DEIXAR LA FEINA? SÍ o SÍ?

Article publicat al setmanari El 3 de Vuit ( 11-4-2014)

Aigua estancada. Així defineix una amiga vallesana (32 anys) la seva situació laboral després de quatre anys treballant a una institució del sector social. Una profesional competent, creativa i amb excel·lent formació. A punt de deixar una feina estable per aixecar el vol. Sis mesos donant-t’hi voltes i ja ho té decidit tot i la incertesa del camí. Potser aprofitarà la invitació d’un amic per viure al Canadà una temporada. Un amic penedesenc d’uns 40 anys, competent, creatiu i amb una excel·lent formació, ha deixat una feina en una institució relacionada amb el turisme. S’ha llançat al buit, sense cap oferta laboral concreta. També vola lliurement i ja està ocupat en nous projectes. Una artista del Garraf va abandonar la feina a un hospital fa 20 anys per viure amb passió la pintura i l’escriptura. I ha encoratjat la filla de 32 anys a fer el mateix, dir adéu a una feina fixa al sector serveis i realitzar un somni: obrir una consulta de teràpies alternatives. Mare i filla, talment papallones, obren les ales cada dia. Escriu la filla al bloc: M’acomiado de la feina dels darrers 8 anys, per entrar de cap, però sobretot de cor, en les teràpies alternatives. Mai em podré queixar ni arrepentir, perquè  he fugit del que em tenia atrapada i descobreixo altres mons.  Cap d’aquestes persones envia currículums. Creen projectes i els executen amb constància i esforç. Ho explico per si teniu al cap el “disbarat” d’un canvi radical laboral. Hi ha més persones com vosaltres! Nedant contracorrent i sense pors (o amb pors però sense defallir). P.D. Jo també ho he fet, als 50. Deixant una feina meravellosa, amb una gent encantadora, per emprendre el vol d’un camí incert però emocionant!Imatge

 

 

Publicat dins de Articles opinió, Comunicació, Coses que em passen, Deixar una feina, Dones | Deixa un comentari

SABEM QUÈ MENGEM? DOCUMENTAL GMO (ORGANISME MODIFICAT GENÈTICAMENT)

SABEM QUÈ MENGEM? DOCUMENTAL GMO (ORGANISME MODIFICAT GENÈTICAMENT)

El DOCUMENTAL del MAIG es titula GMO(Organisme Modificat Genèticament) i es projecta al Casal de Vilafranca. El 23 i 24 de maig. El dissabte, després de la projecció, dinamitzaré la taula rodona. M’estic documentant per proposar un debat d’idees i de propostes per saber què mengem i si volem ser més autosuficients en la nostra alimentació. Voldria parlar de la biotecnología, la sobirania alimentària, el tresor de les llavors autòctones, el model agrícola i alimentari, la problemática de les terres, la desobediència civil, l’agricultura ecològica i biodinámica, etc. M’encanta la proposta del Casal de Vilafranca d’aprofondir en els temes que preocupen la societat a partir d’un documental. S’accepten aportacions: què sabeu dels transgènics? Ompliu amb consciencia la cistella de la compra? Teniu un hort a casa?
Més info del documental:

http://www.eldocumentaldelmes.com/es/documentals/233-omg__organismo_modificado_gen__ticamente.html

imatge | Posted on by | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

MENORCA. Com he pogut viure sense tu?

MENORCA. Com he pogut viure sense ELLA?

Quin perill al volant! Com es pot conduir sense distreure’s? Impossible a Menorca a la primavera. La primera visita a Menorca és un descobriment sensacional. Millor anar-hi verge. Sense cerques prèvies a internet. Paisatges endreçats, verds, blaus, liles, grocs, arquitectures capricioses, parets de pedra seca, cabanes, navetes i poblats talaiòtics! Un espai artístic de primera! Descobertes que m’han “marcat”: Líthica-les Pedreres de s’Hostal. Punta Nati, el paradís de la pedra seca on cal ser una saltamarges per accedir a les construccions de pedra seca! Una copa de cava Recaredo al bistrot Sol 34 d’es Mercadal. Una collita d’espàrrecs al poblat talaiòtic de Torre Trencada. El Far de Favàritx. I durant l’estada a l’illa, les lectures d’ Els menorquins d’Algèria (Marta Marfany) i S’anada a Alger d’en Mevis s’Embut i familia (Deseado Mercadal). Pedra seca, natura, pau, silenci, converses de cafè, Algèria, platges desertes… Menorca m’ha impressionat de veritat. Espero tornar-hi aviat i us recomano visitar-la si ho teniu pendent!!! Quins records teniu vosaltres?

imatge | Posted on by | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

PERQUÈ SÍ. COLITA ES DIVERTEIX AMB LA FOTOGRAFIA

PERQUÈ SÍ. COLITA ES DIVERTEIX AMB LA FOTOGRAFIA

PERQUÈ SÍ! Títol genial, com la fotògrafa protagonista, Isabel Steva Hernández, Colita. Li van regalar la primera cámara als 12 anys i des de llavors, sempre s’ha divertit bojament fent fotos: dones netejant la mesquita de Córdova, el Somorrostro i la Carme Amaya, la nevada del 62, la tancada a Monserrat del 76, el gall del Prat, el porc feliç , la Nova Cançó o l’Orson Welles. “Quan vaig veure ballar la Carme Amaya, vaig entendre el flamenc”. “L’Orson Welles em va dedicar 10 minuts de la seva vida. Em va impactar”, confessa Colita.
M’ha encantat aquesta frase de l’exposició: “El que té dedicar-te a la cultura, en comptes de dedicar-te a fer diners amb la publicitat, és que coneixes la gent que t’interessa i això no es paga amb diners”.
Aneu a La Pedrera a veure aquesta exposició d’una ARTISTA VIVA!!! Un detall més important del que sembla, perquè moltes vegades es reconeix el talent i la trajectòria professional quan l’artista ha deixat aquest món.
Aneu amb temps, hi ha projeccions interessants on la Colita ens parla de tu a tu. Vàreu néixer l’any 40 (com ella) o els 50, aneu en compañía millor, per comentar totes les vivències compartides amb la fotògrafa!
Foto: Maria Rosa Ferré.

imatge | Posted on by | Deixa un comentari

VISCA LA VINYA, VISCA EL VI!

VISCA LA VINYA, VISCA EL VI!

VISCA LA VINYA, VISCA EL VI! Xerrada? Espectacle? Exposició?
Tot això i més! Conferència lúdica de sensibilització sobre els valors de la cultura de la vinya i el vi, exposició d’objectes relacionats amb els conceptes comentats i mostra d’obres d’art. Per aturar-nos en l’origen de tot, la terra, el cep, el raïm, l’arquitectura de pedra seca, les cançons i les dites populars del vi. Per conèixer la literatura i les arts que s’inspiren en aquest món meravellós. Tot aquest ambient enriqueix emocionalment la degustació final del producte i converteix totes les persones assistents en ambaixadores d’aquest patrimoni cultural.
La xerrada s’acompanya d’una exposició d’objectes (fil•loxera, cistell d’empeltar, saler de pastor, sarments, treballs escolars, garrofes i garrafes, porró, espelmes en ampolles de vi, escultura cep) per ambientar l’espai i provocar emocions i comentaris en veu alta del públic. Les dites populars i els pensaments sobre la vinya i el vi, així com les cançons que les festegen també s’inclouen perquè la cultura ho engloba tot i la cultura popular i tradicional és un element bàsic per la valorització del patrimoni material i inmaterial de la vinya i del vi per part de tota la societat. Si la gent es fa seva aquesta cultura es convertirà en la seva ambaixadora i ajudarà a difondre-la i valoritzar aquest patrimoni de primer nivel a Catalunya.

A més, la sala es decora amb obra del pintor Bruno Tessier i de Marques i signes del paisatge, de l’escultor Josep Massana que s’inspiren en el paisatge vitivinícola per expresar-se, així com altres creacions fetes per persones de forma amateur però amb el mateix sentiment i passió.

Per arrodonir la proposta, l’espai el presideix una rèplica de la deessa Tanit protectora de l’agricultura i la fecunditat, provinent del Jaciment Ibèric de la Font de la Canya, bressol de la vitivinicultura (S. VII-III aC). Restauració: Aida Alarcos.

Contractacions obertes!!! Envieu-me missatges si us interessa programar-la…

imatge | Posted on by | 2 comentaris

LES MESTRES DE LA REPÚBLICA. ENS CAL SEGUIR LLUITANT PELS SEUS IDEALS…

LES MESTRES DE LA REPÚBLICA.  ENS CAL SEGUIR LLUITANT PELS SEUS IDEALS...

La intuïció, mai falla! Valia la pena anar expressament al cinema Bosc de Vilanova per veure LAS MAESTRAS DE LA REPÚBLICA. Per re-conèixer les Mestres de la República: dones valentes, intel•ligents, transgressores, independents i treballadores. Mai van perdre l’esperança de guanyar la guerra. Ens cal seguir lluitant pels seus ideals, avui! Justicia, solidaritat, igualtat, laïcitat.
Basada en textos de Josefina Aldecoa i dirigida per Pilar Pérez Solano, la cinta és un merescut homenatge a una legió de dones que van renovar l’educació en temps de la República. Escoles mixtes i laiques, on també s’aprenia l’art de perdre el temps! Dones formades, independents i amb criteri propi. Les primeres que van manar homes a la feina en tota la història d’Espanya. Es van tallar els cabells i escurçar les faldilles, van llançar els corsés, van retallar els talons… tot, per ser més pràctiques i guanyar mobilitat. Us imagineu? A principis del segle XX a Espanya, això era una REVOLUCIÓ! Caperucita ya no le teme al lobo, es llegia en un dels contes.
Maria Lejárraga, María de Maeztu, Rosa Sensat, Julia Vigue, Enriqueta Agut, Leonor Serrano, María Barbeito, Josefina Castelló, Guillermina Medrago, Palmira Pla, Ubaldina García, María Sánchez Arbós, i tantíssimes altres. “Ávidas de todo”, diu la veu en off. Els destins que ningú volia eren per elles: pobles aïllats per la neu a l’hivern, tradicionals i ben catòlics, on despenjar la creu de l’aula era un acte temerari. Sabieu que fins el 1856 a Espanya l’església era la única insitució encarregada de l’ensenyament? El 1857 es crea l’ensenyament públic!!!

Segons les historiadores, són una legió de dones “invisibilitzades”, algunes empresonades i després assassinades, d’altres empresonades i després castigades sense feina ni sou, altres exiliades… Però elles mai van perdre l’esperança de guanyar la guerra.

Per mi, el testimoni més emotiu és el de la Hilda Farfante (a la foto), a qui van matar la mare i el pare (mestres tots dos). Ja em direu…

Aneu al Verdi Barcelona. Tenim un deute amb elles!!

http://www.lasmaestrasdelarepublica.com/presentacion.php

imatge | Posted on by | Deixa un comentari

VICTÒRIA SAU, SEMPRE AMB NOSALTRES…

VICTÒRIA SAU, SEMPRE AMB NOSALTRES...

Després del merescut homenatge a la Universitat de Barcelona, algunes “filles Intel·lectuals” de l’escriptora-feminista-psicòloga-professora-mare-filla-àvia-esposa-sembradora d’idees, hem brindat a la seva memòria acompanyades dels llibres que ens ha llegat. D’esquerra a dreta: Gemma Sales (escriptora i il·lustradora), Anna Monjo (editora llibres Victòria Sau), i Àngels Grases i Anna Monrós (mare i filla, propietàries de la Llibreria Pròleg de Barcelona, especialitzada en autores). GRÀCIES, VICTÒRIA SAU! Prenem el relleu… i viurem en llibertat!!!

imatge | Posted on by | Deixa un comentari