COSES QUE EM PASSEN…

El SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) i el SEPE (Servicio de Empleo Estatal) són administracions diferents, però estan a la mateixa planta de l’Ateneu de Vilafranca del Penedès.

20150723_122147 (Copiar) 20150723_122143 (Copiar)

Si tens cita prèvia, la mateixa informadora del SOC et dóna un número pel SEPE, encara que siguin administracions diferents. El VIGILANTE de SEGURIDAD de l’empresa OMBDUDS (amb porra, manilles i uniformat) fa d’informador a les persones d’amdúes administracions. Si us cal un certificat, no aneu a les oficines, perdreu el temps. Però tampoc el perdeu entrant a www.sepe.es (oficina de prestaciones más cercana). Hi ha tanta informació que t’hi pots ofegar! Encara que NO ho posi al cartell (esto es una administración estatal y la información no está actualizada, pero nosotras no podemos hacer nada). si truqueu al 936190998 us l’enviaran immediatament al vostre correu electrònic!
P.D. Aques VIGILANTE només “tiene competencias de puertas para adentro”. Y si se’n va el corrent elèctric i hi ha gent tancada a l’ascensor (com el músic David Miret) ja s’ho farà. La Rosa Vendrell, sense cap competència, però competent, anirà de pis en pis a buscar la clau mestra que obrirà la porta de l’ascensor! Al SOC-SEPE ja ni pregunto! A CCOO ni la troben! (la noia està de vacances!). Sort de Ràdio Vilafranca, la tenen i la troben. Baixo al segon pis i obrim l’ascensor. Després de tot plegat me’n faig creus d’una cosa: se’ns està tornat el cap quadrat, com una pantalla d’ordinador!! El més greu de tot: ni ens n’adonem!!

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

SETMANA SANTA? A SANT DE QUÈ?

Per què celebrem la Setmana Santa? Perquè és una tradició? Per comoditat? Perquè si ho canviem ens quedem sense vacances? Té sentit al segle XXI? Què passaria si li esborrem el contingut religiós i la transformem en la Festa de la Primavera, la Setmana Verda o la Setmana del Turisme? Res greu, crec jo. La jerarquía católica es posaría les mans al cap, però la majoria de la població  se sentiria alleujada de la contradicció que suposa “aprofitar-se” de la Setmana Santa sense cap convenciment religiós. Què passaria amb un dels productes turístics més venuts per aquestes dates, les processons? Doncs seguirien atraient turistes  fins que la proposta arribés al seu declivi i es perdés per manca de clientela. Amb les “passions” tres quarts del mateix.

Ja seria hora de qüestionar-nos les festivitats que celebrem i anar eliminant les referències religioses i canviar-les per altres de paganes. Exemples: Sant Jordi pel Dia de la Rosa, Nadal pel solstici d’hivern, i així amb la resta, la Immaculada, Sant Esteve, Reis, etc. Critiquem les connexions entre els estats i les religions en altres parts del món, i ignorem la submissió ingènua i inconscient a les “lleis” de l’església católica, que ara, com en la dictadura franquista, marca  el nostre calendari festiu al seu gust i conveniencia (sort que ha perdut l’hegemonia en les vides íntimes de les persones). Si pretenem construir un nou país, aquestes celebracions simbòlicament tan significatives, haurien de desaparèixer perquè així ens alliberaríem de qualsevol imposició de l’església catòlica i de qualsevol altre (només haurien d’afectar a les persones que voluntàriament i de forma individual volguéssin deixar-se guiar per les seves doctrines).

Oh, és que sempre ha estat així. Incorrecte. Totes les tradicions tenen un origen i poden tenir un final. Només depen de nosaltres. Un primer pas seria deixar de seguir-les amb els noms oficials, deixar d’anomenar-les com l’església vol. Ens cal inventar o rescatar conceptes, podem canviar dates si ens ve de gust (l’església ho ha fet). La jerarquía de l’església catòlica (ho escric en minúscula expressament), no és ningú per marcar l’agenda d’un país que vol ser lliure de crear els seus mites, festivitats i tradicions on les dones i els homes tinguem les mateixes oportunitats de ser-hi, i no pas per la nostra virginitat, santedat o per haver matat un drac o per deixar-nos salvar pel príncep.

Un país nou necessita nous referents relacionats amb els valors sobre els quals el volem construir: igualtat d’oportunitats, multiculturalitat, respecte pel medi natural, llibertat d’autodeterminació personal, accés a la cultura i a tot el món sense prejudicis de “bons i dolents”, etc. Proposo deixar les santes i els sants a les esglésies i deixar lloc a altres figures, personatges i símbols compartits i acceptats per la majoria de la població en un món “festiu” més a to amb el segle XXI. I revisar el “santoral”. Moltes  nenes i  nens nascuts en aquest segle tenen noms com Lluna, Ot, Mimosa, Mar, Minerva, etc. També es mereixen “el seu dia”.  Tot és susceptible de canvi quan existeix la voluntat de canviar. El primer pas és adonar-nos de la contradicció que suposa pensar d’una manera i viure d’una altra, per comodidat, per rutina, per mandra. Els símbols i els “heroïs i heroïnes” representen uns valors i una manera de viure, i encara que ho pugui semblar, aquests valors ni són banals ni neutrals ni inofensius ni innocents. Tenim molts altres recursos per practicar l’espiritualitat sense necessitat que ningú pretengui imposar-nos models de fa dos mil anys… Així penso i així us ho he volgut exposar…IMG_2449 (Copiar)

Publicat dins de Articles opinió, Comunicació, lideratge, Ulleres liles | Etiquetat com a | 1 comentari

#josócneuscatalà 20 març 2015 Ajuntament de Subirats

Pensament-acció. Filosofia de vida de Carmen de Burgos “Columbine” (1879-1932), i la meva. Primer una idea, després una il·lusió compartida, una moció aprovada per unanimitat i un acte solemne amb la xerrada Neus Català, seguim aprenent de tu, a càrrec de la periodista amb mirada de gènere, autora d’aquest blocc. Emoció gens continguda, lectures en veu alta, apunts biogràfics de la supervivent Neus Català, i abans de la copa de cava, l’acte més simbòlicamen transgresor i revolucionari: posar el tretrat d’una dona al costat dels presidents de la Generalitat. Perquè sí, per exercir el dret a ser representades formalment i permanentment en aquest espai comunitari. Divendres 20 de març, amb l’arribada de la primavera, el municipi de Subirats va fer un pas històric. Dones i homes, de la mà, canviem el món transformant el nostre entorn. Gràcies, Agrupació Activa de Subirats, regidores i regidors i ciutadania subiratenca! Cliqueu al link per viure el momento simbòlic de taladrar la paret i penjar el retrat! Amb sentit de l’humor, com a la Neus Català li hagués agradat! https://www.facebook.com/video.php?v=10153730123149097&pnref=story

Regidora Isabel Esteve i Rosa Vendrell

Membres Agrupació Activa de Subirats, promotora de la iniciativa.

Lectura del manifest del 8 de març

Un acte d’amor i reconeixement vers la Neus Català

Els Guiamets i Subirats, amistat per sempre més

Amb les regidores de Subirats, una per a totes i totes per a una, la Neus!

Un moment màgic…

Jo taladro, tu taladres, elles taladren…

Delegació dels Guiamets

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

#josocneuscatala

 Rebel, inconformista, dona d’acció, organitzadora, militant, supervivent, incansable, lluitadora per les llibertats i la justicia. La Neus és un compendi de qualitats dignes de ser imitades per les persones del segle XXI. I el més important, com ella n’hi ha hagut moltes, invisibilitzades a la fossa comuna del temps. Com sempre repeteix: “jo sóc una testimoni, pas una exepció”. Sí, un exemple “imprescindible de la cultura de l’emancipació i la resistència”, com escrivia Manuel Vázquez Montalván al pròleg de Neus Català. Testimoni d’una supervivent (El Periódico 2006. Premi Catalana de l’Any). Perquè la Neus ha estat una persona de carácter desde ben jove. El pare, la mare, la mestra i l’àvia li van donar bons consells per esdevenir la dona forta que encara és avui, a punt de cumplir 100 anys.

Per la meva experiència personal en el meu “despertar”, les dones passem per tres fases de creixement personal, i cadascuna ens trobem en una d’elles: victimisme, culpabilització externa i empoderament. Des de la posició de víctima, res podem fer, sempre depenem de l’altre. Culpabilitzant l’altre de les nostres desigualtats ens deslliurem de la nostra responsabilitat en la conquesta dels drets. I si aconseguim l’empoderament i l’autodeterminació personal, passem a l’acció sabent que no n’hi ha prou amb la conquesta dels drets, sinó que “és deure nostre exercitar-los”, com escrivia el 1910 la vilafranquina Núria Palau respecte a la inclusió de les dones a les llistes dels cens electorals (Veus de Dones. Belén Moreno. Aj. Vilafranca 2003). Al segle XXI les dones sabem què volem i hem d’oKupar-nos a aconseguir-ho. Per les nostres filles, per nosaltres també i en homenatge a les dones ja desaparegudes, però imprescindibles per ser on som.

Aquest dilluns, l’ajuntament de Subirats ha aprovat per unanimitat fer un reconeixement a la Neus Català, l’única catalana supervivent d’un camp de concentració nazi. Amb ella, inaugurarem la presència femenina a la galería de personatges il·lustres de la casa de la vila. Tot i el sentiment d’ambigüetat manifestat per alguns membres masculins del consistori, finalment la moció presentada per la regidora d’Igualtat, Isabel Esteve, a proposta de l’Agrupació Activa de Subirats, s’ha aprovat per unanimitat de tots els grups polítics. I sí, és només un acte simbòlic, però d’aquells actes amb efectes secundaris imparables: qüestionament de l’statu quo, “taladrar” cervells inmobilistes, donar la volta als fets consumats, viure la victòria de l’autoritat femenina, i tants altres. Aquesta acció forma part de la campanya per “redecorar” els salons de plens amb nous criteris del segle XXI. I estic molt orgullosa d’haver iniciat la pràctica de “redecoració” a l’ajuntament del meu municipi, Subirats. Confio que les dones i els homes d’altres municipis segueixin l’exemple i l’apliquin al saló de plens, els noms de les escoles, els carrers i les places, les persones convidades a les tertúlies dels mitjans, a les llistes electorals, etc. I no pas per la “quota” sinó perquè les dones exigim ser-hi al cinquanta per cent.

Coincidències de la vida! La Generalitat otorga la Medalla d’Or a la Neus Català. Els homenatges en vida sempre són millors que els pòstums. El dia 7 de març, la Neus rebrà una postal de la gent de Subirats i li demanarem el seu vistiplau per oKupar el saló de plens amb un retrat seu. El dia 9 rebrà la Medalla d’Or. El dia 20 de març, us convidem a l’ajuntament de Subirats per assistir a aquest petit acte “revolucionari”: taladrar la paret del saló de plens i exposar el retrat d’una dona que representa totes les persones lluitadores per la llibertat i la justicia, tot i mai haver passat per les urnes. Tindré l’honor de protagonitzar la xerrada prèvia on donarem idees per practicar la insubmissió a l’autoritat masculina patriarcal, i idees per crear noves propostes inclusives on dones i homes s’engresquin i se sentin còmodes.

NOTA: A les Jornades Feministes de Barcelona al 1996, vaig fer un petó a cadascuna de les representants de l’associació Dones del 36 i a la Neus Català i vaig prometre agafar el relleu en la lluita per la conquesta d’allò que ens pertoca. Llavors ignorava les conseqüències d’aquell compromís. Ara ho he entés tot…després de 19 anys.

P.D. Consti en acta que “tota la culpa” (Hahaha) d’aquesta moguda la tenen la Carme García Ribas per la xerrada sobre lideratge a l’ajuntament de Subirats i el Jordi Muntaner, veí de Lavern, per engrescar-me a passar a l’acció! Diuen que quan vols una cosa fermament, l’Univers es posa en el camí les persones que t’ajudaran a cumplir el teu desig…IMG_7107 (Copiar) IMG_7103 (Copiar) IMG_7105 (Copiar)

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

DONES, EL 8 DE MARÇ REDECOREM ELS SALONS DE PLENS?

Us heu preguntat mai per què els salons de plens dels vostres ajuntaments, només exhibeixen fotografies dels presidents de la Generalitat o del rei? O personatges  masculins d’èpoques predemocràtiques? Cap altre personatge rellevant de la metitat femenina de la humanitat? Una conferència de la comunicadora Carme Garcia Valls a l’ajuntament de Subirats, Liderar sense pors, m’ha inspirat a consultar al web de la Generalitat i preguntar: “Intento buscar el reglament local sobre la “decoració” de les sales de plens, i sóc incapaç de trobar la normativa que digui quines fotografíes han d’estar exposades i/o que prohibeixi la inclusió d’altres imatges de personatges femenins rellevants. Vull promoure una “redecoració” dels salons de plens per incloure dones rellevants: la primera alcaldessa de Catalunya, Natividad Yarza, la primera ministra de l’estat, Frederica Montseny o la centenària Neus Català”. Resposta de la Generalitat és clara: “els ajuntaments tenen autonomia local per poder decorar les sales de plens de la manera que considerin. Per tant, a no ser que algun reglament del propi ajuntament prevegui una altra cosa, es podria proposar de redecorar les sales de plens de la manera que vostè suggereix”. Regidores, alcaldesses, presidentes d’entitats, mestres, metgesses, advocades, empresàries, pastisseres, historiadores, auditores, pintores, actrius, totes vosaltres… “Okupem” els salons de plens dels ajuntaments respectius amb una broca i un clau, i pengem algunes imatges de dones rellevants al costat dels presidents? Redecorem-los? Ningú ens podrà aturar! S’acosta el 8 de març i seria una bona data. Traiem-nos la bena dels ulls i fem ús dels nostres drets sense demanar permís? Si us sembla massa exagerada la proposta de la broca i el clau, entreu la instància al vostre ajuntament aquesta setmana mateix. Amb els arguments citats, ho tenim guanyat. Les Dones del 36, les mestres de la República, les escriptores que signaven amb pseudònim masculí, les que signaven “anònim”, les primeres polítiques locals, les nostres filles i les nostres àvies s’ho mereixen. Au vinga! Segurament vindrà la televisió i tot!! Si voleu, vinc al vostre municipi a fer la conferencia del 8 de març! M’encantaria liderar aquesta petita gran revolució silenciosa però necessària i urgent. Simbòlicament molt trencadora i reveladora… Quines dones? Les que vulgueu! La Neus Català, la Frederica Montseny, la Diana Fabianova, la Simone de Beauvoir, la Natividad Yarza… L’important és el fet més que el personatge!
NeusCatala

simone

diana favianova

FREDERICA

NATIVIDAD YARZA

Publicat dins de 8 de març, Articles opinió, lideratge | Etiquetat com a | 1 comentari

Caves i Vins del Penedès. On sou?

Exportació i campanyes de promoció de vins i caves del Penedès als països del nord d’Europa, als països asiàtics, a nord i sud Amèrica, molt bé. Però…i al costat de casa? Per què ho dic això? En què em baso?
Doncs en experiències viscudes o explicades per amistats residents a pocs kilòmetres de la nostra comarca. A Santa Coloma de Queralt, vaig demanar una cova de cava en un bar cèntric de la plaça i vaig provocar una riallada col·lectiva de la dotzena de persones que m’acompanyaven. Cava? A la 1 del migdia? El més greu de tot és que la cambrera del bar va afirmar que feia 3 mesos que ningú li havia demanat una copa de cava i ni en tenia en fresc. Jo vaig quedar al·lucinada! Un estiu, a un xiringitu de la platja de Vilanova demano una copa de cava amb tota la naturalitat del món i la resposta va ser: NO EN TENIM! Us ho podeu creure? Ni del barat ni del mitjà ni del més car. Una amiga d’Igualada m’explica que MAI ha vist cap persona en una Terrassa de la ciutat consumir una copa de cava. Quedo al·lucinada un altre cop. M’expliquen també que al Prat de Llobregat, la cultura del cava és inexistent i només obren una ampolla de cava per brindar. Un amic de Vilanova comenta a la ciutat desconeixen què s’amaga a l’interior del Penedès, a nivell vitivinícola i turístic també. I que quan va als restaurants de Barcelona, “curiosament”, el vi més econòmic, el vi de la casa, és del Penedès. Sense ser una enquesta formal, crec que totes aquestes experiències i vivències ens haurien de fer pensar. M’adono de la gran importància de les petites fires i tastos a les poblacions del Penedès, la Segarra o el Baix Llobregat, per difondre la cultura del vi i del cava i el vi escumós arreu de Catalunya. Només així, les persones ens convertirem en les millors ambaixadores dels productes de la vinya, i de la resta de productes de proximitat. I com diu un aforisme popular: quan pensem en les grans transformacions, hem de tenir en compte també els petits canvis que les han de fer posible. En el sector dels vins i caves del Penedès, potser hem anat taaaaaaaaaaaaant lluny, que hem oblidat promocionar-nos al costat de casa. És fals que al Penedès i comarques veïnes tothom coneix i valora els vins i els caves, I si no, feu un tomb i sabreu on som…
IMG_6923 (Copiar)

Publicat dins de Articles opinió, Comunicació, Coses que em passen, Cultura vinya i vi, ENOTURISME | Deixa un comentari

ANEM EN COMPTE SI NETEGEM ELS MARGES DE LA CARRETERA…

Al municipi de Subirats (imagino que a altres llocs també) veiem aquestes setmanes unes brigades netejant la vegetació (herbes, branques) de les vores de la carretera. En principi, és una acció lloable per part de les administracions publiques. Però ai las! Què descobrim darrere les males herbes? Sorpreses que preferiríem quedessin amagades. Les nostres vergonyes acumulades: les deixalles llençades per la finestra del cotxe, des de la bici, o fent la passejadeta matinal. Llaunes, bosses patates, paquets de tabac, mocadors de paper, etc. I mireu quina “Panera de Nadal” he creat amb totes aquestes deixalles recollides en quinze minuts de caminada, gràcies a la bossa de plàstic que sempre duc ala butxaca de la jaqueta.
FOTO: Collita de “merda” dels marges de la carretera a Sant Pau d’Ordal. Des del camí de la Creu fins al cementiri. Ara la carretera està neta, a veure si la mantenim. Que som un municipi turístic!!!
Què costa recollir una deixalla del terra? Res. Només oblidar-se de la vergonya i endavant…

IMG_5916 (Copiar)

Publicat dins de Articles opinió, Coses que em passen | Etiquetat com a | Deixa un comentari