejón amb Manolo “el Portugués”; sessió de reiki i remullada a l’alberca de la Marina, envoltada de parres amb raïms. Presideix l’Associació sociocultural Atenea, organitzadora de la caminada “La senda de la Luna”. Al migdia, a la ruta de tapes, gent mudada de totes edats passeja de bar en bar per tastar els platets concursants. Per suportar la solana, pistoles d’aigua: “O te mojas o te mueres!!” riu la Mafra. Al diari Hoy de Badajoz, caricatura d’un nadiu parlant a uns turistes: “Google dice,  Google recomienda. Que sepan que este Google no es de aquí…”  M’he convertit en fan d’Extremadura i d’Extremoduro!! “Hay que dejar el camino social alquitranado, porque en él se quedan pegadas las pezuñas. Hay que volar libre al sol y al viento, repartiendo el amor que tengas dentro”

Una familia de Subirats m’ha convidat a passat 18 dies “al pueblo” dels seus avantpassats, d’on van emigrar als anys 70. Valencia del Ventoso s’omple a l’estiu de families d’arreu i m’ha acollit com una més, trencant tòpics com sempre. Hahaha!

  • Niña, para ser catalana bailas muy bien la rumba!!
  • Pero qué acento!! Si ya hablas como nosotras!!

La Martirio i el Raúl Rodríguez a Fregenal de la Sierra. El grup Acetre celebrant els 40 anys a Casas la Reina i jo, descobrint la seva existència!! Igual que el grup Barbas de Oro amb versions dels anys 80 a Burguillos del Cerro. En aquesta població, emotiu homenatge als miners: “Es un crimen despreciarme sólo porque soy minero” deia un dels poemes llegits. L’alcaldessa de Santa Marta, Ana Belén, va regalar una vagoneta a Burguillos que per sempre més serà testimoni del patrimoni miner compartir per les dues poblacions. Un homenatge a la gent senzilla i treballadora. “Tengo que rajar las entrañas de la tierra” deia un altre poema. Sí, també es va cantar el “Soy minero  y temple mi corazón con pico y barrena. Soy minero y con caña vino y ron me quito las penas. Soy barrenero porque a mi nadie me espanta y quiero solo el sonido de una taranta”.

En una nit estrellada, abans que surtis la lluna plena, soparet al costat d’una font enmig del camp: melons de l’Abardero, formatge del Nicolás, tortas de Sant Blas de Ca la Roala, tomàquets del Julián i Cava Colet de Sant Sadurní!! Quin banquet!! Estirats al mig del camí damunt d’un llençol blanc, escoltem el Manolo, exclamant al·lucinat:

  • Toda la vida viviendo aquí al lado (pronunciat lao) y nunca había hecho una cosa como ésta….!!! Echarme en medio del camino a ver passar una estrella… Jajaja!

Mil i una vivències, la majoria sense planificar, compartides amb la gent del sud d’Extremadura, molt a prop de Portugal i d’Andalusia. A la primavera hi tornaré…

 

 

 

 

Publicat dins de Extremadura, Viatges | Deixa un comentari

Totes som autodidactes

TALLER JULIOL 2017 (Copiar)

Nova edició d’aquesta formació introductòria a la Mirada de Gènere i el Llenguatge Inclusiu, per a la seva incorporació automàtica en la nostra quotidianitat. Perquè nosaltres tenim tot el poder per canviar la nostra realitat més propera, i el lenguatge és un dels constructes d’aquesta realitat. Si el llenguatge és una construcció humana, com a tal pot ser transformada. Perquè és molt més efectiu anar  “a favor de” que gastar energia anant “en contra de”. Perquè el llenguatge ho és tot, cal saber de què parlem…

19875206_1394052704014698_6299906286843099941_n

Perquè ens falten referents femenins en cadascuna de les disciplines professionals i només nosaltres les trobarem, fent una espècie d’arqueologia en la genealogia femenina. Perquè les nenes són pas un apèndix en l’expressió “nenes/es” i cal visibilitzar-les sempre o incloure-les en un llenguatge inclusiu. Perquè les dones hem de ser a tot arreu, sobretot en l’àmbit públic, si volem una altra societat i unes altres regles de funcionament. En fi, perquè tenim més poder del que ens pensem…

Us animo a venir a una sessió i estic convençuda que se us obrirà una finestra al món…

Publicat dins de Feminisjme, Igualtat de Gènere, lideratge, Llibertat | Deixa un comentari

Pedra Seca Sense Fronteres 2017

Subirats ha acollit un any més una cinquantena de persones del Conflent (Catalunya Nord) interessades a viure amb nosaltres la Trobada Pedra Seca sense Fronteres  i la primera edició de les Jornades del Patrimoni de Subirats. Es tracta de l’agermanament del Centre d’Estudis de Subirats amb les entitats Amics de Catllar i Casal del Conflent, amb l’arquitectura tradicional i de pedra seca com a nexe d’unió, i pIMG-20170419-WA0002unt de partida d’un programa de tres dies d’activitats per a totes les edats. Aquest any, s’han compartit actes de les festes majors d’Els Casots i Can Cartró, els 1100 anys del Castell de Subirats i l’Aplec del pa i l’empenta. El Casal del Conflent ha presentat als Casots l’espectacle Llegendes del Conflent amb la tècnica japonesa del kamishibai, en u
na sala ben plena.

La colla Nyerros del Conflent (infantils i grans) ha petat conjuntament amb els Diables de Sant Pau i els Diables d’Ordal. Al matí de dissabte la colla del Drac petit de Sant Pau va deixar la gent bocabadada…

El dilluns 1 de maig la gent ha gaudit de l’Aplec de Subirats, sobretot de les sardanes i de les vistes panoràmiques…

IMG_0093 (Copiar)

A la passejada de patrimoni i cultura s’ha visitat la Cova , els Valls i la masia de Cal Mata;  s’ha presentat el llibre de Plantes medicinals de la Catalunya Nord a càrrec de la seva autora, Maite Barcons; s’ha homenatjat les dones que feien la bugada als safareigs i a la gent del camp que ha treballat la terra i ens ha deixat un important patrimoni d’arquitectura de pedra en sec. Al marge de Cal Sala la Joana Gumí ha interpretat una peça a l’acordió.

Després del dinar de germanor, el Duet BonJour ha fet un magnífic concert gràcies a la cessió de l’espai creatiu de l’artista Lesley Yendell.

IMG_0047 - copia

L’èxit d’aquesta proposta ha estat possible gràcies a les col·laboracions de l’Ajuntament de Subirats, el Centre Agrícola de Sant Pau, la Coral Llebeig de Sant Pau, l’Associació de Diables de Sant Pau, els Diables d’Ordal, Cal Sala Masia, Cal Mata del Racó, l’ADF, GECASP, l’Espai de creació Lesley Yendell, el Patronat Familiar dels Casots, el Bar del Centre Agrícola de Sant Pau, el Voluntariat de Lectures en Veu Alta  i les families acollidores d’Ordal, El Pago i Sant Pau. La secció de pedra seca del Centre d’Estudis de Subirats està molt contenta de les sinèrgies aconseguides per organitzar aquest ambiciós programa.

Publicat dins de Barraques de pedra seca, CESUB, Cultura vinya i vi, Pedra seca, Vinya | Deixa un comentari

Aventures al desert. Narracions infantils

20170421_113719 (Copiar)He estrenat una proposta infantil a l’escola Cristòfor Mestre de Vilafranca aquest abril i la canalla ha gaudit moltíssim! Es titula AVENTURES AL DESERT i explico històries de persones i animals del desert del Sàhara i d’Algèria, amb tocs de música, endevinalles i participació de la quitxalla. Totes les històries són viscudes i/o escoltades de viva veu per les persones que he conegut en els meus viatges al desert i publicades al llibre Algèria sense pors.

L’escriptura i l’idioma àrab. La indumentària de la gent que viu al desert. Les panoràmiques del Tassili n’Ajjers al Sàhara, un desert de deserts. Les cultures africanes del sud de la Mediterrània. La música tuarega i mil i una experiències més, explicades a la quitxalla de forma apassionada i interactiva.

Coberta Algeria


És una activitat molt adequada per a empoderar l’alumnat procedent del Magrib perquè coneixen bona part de la realitat que s’explica i s’emociona molt, i la resta de la classe aprèn coses noves (i positives) de la gent del desert i del nord d’Àfrica.
Contacteu amb mi per consultar dates i pressupost.
rovenmi@gmail.com
Publicat dins de Algèria, Contes infantils, Cultura musulmana, Viatges, Xerrades i exposicions | Deixa un comentari